Rigorosament vigilats

AL CENTRE COMERCIALdel meu poble hi ha un McDonald's que fou un sequer familiar. Tenia uns mil metres quadrats, una casa per al masover i una porcatera. A la casa hi vivia una família extremenya, que a canvi de l'habitatge cuidava de les eines del camp i alimentava els porcs. La senyora (xurra, anomenem els valencians a allò que els catalans en diuen xarnego, però sense les mateixes connotacions desagradables) era bastant xafardera. D'adolescents, els meus amics i jo anàvem molt per l'horta, caçant pardalets, banyant-nos en les séquies, menjant fruita aliena. Aleshores els estius eren menys xafogosos i la diversió gratuïta abundant.

Recorde que un dia fèiem harca (llançar-se pedres els uns contra els altres) entre la dacsa, després de ben suats ens llançàrem a la séquia i tot seguit, assecant-nos al sol (llavors el sol tenia una funció vitamínica), ens passàvem uns cigarrets (Celtas Cortos, sense filtre). Cap a les set de la vesprada, mon pare m'havia indicat que fera una "miradeta" als porcs. La bacona estava prenyada. La colla em va acompanyar fins a la porcatera (insistisc: ara un McDonald's). Algú tingué l'ocurrència de practicar la masturbació col·lectiva. Però cadascú amb la d'ell, vaig advertir. Doncs vinga, a menejar-se-la. En plena tasca entra la senyora xurra i ens sorprèn a tots amb els calçotets abaixats. Indignada va començar a cridar: "¡Maricones, que sos tos unos maricones!" La dona, irada, se'n va eixir mentre jo intentava explicar-li que de maricones nada, que se l'estàvem menejant. No res, es va quedar amb la sensació que érem, segons el seu codi de conducta moral, uns degenerats. Ho érem, però no com ella ho imaginava.

Del sequer, l'altre fet que recorde està relacionat amb un incident lamentable. Era jo un xiquet de set o vuit anys. La meua família havia llogat el sequer a un llaurador que no en tenia. Per al llogater, un senyor del poble del costat, treballaven dos temporers de Conca, que havien vingut a guanyar-se el jornal. Se'ls feia tard, havien d'agafar un tren i no havien acabat la feina. Potser els faltava mitja hora per complir amb l'horari. Es va originar una discussió entre l'amo i els dos treballadors, que exigien el salari. Llavors, l'amo els va dir que si volien cobrar la paga completa havien de fer unes quantes voltes al sequer, per compensar el que encara els mancava d'horari. Sense perdre el temps, potser acuitats per la necessitat econòmica, tots dos començaren a córrer durant cinc o deu minuts sota un sol abrusador. D'immediat, cobraren i marxaren de pressa cap a l'estació d'Alfafar. Tot i ser un xiquet, aquesta ignomínia mai no l'he oblidada.

TINC MAL DORMIR des de sempre, agreujat amb els anys des que vaig treballar a l'empresa Discarsa, quan fitxava a les quatre i mitja de la matinada i dormia a les vesprades, amb el consegüent canvi del ritme biològic. Per arrodonir-ho, durant una temporada vaig fer voluntariat al sindicat de la CSUT. Ens presentàvem, a les set del matí, a les portes de les grans empreses a captar afiliats. Havia d'alçar-me del llit a les sis del matí, recollir un camarada i convèncer els "compañeros del metal":

- Som de la CSUT.

- I això que és?

-Un sindicat d'esquerres.

-Ja n'hi ha, de sindicats d'esquerres.

-Sí, però el nostre és més d'esquerres i la quota més barata.

Érem un sindicat de proletaris en oferta.

LA HISTÒRIA SEMPRE fa justícia: condemnaren a mort els anarquistes Sacco i Vanzetti, però després els rehabilitaren.

CRISTINA FERNÁNDEZ,presidenta del govern argentí, ha inaugurat la tercera planta nuclear. Ha fet la seua aposta energètica sense consultar als que ho paguen, els ciutadans. Com no sóc un tècnic no entre en debats però em sent més tranquil amb les energies renovables. Per justificar-se, la presidenta ha manifestat que "els científics argentins mai no usaren les neurones per destruir la vida". Cal dir que de científics argentins n'hi ha pocs. Aquest país inicià la investigació nuclear gràcies a un grapat de científics nazis que el govern de Perón va acollir i a qui va atorgar la nacionalitat a canvi, justament, de ser punters en aquest tema (pretenia la bomba atòmica per dominar Sud-amèrica). Llavors, els científics argentins portaven els carajillos als altres. Si no ho sap, és històricament analfabeta; si en té notícia, és una cínica.