Un funcionari com cal

SI PETROS MÀRKARIS no fóra un novel·lista grec de gènere negre que explica, per damunt, sense aprofundir gaire, la crisi econòmica d'aquell país, seria tan dolent com ho és fins i tot narrant la crisi econòmica grega, per damunt i sense aprofundir. Succeeix que Grècia, com l'estat espanyol, té una marca literària que és interessant per als lectors, com ho fou la Barcelona olímpica per altres motius. València també té marca . Abans anaves pel món i ens coneixien per la paella i les Falles, ara per la corrupció. El problema és que no pots explicar el que ja ha eixit als diaris, sinó la rebotiga, la persona o persones que estan darrere l'escenari, els que ho saben tot i tenen ganes de contar-ho. I, a més a més, que es refien de tu.

Amics i aficionats a la cosa de la lletra en general sovint em pregunten per què no escric una novel·la sobre el cas Gürtel, Emarsa, alguns més o tots plegats. Estic tip d'explicar-ho i escriure-ho: ja està contat (justament aquesta setmana ix a la venda un reportatge-llibre meu sobre Mònica Oltra, que ha estat i està, junt a Enric Morera, en la trinxera de la corrupció). Allò que encara no s'ha escrit és la vida del Bigotes. Com un paio normal i corrent (més corrent que normal) acaba empomant la cúpula del poder. Bé, hi ha una raó que seria la base de l'afer: a l'Espanya del poll i la misèria moral tot és possible.

VICTOR SERGE, al seu llibre Memòries d'un revolucionari , explica, amb un innegable espant, els inicis de la Revolució Russa. A Serge, que encarna el socialisme de rostre humà, li preocupaven molt els disbarats de la Txeca. Intercedia contínuament per uns i per altres que creia innocents.

En alguns casos va tindre sort i en va salvar alguns. En una de les ocasions va pregar per la vida d'un militant acusat sense cap tipus d'indici. Se'n va eixir de la seu de la Txeca content de l'èxit obtingut. Ho va comunicar a la família, però dies després, per un error, el van afusellar. En un altre cas (això sí que fou una xamba miraculosa) intercedí per un cosí d'ell. Així que el va traure, el condemnat li va dir que no li havien donat els papers que l'acreditaven com a ciutadà lliure.

-Vés a buscar-los -li ordenà d'immediat Serge, que sabia com les gastaven els camarades.

Quan s'hi va presentar, li digueren: vaja-se'n, que vostè està mort, va certificar el funcionari perfecte. Tant de bo tots hagueren sigut tan ineficaços com ell.

LA UE, VULL DIR la senyora Merkel, investiga la bombolla econòmica del futbol espanyol. Fins ací el titular. Per a mi sempre ha estat un misteri, a l'alçada del de la Santíssima Trinitat, d'on trau el Madrid els centenars de milions d'euros per fitxar, a qualsevol preu, tot el que se li pose per davant. No crec que abone Floren. Estaria arruïnat. Un dia, Pep Guardiola em va dir que mentre l'estaf tècnic del Barça havia de preparar Cuenca i Tello per al primer equip, el Madrid comprava Di María (trenta milions) i tema arreglat. El que deia adés, un misteri que desitge no estar pagant-lo jo.

I ara ve l'altre, que no té cap misteri. La Generalitat Valenciana, de manera entusiasta i alegre, no s'ha cansat de subvencionar els equips valencians, particularment "nuestro Valencia ". I això sí que ho he pagat jo (proporcionalment, esclar). La UE ha obert una investigació formal sobre aquestes ajudes. Doncs no cal cap comissió d'investigació. Ho sap fins i tot la meua veïna Amparo.

El vicepresident, José Ciscar, ha amenaçat Bankia perquè "ajude" el València "prevenint-los" que si no ho fan els aficionats podrien prendre mesures contra l'entitat. Que bonic, venint d'un vicepresident del Partit Popular, el mateix partit que va salvar Bankia a costa dels nostres diners. Molt responsable, el paio. Primer ens obliguen a rescatar-la i tot seguit amenaça d'enfonsar-la si no es fa càrrec dels disbarats econòmics de l'altre club del Cap i Casal. Si això ho haguera insinuat un diputat de l'esquerra haurien tret els tancs verbals al carrer.