Aquestes darreres setmanes hem pogut conèixer tot un seguit d’informacions i notícies que, en veure-les juntes, fan que la indignació i l’enuig prenguin dimensions insuportables.
D’una banda, els informes publicats per diversos organismes i entitats posen en evidència com la crisi ha suposat eixamplar la dimensió de les desigualtats i, sobretot, com les elits econòmiques n’estan sortint de beneficiades.
A nivell global, entre el juliol del 2013 i el juny del 2014 el nombre de persones que tenen mil milions de dòlars o més va créixer al món al voltant d’un 7%. Aquesta exclusiva elit, que representa el 0,1% de la població, acapara el 4% de la riquesa mundial. Al Regne d’Espanya, segons l’OCDE, l’ingrés mitjà del 10% més pobre de la població espanyola ha retrocedit 7,5 vegades més del que ho ha fet la renda del 10% més ric, i les 20 persones més riques d’Espanya en el darrer any han incrementat la seva fortuna en 12.300 milions d’euros.
En l’altre extrem, les darreres dades conegudes confirmen el que fa temps anem dient des de les organitzacions socials: la pobresa creix de manera constant i es converteix cada cop en més extensa, severa i crònica, i s’acarnissa amb les poblacions més febles.
A Catalunya el risc de pobresa manté una línia sostinguda de creixement i ja afecta 2,2 milions de persones, el 19,8% de la població. Aquesta taxa se situa per sota de la mitjana espanyola (20,4%), però per sobre de la mitjana de la UE-28 (16,7%). El risc de pobresa incideix més en les llars amb fills dependents, en què la taxa de pobresa arriba al 24,8%, i són les famílies monoparentals, amb un o més fills dependents, les que pateixen el risc més alt, amb una taxa que es dispara fins al 43,3%. Unes llars que majoritàriament estan encapçalades per dones.
Es tracta d’una realitat que a la Fundació SURT constatem dia rere dia. Per donar-hi resposta, l’any 2010 vam posar en marxa el programa Obrint Portes, que cerca donar suport a les necessitats bàsiques de moltes dones i les seves famílies per tal que puguin endegar processos personals d’empoderament i millora de les seves situacions vitals i laborals.
De llavors ençà, més de 800 dones han estat ateses pel programa. Això ens ha permès conèixer, des de la proximitat de l’atenció directa, quina és la situació d’aquestes dones. Les dades d’aquest any, amb 110 dones ateses fins al setembre, palesen fins a quin punt és crítica: el 86,8% de les dones ateses tenen fills a càrrec, més de la meitat dos o més, i el 43% són famílies monoparentals. El 34% no tenen cap ingrés i el 28% tenen ingressos per sota dels 400 €. Sobreviuen amb les ajudes del programa i amb el suport de les xarxes familiars i socials. Provenen majoritàriament de situacions d’atur, el 46,2% hi porten més de tres anys, i ja han exhaurit totes les ajudes possibles. Amb aquest panorama, no resulta gens estrany que el 66% tinguin alguna malaltia física o psíquica, que en un elevat nombre de casos deriva de situacions d’angoixa i depressió diagnosticades.
Són dades que, vistes en conjunt, ens deixen un retrat precís de la profunda esquerda social i la magnitud dels danys ocasionats per set anys de crisi. Però també fan evident que el problema central no són els efectes de la crisis econòmica, pretesament inevitables, sinó sobretot les conseqüències de les polítiques que s’han posat en marxa al seu resguard i amb l’excusa d’haver d’afrontar-la. Unes respostes polítiques que estan laminant els drets socials conquerits al llarg dels darrers anys i que estan imposant un nou model de relacions socials, articulat pels interessos de les elits econòmiques i aixecat sobre la més profunda desigualtat social, que, com sabem, aboca un gran nombre de persones, especialment els grups més febles, a la pobresa i l’exclusió.
En aquest sentit, des de la Fundació SURT creiem que cal potenciar polítiques que tinguin en compte una perspectiva de gènere, perquè hi ha un biaix evident que les dades mostren i que la realitat va consolidant. El fet de no visibilitzar-ho i no actuar de manera diferenciada està provocant una bretxa social important -més encara- entre dones i homes.
El proper 20 de novembre durem a terme un concert solidari anomenat SURT de concert! Escombrem la pobresa, que vol donar visibilitat a aquestes situacions i apuntar solucions. Tothom hi està convidat. Vol ser un altaveu de denúncia i sensibilització de la situació que pateixen moltes persones a la nostra societat, i concretament les dones.
