Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

El cavall, problema de Catalunya

Sempre he estat poc de cavalls. He estat més de ponis. Cavalls n’hi ha massa. Fots una puntada a una magdalena i surten galopant deu cavalls gormands assilvestrats. En canvi, els ponis són menystinguts,...

Franco reconeixent el problema català a Poblet

No sé com té l’agenda. Tampoc quina salut gasta. I no tinc clar on viu ara. Però crec que se’l pot trobar. Un que podria desencallar el pollastre de la rostisseria entre Catalunya i Espanya és el Sr. Paco....

La Diada del 2214

Algú ho sap? Fem apostes? ¿Conviurem amb selenites de color ou ferrat plat volador-menjador? ¿Les nostres orelles alterades genèticament s’independitzaran dels nostres caps i formaran una confederació...

El sant de ma padrina

El sant de ma padrina és un embolic. Quan és? Tothom sempre es confon. I hi ha uns dies que les trucades de telèfon pinten una atmosfera de pel·lícula dels germans Marx de regadiu surrealista. Trucant (T):...

Alliberar París i alliberar-nos de nosaltres

A John Lardner li crida l’atenció com corren. Els dos nois semblen atletes. El cronista d’esports nord-americà coneix bé les gambades i la tècnica, però aquell parell de criatures corren perquè s’hi juguen...

Las patatas bravas y el catalán de los derrotados

El otro día estaba sentado ante la mesa de madera de un bar y creí mirarme en un espejo. Y, claro, no veía nada. Por eso enseguida que llegó aquella mujer con silla de ruedas arrastrada por otra mujer vi...

Les patates braves i el català dels derrotats

L’altre dia seia davant la taula de fusta d’un bar i pensava que em mirava en un mirall. I, esclar, no veia res. Per això de seguida que va arribar aquella dona amb cadira de rodes arrossegada per una altra...

Torna la Catalunya gatillop

Hi ha molta alegria aquests dies. Molta de molta. Tot Déu obrint ampolles de cava i de metacrilat amb això del naixement de la criatura. Ens ha vingut en aquest món de mones, on hi ha més bèsties que...

Alcaldessa ‘top manta’

Voldria explicar-vos unes coses. Així, a granel. Primera cosa. El 3 d’abril del 2015 vaig escriure una crònica en aquest diari (“De la mona de Gaudí a la Gamba de Mariscal”) en què guaitava això pel port...

La mitologia de l’esquerra letal espanyola

Xist, xist… Res a fer. Ja pots xiular si l’ase no vol beure. Ja pots cridar si el ruc no vol vi, ni amfetamines. Ja pots enrogallar-te. Ja pots emmudir. Ja pots morir. Que és el que volen, burros! Però ja...

El català fantasmagòric al pati

L’altre dia m’explicaven una visita a una casa abandonada on es veu que hi ha esperits. Uns nens morts durant la Guerra Civil. I, esclar, de tant en tant tenen ganes de parlar. A veure què diuen. Aquell...

Diputacions a la rostisseria catalana

Hola, això és una ficció. Des de 1822 vostè viu a El xou de Truman. Un món, un escenari, un mapa que no és el seu. Des que l’estat nacional-loctite-espanyol mana endreçar territorialment Catalunya en...

Rosalia i el tietisme

El 1788 Francesc Canosa Trilla, el meu padrí vuitè, era un “fadri pages” local (sense accents) que escrivia “lloch”. El 2019 la global Rosalia canta “cumpleanys” a la cançó Milionària. Els separen 231...

Pagesos a la barbacoa de la Catalunya analfabeta

En Francesc mastega els 97 anys jugant a la botifarra. Es menja la taula del Centre Comarcal Lleidatà. Mou la boca paint les cartes. Riu amb somriure de filferro. Em mira: “Lo que han sofert els avis, els...

La Lliga Democràtica? Ni Prat de la Riba ni Cambó

Aquesta és la història d’una hòstia. D’una bufetada, d’una cleca. A segon de batxillerat li foten una plantofada. A classe de llatí l’alumne s’atreveix a dir que el català ve del llatí. El professor es...

¿La revolta catalana o la revolta dels catalans?

Hola. Mai m’he tret de la closca el que explica el poeta Jaime Gil de Biedma. Passa durant la postguerra a la universitat franquista. Cada matí dos professors se saluden de la mateixa manera. “Hola, Amor”,...

L’algoritme del nacionaladacolauisme

Sota un cel de confeti. Ada Colau travessa la plaça Sant Jaume a càmera lenta. S’obren les aigües a banda i banda i el mar humà crida: “ Sí se puede ”; “ Sí nos representa ”; “ Ya podemos ”; “ A por ellos...

Més Xammar, menys Évole

Quan faran el monument? Portem més d’un segle esperant. El necessitem. Ens ho fem a sobre. Com Camats. Aquell pobre home immortalitzat per una notícia del s. XIX: “ En el kilómetro 14 de la carretera de...

Tu i els Errejón a la presó de les cireres

Les cireres són la infantesa. No arribes a agafar-les fins que et fas gran. Cireres, arracades vermelles. Cireres, pintallavis adolescents. Cireres, vestit de brases d’estiu. Cireres, petons de carn del...

Sherlock Holmes al judici de l’art de la Franja

Avui Sherlock Holmes no es podria crear, parir. Avui, Arthur Conan Doyle tan sols podria engendrar cacauets per consumir en panxes de 180 graus d’éssers que s’han transmutat en un sofà horitzontal. Ja no hi...

133 anys: una Cambra de Barcelona independentista

Sou dels que ho esteu intentant? Doncs aneu a veure què coi passa el 1886: un any procreador com pocs. Guaiteu algunes de les criances: és el primer any que es commemora la tragèdia del 1714: neix la...

L’altre judici: Sixena 2, la bomba que arriba

El 22 de setembre de 1977 un escamot secessionista espiritual amenaça el bisbe de Lleida Ramon Malla. El lloc escollit és el missatge, el tresor, el tot: Sixena. El monestir és l’esperit de l’sta rt-up que...

Per una frontera a la Panadella

Cada cop som més els que demanem una frontera a la Panadella. Real, que es pugui tocar, que t’hi puguis fotre de morros. Que apugin i abaixin barreres. Que es demanin papers i es paguin aranzels. Que hi...

El català: una ucronia que s’està fent real?

Tot fa bona pinta. El rei Jordi a la garjola. Winston Churchill, assassinat. A Londres es parla alemany. Anglaterra ocupada. Els nazis guanyen la Segona Guerra Mundial. Un final alternatiu per a la...

Caputxeta Vermella Fahrenheit 451

Nosaltres som costumistes. Ella em fa així, així, així amb el dit... Portant-me com un punter làser màgic. No ho veieu, però aleshores jo vaig baixant, baixant... Sec. Obro les cames. Ella ve. Es gira. Se’m...

Un invent interessat anomenat xarnego

Hem rebut una carta del passat. Esgrogueïda, polsegosa, esmicolada. Diu així: “ Muy señor mío: Le ruego publique ésta en su revista para ver si algún otro lector puede y quiere, mediante la sección «Cartas...

El ministre Borrell i els minairons del Pallars

Sempre diem, el meu gat i jo, que hi ha gent per a tot. Ara, es veu, que hi ha gent que creu que Josep Borrell, el ministre, està com un llum de ganxo. Que se li’n va l’olla. Que està tocat del bolet,...

Aquí no quedarà ni Déu

Si busqueu la veritat aneu als cementiris. És horitzontal, aplanada. I també és frontal, a la cara. Com un mastegot, com un cop de puny. Al marbre: els noms, les edats, les paraules... són només en...

Josep Miserachs i Duran i Lleida

Podria ser que fins i tot Déu Nostre Senyor estigui fullejant el llibre de Josep Antoni Duran i Lleida: El risc de la veritat. Certament, el resum de les més de cinc-centes pàgines és: jo, sí; tu, no....

On són les dones... catalanes?

Entre melindro i melindro J.V.Foix fa un article. Un melindro-article. Sucre, farina, ous... estira, estira la pasta i al poeta-pastisser se li inflen els ous metafòrics. Tant i tant que l’obrador està a...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >