Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

L’independentisme és un simbolisme?

Dràcula era carlí. Sí, el comte sang. El del vestit de nit de muricec. Dràcula és un paio moribund que fot mossades desesperades perquè se li escapa el seu món. Dràcula és un món antic, un món d’ahir que no...

Ihà, ihà... El català és de rucs

Aquesta setmana ha estat igual que les altres. Oceanografia big data del tedi. 45 anys i la meva vida no ha superat l’estadi de ruc autòmat de fira del segle XIX a qui tiren cacauets caducats. M’aixeco i ja...

La Barcelonota

El meu gat i jo veiem la gernació de barcelonins campant pel país i fent fotos exclusives d’arbres fosforescents que dialoguen amb esquirols intel·lectuals sobre la ferida lluminosa de la galàxia. O ermites...

Barcelona any 0. Qui reconstruirà la ciutat?

A quina residència està aparcat Cobi? On és el gos d’atura aturat? Certifiquem que Cobi no està mort. Moribund. Paralític. Borni. Sord. Tartamut. Pelat. Arruïnat. Maniàtic. Paranoic. Xalat. Aguanta per les...

Catalunya, generació PCR i generació vacuna

Nosaltres sempre teníem localitzades les xiquetes Malibú amb pinya. El GPS era el nostre periscopi cervesa a la mà clic de Famobil. Érem els del setanta. La generació X. El nord-est i oest dels pubs i...

La Guerra Civil, un pastisser i David Simon

L’estiu passat vaig entrevistar un home per una cosa i aquest estiu torna per una altra cosa. Torna enmig de finestres de nit mig obertes. Atacs de mosquits suïcides. Manotades de ventilador canó. El filet...

El conte de l’esquerra borbònica espanyola

Plini el Vell, abans de jubilar-se i anar de Roma a Benidorm a ballar Islas Canarias, menjar tones de paella, com un ganut subvencionat, i fotre’s la pastilla contra el colesterol, entre el 38 i el 79...

Exhumar el cadàver d’Enric Prat de la Riba

Una de les contribucions catalanes al planeta va ser perfeccionar que els morts anessin calents fins al nínxol. Amén. Al seu taller del Raval barceloní el mestre carrosser de l’hora suprema, Joaquim...

Cinc mesos després de la mort

El dimarts, 25 de febrer, va morir ma padrina. El dia que feia 99 anys. El diumenge li deia adeu sense saber-ho: viva, lluenta, ferrenya. Amb l’aixada a la mà i el cor a l’hort. El dimarts, el cor, com les...

El rei Felip i el virus, professors de geografia

Hola! Què tal? Benvinguts al concurs El burro i l’ignorant són fills de cosins germans. Som-hi! Acompanyats, com cada programa, del professor Virus Covid, el Dr. Bacteri més famós del món universal que ens...

‘Lleida is not Catalonia?’

Hi ha aquella història que no surt de la meva closca. Sentim la veu del poeta Jaime Gil de Biedma. Ens conta que en una universitat de la postguerra, cada dia, dos professors es saluden de la mateixa...

TV3 i Josep Carner

Benvinguts a TV Ucronia. Josep Carner, poeta noucentista, presenta un concurs heavy metal de crítica literària per posar a parir panteres els escriptors modernistes. Sang i fetge i amfetamines neuronals. El...

Res va començar amb la sentència de l’Estatut

Catalunya és com una malaltia que no s’acaba de curar mai. Sempre et diuen que han trobat un remei, un pedaç, una solució, però res. Catalunya moribunda, zombi. Catalunya walking dead. Catalunya, el...

El cas Galinsoga, full de ruta independentista

On són les dones? Aquí, a les barricades. I què fan? “Doncs boicotejar La Vanguardia, al carrer, escampant Vanguardies, enviant sobres que fèiem. Agafàvem la guia de telèfons i començàvem a treure adreces...

Pagesos racistes, diuen...

Us vull presentar un traficant de pomes. Això feia als estius un dels grans escriptors del nostre país: Joan Barceló. Instal·lat a Barcelona des del 1972, porta pomes per veure si fa algun dineret. Fins i...

La ‘Carnalunya’ incest de llonganissa i botifarra

Hi ha gana. Nyam-nyam. El que comença com allò de voler enganyar el ventre, o trencar el cuc, acaba convertint-se en menjar com un bou de bocota oberta les 24 hores, devorar com un Carpanta caníbal amb...

Catalunya, entre el sabre i la bomba

Us falten diners? Problemes de liquiditat? Voleu invertir en un negoci que sempre dona pasta? Sabeu quina és l’empresa que sortirà reforçada d’aquesta crisi? L’Estat Espanyol SL. Fàbrica de tradicional...

Pispar el català

Penso que ho podeu veure amb els vostres propis ulls, per raigs X o pròtesis d’ullals digitals: Barcelona fa temps que perd poder. Especialment pel que fa a perfils de professionals qualificats en sectors...

Pares buscant català per als seus fills

Esgotat a trenc d’alba sense florescent. Rebentat a l’hora del vermut mancat d’oliva llanterna. Devorat al dinar de pollastre apagat. Fart al berenar, tip al sopar, aixafat al llit, exhaurit de somnis. No...

L’obra federalista de ficció que ve

Molta curiositat. El 28 de novembre de 1890 s’estrena al Teatre Novedades de Barcelona un monòleg (L’home de l’orgue) del Woody Allen català: Santiago Rusiñol. A veure què ha escrit. I a veure com ho fa el...

Suècia nacionalista, Catalunya, acordionista

Ara tothom vol ser suec. I crec que a la gent ja li seria igual ser suec de la província de Jämtland o de Gävleborg. Com més suec provincià, millor. Fins i tot hi ha persones que desitjarien ser un cérvol...

De ‘La escopeta nacional’ a ‘Patrimonio nacional’

La pell de brau en estat nacional-DEFCON a la brasa. Passem de l’estat d’alarma de La escopeta nacional a Patrimonio nacional. L’estat espanyol és l’alerta permanent d’una pel·lícula de Luís García...

Superman contra els dolents d’aquests dies

Diuen que “on hi ha l’home hi ha el perill”. Ho diuen des dels temps en què Adam i Eva van inventar la indústria agroalimentària en el primer garden center fent néixer una poma. No diuen “on hi ha la...

Què farem amb els nens?

Benvinguts al futur. El futur ja ha arribat. Les distopies són el passat. Les contrautopies són el plat a taula diari. Ja tenim el nostre Blade runner servit a domicili per reescalfar-lo al microones. El...

El planeta dels (simis) cabirols

No són Bambis. Ningú veu els cabirols que moren. Baixen de les serres amb aquelles cames de misto enceses de pressa. Derrapen per camins on les pedres que espurnegen bojament encara els enceben més. I just...

‘La neo fiel infantería’: cap a un vell feixisme?

No sé si Rafael García Serrano té raó. Jove soldat a l’Ebre. Ple de sang. No se la va treure mai de sobre. Fracassat. Vencedor vençut. Va guanyar però va perdre. Falangista però no franquista. Escriptor....

Estan florint els lilàs i tu no ho veuràs

Estan florint els lilàs i tu no ho veuràs. Aquest és el resum de tot. Els lilàs mai demanen permís. Des del paleolític tenen les claus de casa. Estan florint els lilàs com formigues que continuen vives des...

‘Terminator’: l’epidèmia que supera el meu quadravi

Parlo amb els meus morts. Els he anat a buscar. Des de fa anys. Jo soc els meus morts. Jo soc ell. Ell és en Francisco Canosa Albardané, el meu quadravi. El dia de la festa major del 23 d’agost del 1893 ho...

Dones que ressusciten

Com no podia ser d’una altra manera ella invoca al de dalt: “Des que Jesucrist derramà sa divina sang per a redimir la dona, de lluita en lluita, de vicissitud en vicissitud, s’ha lograt alcançar que se li...

No entendre Maria-Mercè Marçal

Tot el sopar vam riure a la manera de la Segarra: sense que es noti gaire. La discreció, la prudència. El funambulisme existencial. La ironia de les ombres que guaiten el sol. Seure al costat del poeta de...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >