Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

El retorn de Bob Dylan, el carlí català

Fa temps que parlo amb els meus morts. Amb qui la fem petar més és amb el meu quadravi: Francisco Canosa Albardané. El paio és una anomalia del sistema. Rebenta les estadístiques del segle XIX d’esperança...

Prats de Molló és el missatge

Tenia 28 anys i en portava tres exiliat. El 1926 és detingut, jutjat, deportat i es torna a exiliar. Exiliat al quadrat, al cub, a una potència infinita que és la mort. Va creuar la frontera de les Ardenes...

La revenja espectral de Joan Barceló

Jo vinc d’un planeta surrealista. Veureu, quan jo era petarrell, a mig dinar, m’enviaven al celler a buscar aigua. Quan obria la porta, estellada com per trets d’una guerra, i pintada d’aquell granat...

Tots Sants covid cada dia?

Abans per Tots Sants feia fred. S’estrenaven aquells abrics plens de vida. Els cementiris bufaven aire de nevera oberta. Jo sempre tenia el nasset de cirerer. Llegia els nínxols com si fossin pissarres de...

Marxar de Barcelona i descobrir Catalunya

La pregunta encara no s’ha contestat. “Però vostè, home panxut, que quaranta anys ha que acana metòdicament vetes i calicó, o bé pesa arròs i fideus; vostè que té una dona tan janota, grassona i de bon...

Generació R (Residència)

Recordo analògicament una nit ventafocs de tardor de 1994. Sonava Girls and boys, dels Blur. Els del nostre voltant botaven com molles sense demà. Érem a la barra salvavides. Les ampolles de colors Pantone...

Companys i la Catalunya del mocador

És el mocador més famós de Catalunya. Un mocador empegat a un home. Sempre sortia a qualsevol entrevista. A qualsevol foto. Mireu com el descriu el periodista Domènec de Bellmunt el 1932: “És baix, secardí,...

D’Hilari Raguer a Guillem Agulló

Em va explicar com els torturaven. T’asseien a una cadira. Llum a la cara. Per darrere cops amb la culata d’una pistola. També et clavaven punxes. Mastegots, puntades de peu, més cops, més bufetades....

Barrera, Colau, Valls

Montpeller, 18 de novembre de 1944. “Quan al cap de gairebé 6 anys d’exili els catalans mirem endarrere i recordem els temps passats: el 14 d’abril eufòric, l’efímera República Catalana, el forcejar de la...

L’independentisme és un simbolisme?

Dràcula era carlí. Sí, el comte sang. El del vestit de nit de muricec. Dràcula és un paio moribund que fot mossades desesperades perquè se li escapa el seu món. Dràcula és un món antic, un món d’ahir que no...

Ihà, ihà... El català és de rucs

Aquesta setmana ha estat igual que les altres. Oceanografia big data del tedi. 45 anys i la meva vida no ha superat l’estadi de ruc autòmat de fira del segle XIX a qui tiren cacauets caducats. M’aixeco i ja...

La Barcelonota

El meu gat i jo veiem la gernació de barcelonins campant pel país i fent fotos exclusives d’arbres fosforescents que dialoguen amb esquirols intel·lectuals sobre la ferida lluminosa de la galàxia. O ermites...

Barcelona any 0. Qui reconstruirà la ciutat?

A quina residència està aparcat Cobi? On és el gos d’atura aturat? Certifiquem que Cobi no està mort. Moribund. Paralític. Borni. Sord. Tartamut. Pelat. Arruïnat. Maniàtic. Paranoic. Xalat. Aguanta per les...

Catalunya, generació PCR i generació vacuna

Nosaltres sempre teníem localitzades les xiquetes Malibú amb pinya. El GPS era el nostre periscopi cervesa a la mà clic de Famobil. Érem els del setanta. La generació X. El nord-est i oest dels pubs i...

La Guerra Civil, un pastisser i David Simon

L’estiu passat vaig entrevistar un home per una cosa i aquest estiu torna per una altra cosa. Torna enmig de finestres de nit mig obertes. Atacs de mosquits suïcides. Manotades de ventilador canó. El filet...

El conte de l’esquerra borbònica espanyola

Plini el Vell, abans de jubilar-se i anar de Roma a Benidorm a ballar Islas Canarias, menjar tones de paella, com un ganut subvencionat, i fotre’s la pastilla contra el colesterol, entre el 38 i el 79...

Exhumar el cadàver d’Enric Prat de la Riba

Una de les contribucions catalanes al planeta va ser perfeccionar que els morts anessin calents fins al nínxol. Amén. Al seu taller del Raval barceloní el mestre carrosser de l’hora suprema, Joaquim...

Cinc mesos després de la mort

El dimarts, 25 de febrer, va morir ma padrina. El dia que feia 99 anys. El diumenge li deia adeu sense saber-ho: viva, lluenta, ferrenya. Amb l’aixada a la mà i el cor a l’hort. El dimarts, el cor, com les...

El rei Felip i el virus, professors de geografia

Hola! Què tal? Benvinguts al concurs El burro i l’ignorant són fills de cosins germans. Som-hi! Acompanyats, com cada programa, del professor Virus Covid, el Dr. Bacteri més famós del món universal que ens...

‘Lleida is not Catalonia?’

Hi ha aquella història que no surt de la meva closca. Sentim la veu del poeta Jaime Gil de Biedma. Ens conta que en una universitat de la postguerra, cada dia, dos professors es saluden de la mateixa...

TV3 i Josep Carner

Benvinguts a TV Ucronia. Josep Carner, poeta noucentista, presenta un concurs heavy metal de crítica literària per posar a parir panteres els escriptors modernistes. Sang i fetge i amfetamines neuronals. El...

Res va començar amb la sentència de l’Estatut

Catalunya és com una malaltia que no s’acaba de curar mai. Sempre et diuen que han trobat un remei, un pedaç, una solució, però res. Catalunya moribunda, zombi. Catalunya walking dead. Catalunya, el...

El cas Galinsoga, full de ruta independentista

On són les dones? Aquí, a les barricades. I què fan? “Doncs boicotejar La Vanguardia, al carrer, escampant Vanguardies, enviant sobres que fèiem. Agafàvem la guia de telèfons i començàvem a treure adreces...

Pagesos racistes, diuen...

Us vull presentar un traficant de pomes. Això feia als estius un dels grans escriptors del nostre país: Joan Barceló. Instal·lat a Barcelona des del 1972, porta pomes per veure si fa algun dineret. Fins i...

La ‘Carnalunya’ incest de llonganissa i botifarra

Hi ha gana. Nyam-nyam. El que comença com allò de voler enganyar el ventre, o trencar el cuc, acaba convertint-se en menjar com un bou de bocota oberta les 24 hores, devorar com un Carpanta caníbal amb...

Catalunya, entre el sabre i la bomba

Us falten diners? Problemes de liquiditat? Voleu invertir en un negoci que sempre dona pasta? Sabeu quina és l’empresa que sortirà reforçada d’aquesta crisi? L’Estat Espanyol SL. Fàbrica de tradicional...

Pispar el català

Penso que ho podeu veure amb els vostres propis ulls, per raigs X o pròtesis d’ullals digitals: Barcelona fa temps que perd poder. Especialment pel que fa a perfils de professionals qualificats en sectors...

Pares buscant català per als seus fills

Esgotat a trenc d’alba sense florescent. Rebentat a l’hora del vermut mancat d’oliva llanterna. Devorat al dinar de pollastre apagat. Fart al berenar, tip al sopar, aixafat al llit, exhaurit de somnis. No...

L’obra federalista de ficció que ve

Molta curiositat. El 28 de novembre de 1890 s’estrena al Teatre Novedades de Barcelona un monòleg (L’home de l’orgue) del Woody Allen català: Santiago Rusiñol. A veure què ha escrit. I a veure com ho fa el...

Suècia nacionalista, Catalunya, acordionista

Ara tothom vol ser suec. I crec que a la gent ja li seria igual ser suec de la província de Jämtland o de Gävleborg. Com més suec provincià, millor. Fins i tot hi ha persones que desitjarien ser un cérvol...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | Següent >