Francesc Canosa

Francesc Canosa

Periodista i escriptor

Aquí no quedarà ni Déu

Si busqueu la veritat aneu als cementiris. És horitzontal, aplanada. I també és frontal, a la cara. Com un mastegot, com un cop de puny. Al marbre: els noms, les edats, les paraules... són només en...

Josep Miserachs i Duran i Lleida

Podria ser que fins i tot Déu Nostre Senyor estigui fullejant el llibre de Josep Antoni Duran i Lleida: El risc de la veritat. Certament, el resum de les més de cinc-centes pàgines és: jo, sí; tu, no....

On són les dones... catalanes?

Entre melindro i melindro J.V.Foix fa un article. Un melindro-article. Sucre, farina, ous... estira, estira la pasta i al poeta-pastisser se li inflen els ous metafòrics. Tant i tant que l’obrador està a...

98 anys

Dilluns quan vaig voler felicitar la meua padrina no vaig poder. Eren quarts de nou del matí. Vaig picar i ja no hi era: era a baix, a l’hort, treballant. Feia 98 anys. Així és ma padrina. Rosa Finestres...

Arrimadas, la dona que es va perdre

Què en penseu de la història d’en Lluís Frederic Picàbia? Empresari ric. Avorrit. Es ven l’empresa. Comença a perdre coses per diversió existencial: una cigarreta, una estilogràfica, paraigües, rellotges......

I Franco què hi diu?

Passen coses. Moltes coses. Coses que ens superen. L’altre dia, jo mateix, vaig veure córrer una cosa que em va passar per les escarranxes, neguitosa, veloç, afuada, i no vaig tenir nassos d’atrapar-la....

Benvinguts a la croada espanyola

No sé si l’amable lector està preocupat. El meu gat i jo no gaire. Però ves, bada. Diuen que el 9 de setembre d’aquest any un simpàtic asteroide podria xocar contra la Terra. Home, parlem-ne. Es diu 2006...

‘En Patufet’ i “la España real”

Busco nen o nena. Us busco. ¿Ets tu qui va llegir el darrer Patufet? Existeixes? Hi ets? Sí? No? Perquè s’ha parlat aquests dies que feia 115 anys (3 de gener de 1904) del primer número: del naixement de...

El català no mor, el matem

Un dia de primavera florida em van presentar de la manera més marciana amb la qual m’han presentat mai en tot planeta o galàxia. Vam anar a recollir, a l’escola, el fill d’un amic. Jugava amb els seus...

La síndrome Carmen Maura

“En mi soledad / suspiro por ti. / España, sin ti me muero. / España, sol y lucero... ”, canta Carmen Maura. Amb cara de cabells com ganxos empegats a les galtes. Canta i balla davant franquistes que...

Aprovaria els pressupostos Josep Pallach?

El 27 de març de 1968 el MIG-15 de Iuri Gagarin fa bum! a l’aire. Els russos es queden sense el seu Superman roig: el primer humà que va a l’espai exterior amb la nau Vostok. L’URSS i el comunisme comencen...

Catalunya, baluard abocador de la República

Va venir aquell paio a explicar-nos qui érem. Sempre, sempre els altres ens expliquen. Doncs bé, es veu que aquest era l’home bo. Va venir a Catalunya a finals de setembre de 1932. Per dur-nos aquell...

Microhistòria catalana a través de la boira

El 1864 el metge Lluís Roca, que està escrivint la fascinant tesi doctoral ¿Hay agentes farmacológicos capaces de sustituir a las emisiones sanguíneas cuando éstas se hallan plenamente indicadas?, es...

Aeroport souvenir torero concòrdia Tarradellas

Quan, el 1919, al cel barceloní, apareix el primer avió de Lufthansa de la línia internacional Stuttgart-Ginebra-Marsella-Barcelona, a la terra, un jove de 20 anys mira el cel per alliberar Catalunya....

La reunió del 21-D explicada per un gat i una rata

Hi havia una vegada un gat i una rata. Stop. Examinem-los de prop. El gat és català. I la rata pot ser catalana o de qualsevol país de la Mediterrània. Continuem. El nostre gat és un professional de bigotis...

I Sixena va avisar

“He vist coses que vosaltres els humans no us creuríeu mai de la vida. He vist com atacaven naus incendiades més enllà d’Orió...” He vist l’assalt a un museu que no es veia des de la Segona Guerra Mundial....

La Constitució dels indis

El 1830 entre el seixanta i el vuitanta per cert de la població natural de la batejada com a Nova Anglaterra (la punta nord-est dels Estats Units) havia desaparegut. És un eufemisme. Els havien suprimit,...

Micos i cunyats entre Hendaia i Gibraltar

No s’han fet enquestes però totes les fonts animals, vegetals i minerals diuen que el 99% dels micos de Gibraltar volen continuar sent britànics. L’1% no estan en condicions d’opinar perquè estan amorrats a...

Monarquia catalana vs. monarquia espanyola

Alfons, com ho diríem... era un paio amb una canícula corporal i mental sobreeixint constantment. Un calent de marca. I tenia responsabilitat, feina i poques hores: era comte i rei. Alfons I de Catalunya i...

De l’Estatut de Miravet a Texas

Poca gent revisa els clàssics. Guaiteu. Ara fa 14 anys s’estrena Miravet i el Sant Grial de l’Estatut. Us seria difícil trobar una pel·lícula a la galàxia que fotés tants bots de gènere com una llagosta...

El primer pres polític català

El primer pres polític català passa vint anys a la presó. A cinc presons. Mor a la darrera. El primer pres polític català és condemnat a cadena perpètua. El judici està escrit. A més, li foten tot el que...

El 27-O i la ferida lluminosa làser

Cadascú té una missió. El 27 d’octubre del 2017, després d’haver escrit i parlat sobre la declaració d’independència, vaig sortir disparat del Parlament. Activo les sabates turbo propulsores. Pitjo els...

Rusiñol a la Catalunya del 2018

Hi ha persones que creuen que Santiago Rusiñol és un nom de carrer. Som davant d’una confusió, com ja va avisar Confuci. Rusiñol era un home que plorava als batejos i reia als enterraments. Una criatura que...

Les autonomies són franquisme

Decepció. Tristesa. Snif, snif. Injustícia. Impotència. Aissss. Diguem-ho clar. Un any més el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges no programa un dels clàssics mai reconeguts del gènere: Las autonosuyas...

Franco substituint Gaudí

Franco riu. Amb aquell somriure d’arestes de sardina. Franco sempre s’esbellega, es pixa, rebenta. Franco sempre remenant la cua com arengada fresca. Franco sempre d’oferta. Sempre es ven. Sempre es compra....

1 d’Octubre: la kriptonita de la memòria

Hi ha aquella història d’un poble de Lleida. Petit. Lil·liputenc. Invisible. Però es veu que un dia hi arriben tot de policies però no pas per fer-hi turisme espiritual, místic, platònic. Què volen aquesta...

Jacint Verdaguer i Manuel Valls

El 24 de setembre del 1870, malgrat que està a punt d’estrenar una barretina terra-mar-aire, Jacint Verdaguer no pot anar a la festa major de Barcelona. Res, un fet sense importància el segresta a Vic:...

El suïcidi lingüístic del zombi català

Vaig al metge: pateixo d’enveja. De la bona. A la vena, a la pituïtària, a la neurona. A granel, a dojo. Es veu que no hi ha res a fer. Et poden donar pastilles per a tot però per a això no. Volem píndoles...

Un problema anomenat Diada

Veureu, n’hi ha que creuen que el problema és de daltonisme. A veure, s’ha marejat molt el personal: groc, vermell, blanc, fosforescent selenita, però cada criatura fot el que li rota i hem vist blaus de...

El fum del feixisme

Fum. Quan arriben els bombers la porta del carrer està oberta. El foc fueteja. Van ruixant. Hi ha massa fum. Van avançant. Van veient: la secretaria i el magatzem destruïts. Fum. Llibres, papers, mapes,...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >