FRANCESC CANOSA
FRANCESC CANOSA Periodista i escriptor

El diluvi català

Aquests dies de pau. De calma, tranquil·litat, assossec. Les taules catalanes estan farcides d’harmonia. Tothom es llepa els bigotis de serenor. I coloms blancs amb branquetes d’olivera als becs sobrevolen...

image-alt

Una Cavalcada on qui arriba són els Reixos

El vent passa la dalla. Els pares posen les caputxetes. Els padrins lliguen les bufandetes. Nassets vermell cirera. Galtetes de maduixeta. Ditets de llana. Peuets espernegada. Però res. L’horitzó és una via...

image-alt

A l’ombra no toca ni la Grossa ni la petita

Públic bola. Entren de cinc en cinc. Alguns porten els números a la mà. Agafats amb dits pinça. D’altres els agarren a un palmell amb fotografies al mòbil. Passen els ditets per la pantalla. Els miren com...

Més enllà de diumenge

Òbviament molta gent esperava el factor Urruti. Minut 43 de la segona part. Mira que si l’Urruti l’atrapés... El porter es llança com una llebre. I atura el penal. El Barça campió de Lliga. 24 de març de...

image-alt

Un resultat Sant Joan, apòstol i evangelista

Bufet lliure. Hi ha el sector que opta pel menú oficial (entrepà, beguda i peça de fruita). Aquí ja comencen les divisions. Hi ha la facció cervesa. El segment coca-cola. Pots beure cervesa però ser de...

El dia sense Nadal

Aquest no és un conte de Nadal. Perquè un cop no hi va haver Nadal. Es va obrir una rasa a la terra. I la gent va caure fins al mai més. Es va cosir el sòl. I va néixer un Any Nou. Gener de 1939. Damunt...

image-alt

I tothom llepa la piruleta

Vermell i morat. Els colors d’En Comú Podem semblen una piruleta. Piruletes per a tots. I la llepen com mai. “Toma, toma i toma”, regalimen alguns simpatitzants. És una festa esperada. “Sí se puede, sí se...

Formatge Madrid

“Allá donde se cruzan los caminos, donde el mar no se puede concebir, donde regresa siempre el fugitivo, pongamos que hablo de Madrid...”, canta Joaquín Sabina. Parlem. Hi vaig viure. Felicitat mode anís....

image-alt

I Jesús és nat a... Corbera de Llobregat

Arriba sant Josep. Aviat serà pare. Nerviós? No, no. I com va la fusteria? “Sóc pèrit”, riu. Víctor Marco fa cinc anys que fa de sant Josep. Al setembre ja es deixa la barba. “La meva dona diu que sembla...

Poesia constitucional

Després d’un tiberi: cafè, copa i puro. Aleshores el 99,7% dels meus amics creuen que es pot reformar la Constitució. De fet defensen que es pot reformar qualsevol cosa. Un dia un sostenia que podia tornar...

image-alt

Mitjons, mandarines, calçotets i quilos de petons

Un home que no entén res. Amb un abric de fred dels anys cinquanta. Mou el cap esverat. Ningú pren els seus fulls. Els du a les mans en forma de penitència: “¿Qué es para usted la Biblia?” Fuig esconillat....

Dalí vs. Freud

El Penedès té llum de melindro. Sucat a la terra de xocolata desfeta. A la boca el vi ambre. Tots els grocs de la galàxia en una copa. Els nord-americans semblen extraterrestres bevent colors. Encontres a...

La corbata de Montoro

Un home tenia problemes amb la pana. No, no es tractava que fos gruixuda. Ella també era suau. Aquella dualitat l’enamorava. Ell s’esforçava per tirar endavant la relació. Ho feia tot pel seu teixit. I un...

L’olla dels diables

Abans de l’estiu em van explicar una història. Havien passat mesos de converses. Però no va ser fins aquell dia. Aquell moment que una copa de més és una porta que s’obre. Mirar a banda i banda. Perquè no...

image-alt

L’home que espera la signatura a la pancarta

“Pas endavant”, “Posicions”, “Govern definitiu”, “Reunió amb la CUP”... Les paraules d’Artur Mas zigzaguegen per l’hemicicle, la sala de premsa, la de comissions, els televisors... Paraules en un laberint...

Dalí al Parlament

Dalí al Parlament. Amb aquell bigoti que marca les deu i deu. S’asseu com si fos un bombó de la capsa de bombons que és l’hemicicle. Observa. Tot a punt. Actors, càmera, acció. Per fi veu com es filma el...

image-alt

L’exorcisme dels nounats

Xuclen. Expiren. Fum. Degoteig de fumadors. “Després d’anys ens podem desfogar”, xucla un. “Sí, és la ràbia continguda d’anys”, expira l’altre. Sí, surten a fumar. Però tot aquest fum que expulsen és d’una...

Toc, toc, toc...

Hi havia unes monges. Un sant. I uns toc, toc. El novembre de 1935 algú trucava del més enllà. O del més ençà. Què mana? Digui? Toc, toc. Les monges no agafaven l’aparell. De sant Pasqual Bailón. No consta...

image-alt

CADCI, purgatori obert

Quin nom volen? El que vulguin... Andreu Nin, Antoni Rovira i Virgili, Eugeni d’Ors, Francesc Cambó, Francesc Macià, Josep Puig i Cadafalch, Frederic Rahola, Josep Maria Folch i Torres, Josep Tarradellas,...

Zipi i Zape

Zipi i Zape. El ros i el moreno. El pare: Don Pantuflo Zapatilla, catedràtic de numismàtica, filatèlia i columbofília. La mare: Doña Jaimita Llobregat, mestressa de casa patidora mode pal de fregar. Zipi i...

image-alt

E.T., l’extraterrestre, al Dia Sense Cotxes

Frontera passeig de Gràcia- Diagonal. La barrera de tanques metàl·liques només s’obre per deixar passar els autobusos. “Així tot el dia”, diu un noi amb un peto verd fosforescent. Endavant si teniu el...

image-alt

De les torxes de la memòria al sol de justícia

05.35 Cel de carbó destenyit. El fred afaita. Una dona esbufega. S’atura. Mirem les llumetes d’un creuer al port com un envelat de festa major. Adéu. Cadascú ha de fer el seu camí. I caminem cap a les...

Companys i U2

Quatre músics. Afilerats. Terra de bandera irlandesa. La bateria dispara les bales. A la pantalla el barri de Bogside. Derry. Irlanda del Nord. 30 de gener de 1972. Sunday Bloody Sunday. Diumenge sagnant....

L’independentisme madrileny

Mirem endavant. 2217. El doctor Schulze-Pfalz hauria de publicar La découverte de Madrid. Un estudi arqueològic que ampliaria el seu treball nuclear: Madrid, ville abandonée du XIX siècle, previst per al...

image-alt

República Independent de Vallbona

El roig-negre lluita. Zigzaguegen com petits diablets. Avançant com una sola forca. “Va, va...” Els crits pedagògics dels pares els empenyen. Els prebenjamins del Racing Vallbona CF comencen pretemporada a...

MacGyver a Catalunya

Bufem les espelmes: ffffff! MacGyver ha fet 30 anys (el dia 29). Increïble. El paio agafava qualsevol cosa. Un tros de pell de formatge gorgonzola. L’embolicava amb una closca de pistatxo caducat. I feia un...

image-alt

Morint amb les botes posades

A la cinquena planta tres estelades. A la quarta, una altra. Pel carrer passen cotxes que fan sonar la botzina i criden “Independència”. La rauxa d’un militant diu: “Ja tenen les galledes a punt”. El seny...

image-alt

De les illes de la calma a les illes del divan

Santiago Rusiñol va ser el sacerdot de l’art. Déu del Modernisme i sanador dels mals de l’ànima. L’escriptor-pintor deia que per curar la neurastènia s’havia d’anar a “l’illa de la calma”: Mallorca. I així...

La cara del 27-S

A vegades vaig al cementiri. Camino entre xalets adossats on tots viurem sense hipoteques. M’aturo davant el marbre que sempre em recorda una cuina: “Família Canosa”. Parlo amb ma padrí. Va morir el 1998....

image-alt

Una teràpia sentimental anomenada ‘tango’

Els romans es purificaven construint. Cada arc de triomf és el triomf en una batalla. Segles després els barcelonins es van purificar construint l’Arc de Triomf. Símbol de l’èxit de l’Exposició Universal...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | Següent >