BarcelonaEls raigs de sol són un fosforescent. Subratllen els plafons amb el llistat infinit de prohibicions contra la cultura catalana. El 1838 es prohibeix el català als epitafis dels cementiris. Tot és un miracle de panellet: “ La tenaz resistencia de los catalanes contra la debida sujeción a mi legítimo dominio [...] provocó mi justicia y obligó a mi providencia a mandar que se cerrasen las Universidades ”. Decret del 1717. A dins de la sala de l’Institut d’Estudis Catalans també ressona Felip V com un Tots Sants diari. El recorda la catedràtica de comunicació Imma Tubella: “Per Felip V, com més educació més resistència, ara el sistema espanyol és més subtil però no ens deixa avançar”. Es presenten els manifestos d’acadèmics i científics a favor del 9-N i de la independència.
La ciència catalana va a la velocitat de la llum. Divendres es convocava l’acte i ja n’han signat més de cinc-cents: Eudald Carbonell, Manel Esteller, Bonaventura Clotet, Ramon Folch... Però també hi ha investigadors del Consejo Superior de Investigaciones Científicas... funcionaris de l’Estat. Em diuen que també volen sol. El necessiten per fer ciència.
El sol de la Catalunya que pot ser la Califòrnia científica d’Europa. Jaume Bertranpetit, catedràtic de la UPF, diu que si el món acadèmic vol la independència és perquè la creu necessària. Això no és “per demanar més diners, sinó per fer-los anar millor”. La fórmula: sempre que podem fer les coses com nosaltres sabem surt tot millor. El resultat: dels 10 primers centres de recerca de l’Estat 8 són catalans.
Ja se’n va adonar Albert Einstein quan va venir el 1923. Aquí, a l’Institut d’Estudis Catalans. La Mancomunitat crea un sistema universitari propi, universal. El científic català Esteve Terradas tuteja Einstein. Per això el convida. El físic alemany diu, sobre Terradas: “És un dels cinc homes més intel·ligents que conec i un dels pocs que pot comprendre la teoria de la relativitat”. Ara els científics catalans, sense relativismes, han sortit perquè els toqui el sol. Saben que la fotosíntesi és necessària per viure.
