FLISTFLAST

Barrera, Colau, Valls

Montpeller, 18 de novembre de 1944. “Quan al cap de gairebé 6 anys d’exili els catalans mirem endarrere i recordem els temps passats: el 14 d’abril eufòric, l’efímera República Catalana, el forcejar de la discussió de l’Estatut, les eleccions de 1933, la llei de contractes de conreu i el 6 d’octubre, el Bienni Negre, el 6 de febrer i el 19 de juliol, el 3 de maig, la revolució i la guerra...”. Darrere, Heribert Barrera, exiliat a França de 1939 a 1952. Abans, però, va estar en un forat.

“Estem sostenint una lluita heroica contra exèrcits mercenaris, ajudats per l’alta finança internacional, als quals moltes vegades només podem oposar la resistència desesperada dels que defensen la seva llar i la terra que els ha vist néixer. I en aquesta lluita la joventut catalana ha estat sempre al primer rengle. Milers i milers de joves estan al front de combat. [...] Nosaltres defensem la cultura, la llibertat, la civilització: els feixistes la tirania, l’analfabetisme, la barbàrie. La nostra joventut fa congressos culturals; ells assassinen els intel·lectuals i cremen els llibres”, escriu el 1937 amb vint anys el líder de la FNEC i de les joventuts d’ERC. Ho escriu amb fusell a la mà. Soldat d’artilleria als fronts d’Aragó i del Segre. Abans, durant i després, va veure el terror de la dictadura a casa nostra: els assassinats de la FAI i el monstre Negrín - govern de la República - PSUC rebentant Catalunya amb el ganivet de la unitat d’Espanya sanguinari comunista. No els oblidarà mai. Ni els uns ni els altres.

El 1952, quan torna a la Barcelona franquista, rebutja fer de professor a la universitat: es nega a signar els obligats principis de l’altra dictadura blanca. Aquell estudiant de químiques a la universitat republicana torna amb dues carreres acabades a l’exili. Un doctorat a la Sorbona de París. Havent treballat a l’Institut Químic de Montpeller i a la Facultat de Ciències i com a investigador al Centre Nacional de Recerques Científiques de França. Això durant el dia. A la nit participa a la resistència contra els nazis col·laborant amb la xarxa Louis Brun. I a la política a l’exili, per retornar a Catalunya, amb ERC, la Unió, i la Federació Mundial d’Estudiants, on es troba, novament, cara a cara, la dictadura comunista absorbint i manipulant aquestes organitzacions juvenils: “Així com el rei Mides mineralitzava els aliments al portar-se’ls a la boca, els comunistes esterilitzen les organitzacions a l’apoderar-se’n”. Era el 1946. El 1952 liderarà ERC a la clandestinitat: detencions, empresonaments… Estades científiques als EUA. Prestigi i relacions internacionals. Ho enxarxa tot aquest catedràtic de química inorgànica. Tot el que s’escapa. Què dir? Busca organisme amb socialistes, republicans, demòcrates. La seva fórmula química és la llibertat. Primer president al Parlament després de la dictadura. Diputat, a Catalunya, Espanya, Europa. President, secretari general, d’ERC. L’Institut d’Estudis Catalans, l’Ateneu Barcelonès, el Club d’Amics de la Unesco... Va morir el 2011. I el setembre de 2020 li retiren la Medalla d’Or de la seva ciutat. Per què?

Colau, Valls, els comuns, Ciutadans, el PP, el PSC: la indústria de la lobotomia li ha arrencat la medalla argumentat suposades manifestacions xenòfobes. No cal perdre-hi un segon. Manipulació, substitució, mentida. Només cal anar a les fonts originals per veure que Barrera no diu el que li fan dir. Per què? Voleu la veritat? Ningú explica que si li retiren la medalla és per tot el contrari: per demostrar que els catalans són éssers, per decret llei i sang, inferiors. Xenofòbia. Discriminació. Racisme. Totalitarisme. Barrera ho va dir, defensar, argumentar, i en castellà, al programa de TVE La Clave el 1984: “ Somos partidarios de que se reconozca a Cataluña el derecho de autodeterminación como se ha reconocido a todos los pueblos africanos. Y no sé por qué nosotros vamos a ser inferiores a cualquiera de los nuevos estados africanos en lo que se refiere a derechos ”. Per això li han robat la medalla a Barrera. Perquè ell, com la majoria de catalans, va lluitar contra les dictadures roges i blanques des de 1936 fins a la seva mort. Contra el colonialisme. Contra la discriminació. Contra la xenofòbia. Es diu llibertat. Ni Colau, ni Valls, saben què és perquè lluiten per pintar-nos de negre, de groc, de fosforescent repressiu, substitutiu, letal. Recordeu: “Nosaltres defensem la cultura, la llibertat, la civilització; els feixistes, la tirania, l’analfabetisme, la barbàrie”.