Publicitat
Publicitat

Bob Dylan i l’aire condicionat

"Sortir a fora: calor. Dins: aire condicionat. Sortir a l’estiu, a les vacances, al carrer.... Climatologia de 27-S"

L’aire condicionat fa volar lleganyes. Desperta. Aire, aire de vacances. Corre l’aire per les converses i és la pregunta que tothom té al congelador de la ment: “Quan fas vacances?” Totes les contestacions són tipus Bob Dylan: la resposta flota al vent. Sí, esclar, tothom esbufegarà algunes vacances, però quants camins, quants mars, quants cops un home ha d’aixecar la vista abans de poder veure el cel... La resposta, amics, fa surf al vent. Ho diu el bestseller dels darrers anys de la política catalana: tot és imprevisible. Potser per això, al congrés d’ERC, el think tank del partit, la Fundació Irla, té una parada on regala llibres als militants. Lectures d’estiu. Tendra és la nit en un cel estrellat: biografies de Francesc Macià, Lluís Companys, Heribert Barrera... O d’altres de temes reals i metafòricament futuribles: El miratge nuclear o L’ampliació interna de la Unió Europea. Els llibres van desapareixent com quan beus un vas d’aigua enmig d’una nit d’estiu a la brasa. Hi ha aire condicionat i també ganes de flotar.

L’estrella Eduardo Reyes

Volen per la sala els “Cassà”, “Gavaldà”, “Mendoza”, “Vall”, “Zapata”. Volen mentre els temps estan canviant. Molts d’aquests militants d’ERC no deixen ni un moment el líder de Súmate, Eduardo Reyes. Camisa i cabells clenxats de blanc. Somriure de galant de pel·lícula clàssica. No paren de fer-se fotos amb ell. Star dels temps. Oriol Junqueras i Reyes s’abracen amb aquestes mans que fan soroll dolby surround. Amb tots els convidats (Josep Rull, Antoni Castellà, Muriel Casals, Jordi Sànchez, Carme Forcadell...) també hi ha un aire condicionat que manté fresc, que fa anar endavant, que vol volar. Hi és en l’aire. Fins i tot quan Junqueras dóna les gràcies, un per un, als convidats, un militant esbufega per recorda-li: “I Rigol”. I la sala del Palau de Congressos de Barcelona aplaudeix com una ratxa de vent el demòcrata cristià independentista Joan Rigol.

Agafeu aire. Agafa aire. Oriol Junqueras ho anuncia: “Seré llarg”. Gairebé una hora de discurs. Junqueras parla de vents. Dels aires que vénen de molt i molt lluny. De meteorologia de país plural. De rebuf que ens empeny. D’aquests tres grans vents que ha tingut històricament Catalunya: el catòlic, l’obrer i el republicà. Aquests espais que tantes vegades han bufat cadascun per la seva banda. Així no ens enlairarem. Agafa alè. Per a Junqueras necessitem tots els vents del país per sortir volant: “Ens ho juguem tot el 27-S”. Aire per a tots. També demana sumar a l’oratge pel nou país els que, ara, no són dins de l’aire condicionat de la llistà unitària. La invitació al vent per a la CUP i Catalunya Sí que es Pot. Per a tots, perquè “ens necessitem els uns als altres”. Un nou clima. Brisa d’aplaudiments. Esbufecs d’independència.

Sortir a fora: calor. Dins: aire condicionat. Sortir a l’estiu, a les vacances, al carrer.... Climatologia de 27-S. La resposta, amics, està fent tombarelles, cabrioles i zig-zags al vent, als vents del país.

21D