FLISTFLAST

Deulofeu contra Fukuyama

Aquesta és la història d’una parella que si hagués sabut què passaria després del seu matrimoni no només no s’haurien casat sinó que haurien escollit les cabres domèstiques, narcotitzades i caramel·litzades com a criatures de relació matrimonial-social-sexual. Però, ara mateix, no podem parlar amb ells, i tampoc amb les cabres. Hem de garlar amb algú. Ho fem amb dos homes que ni es van conèixer ni saben res l’un de l’altre, però el futur de Catalunya i el planeta anirà o bé pel que diu un, o bé pel que diu l’altre. Qui tindrà raó?

Els dies que el quisso Cobi era un animal líquid i anava fart de vermut barceloní olímpic, es va publicar un llibre que ha canviat moltes neurones i el món: La fi de la Història i l’últim home.L’escriu el nord-americà Francis Fukuyama. L’obra parla d’avui: ja no hi ha ideologies. Ja no hi ha utopies. L’economia, o la genètica, ho estan substituint tot. El món camina cap a una ideologia única. Un pensament hegemònic, falsament liberal, en què els ciutadans podran continuar menjant desenes de marques de patates als centenars de sofàs que podran comprar i tacar-los amb milions de cerveses i mirar trilions de canals de tele: això serà la llibertat. Tancats a casa, perquè els carrers quedaran governats per una ideologia mundial que ho gestionarà tot. Externalitzarem la llibertat a un nacionalisme planetari. Els estats, en mal estat, triturats a la Thermomix neuronal residual, humitegen per preparar el menjar únic de l’estat planetari. Un, gran i lliure. Uns pocs ordenant a uns molts a canvi de tubèrculs de plàstic i un divan greixós: la felicitat. Però només hi ha un problema: Fukuyama&co. no coneixen el català Alexandre Deulofeu.

Ésser empordanès. Des dels anys trenta del segle XX Deulofeu ho endevina tot: la pèrdua de les colònies; la reunificació d’Alemanya; l’explosió de Iugoslàvia; el trencament de l’URSS, el domini progressiu de la Xina... És “la Matemàtica de la Història”: una teoria de base científica sobre l’evolució futura dels pobles i civilitzacions. Una de les seves profecies més esperades ha de passar pels volts del 2029: la desintegració de l’estat espanyol. Cable roig, blau, groc...

Bum! Som a l’explosió nuclear mundial i local. En aquests moments el futur de Catalunya i el planeta oscil·la entre Fukuyama i Deulofeu. A qui tries? Perquè com va dir el bufet lliure: triar és opinar. Fukuyama defensa la mort; Deulofeu la vida. Fukuyama escriu i parla des del dinosaure benestant de Nova York; Deulofeu des d’un poble puça supervivent com Ordis. Fukuyama diu que ja no queda res (només ells, els que ens han de salvar a tots) i Deulofeu el contradiu: quedo jo, quedem els catalans. A veure, Fukuyama, fukuyamistes, rucs, pallussos, totxos: som aquí. Som nosaltres: Catalunya és la ideologia de l’existència. No estem morts: estem vius. Us falla l’Excel. Erreu el tret letal. Illetrats, falsaris, manipuladors. Som aquí. Pregunteu-vos per què. Catalunya és la darrera pregunta sense resposta d’un món antic. Som un interrogant clavat a la terra i al cor de la realitat, dels éssers humans. Interpel·lem el món: o guanyarà la ideologia del sofà moribund líquid bunqueritzat o guanyarà la ideologia del ser i estar als carrers lliures. O guanyarà la fi o guanyarà l’inici. Us desmentim la teoria. Us refutem la vostra palla mental global. Volíeu morts i us apareixen vius. Ho sentim.

Com ho senten, ara, aquella parella inicial: Isabel de Castella i Ferran de Catalunya-Aragó. Els Reis Catòlics. La unió, amb el seu matrimoni, el 1469, de la Corona de Castella i la Catalano-aragonesa. Deien que el casori era per “ tanto monta monta tanto Isabel como Fernando ”. I el que van muntar és un pollastre colossal, magnànim, mida XXXLLL. Per això Deulofeu posa el quilòmetre 0 de la destrucció de l’estat espanyol amb l’enllaç d’Isabel i Ferran. Perquè la suposada unió lliure va acabar amb unificació mortal. Perquè la confederació d’estats va acabar amb un estat únic. Perquè no ens van aconseguir matar: estem vius. Som el fantasma, trossos d’ignorants, del veritable Halloween existencial: no som un invent nord-americà ni global. Les carabasses per Tots Sants ja les fèiem a Catalunya abans de la vostra festa copiada que només vol vendre merda mortal: perquè a nosaltres ens hi va el ser i estar, l’existència. Tenim dret a divorciar-nos dels Reis Catòlics i del Halloween totalitari, perquè tenim dret a començar una nova vida, tenim dret a existir: aquesta és la ideologia que els catalans oferim al món, al futur i a les cabres.