Einstein el 23-F

El febrer de 1981 Albert Einstein ven vídeos. Un anunci de televisió. Un actor calcat al científic. Un menjador de casa volant per l’espai. La vida és relativa. Pitjaves un botonet i ho gravaves tot. Des del sofà fas anar el cosmos endavant, endarrere o el congeles. La genialitat a l’abast de qualsevol dit d’ET domèstic. Sony lluita desesperadament per intentar guanyar una de les batalles tecnològiques més galàctiques. La guerra de formats: Betamax versus VHS. A Espanya el sistema d’enregistrament massiu fa servir una tecnologia primitiva. Tothom ha de veure la mateixa pel·lícula repetida. El cop d’estat del 23-F és un vídeo de format únic.

“COM ÉS QUE ha pogut passar un cosa així?”; “¿No l’haurien hagut de detectar els serveis d’informació?”; “Com és que van poder entrar tranquil·lament al Palau de les Corts?” Preguntes que ja es feien alguns mitjans aleshores. Milers de preguntes. Preguntes que encara es fan. El 23-F és una no resposta permanent. I les respostes no responen. Però sí que sabem que Einstein i el seu vídeo relatiu expliquen el 23-F. Hi ha un espai. Hi ha un temps. Passen unes coses a les Corts. Passen unes coses fora. Uns fan això. Els altres fan allò altre. I tothom veu i entén coses diferents. “La reacció oficial davant el cop de mà va ser marcada per una sèrie de circumstàncies confuses, que no donaren prou el to de la reacció que s’esperava d’un Estat modern i que també caldrà aclarir públicament”, diu l’editorial de l’ Avui del 25 de febrer. Una olla de relativitat.

HI HA UN ESPAI i un temps. Hi ha les 21.45 a Catalunya. El president de la Generalitat, Jordi Pujol, fa un declaració per la ràdio, demanant tranquil·litat, normalitat. Ho fa després de parlar amb el rei. Però, per què Catalunya és la primera que dóna la cara? Si ets el primer pots rebre caramels, però també mastegots. Hi ha un espai i un temps. A Madrid. La Zarzuela. Des de les 21.00 es diu que el rei farà una aparició per televisió. És cert, fins aleshores RNE i TVE han estat ocupades pels colpistes. El rei no fa el seu missatge fins a la 1.15 de la matinada. A les 0.45, la ràdio, per a Espanya, emet la declaració de Pujol que ja havia sentit abans Catalunya. Abans hores de forats negres. Trucades. Surt o no surt. Què dirà. Però Einstein tenia raó.

LES ONES GRAVITATÒRIES existeixen. Les pertorbacions que alteren les dimensions de l’espaitemps a causa de les col·lisions de forats negres o estrelles de neutrons s’han detectat. Fa un parell de setmanes els científics han dit que Einstein tenia raó quan les va predir fa un segle. Les ones gravitatòries ja sabíem que existien a l’estat espanyol. Abans del 23-F. Després del 23-F amb l’acceleració d’una Loapa (llei orgànica d’harmonització del procés autonòmic) que anava passant de la dimensió del café para todos al salfumant para unos. Les ones hi són a tots els pactes espaitemps Catalunya-Espanya: Estatuts, retallades, dèficits, promeses... Ho sabíem i, de fet, li vam ensenyar a Einstein.

FA 93 ANYS de la visita del científic a Catalunya. Del 22 de febrer a l’1 de març de 1923. Convidat per la Mancomunitat. Una de les poques coses no relatives d’aquest país, ja que l’obra continua en peu. Construcció sideral perquè feia alhora el primer estat del benestar i una Catalunya amb “un cos d’estat”, com deia el seu president, Enric Prat de la Riba. Einstein va obrir els ulls a un fenomen que no havia vist mai: “Ara comprenc i justifico el vostre paradòxic socialisme nacionalista”. En una setmana va entendre Catalunya. L’estat espanyol no l’ha entès en segles. La resposta, el 23-F, o en qualsevol data, ja és científica: les ones gravitatòries existeixen i modifiquen l’espaitemps Catalunya-Espanya. Però encara estem així: vivint dins d’un estat forat negre que ni tan sols accepta la teoria de la relativitat.