Misc 17/09/2014

Fractura Paquirrín

i
Francesc Canosa
3 min

Al mes de maig la societat de Lleida va quedar dividida: paquirrins i antipaquirrins. Kiko Rivera, fill d’Isabel Pantoja, punxava el dia 11 a la festa major. Sant Anastasi: el martiri de l’any 305 va retornar. El cel es va obrir. I va caure un llamp. Del gruix de més de quaranta actuacions també hi havia la del raper lleidatà Pablo Hasél. El grup municipal del PP va posar el crit al cel i va sentenciar que les seves cançons “fomenten el discurs de l’odi”. Al mes d’abril l’Audiència Nacional el condemnava a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme. Es va fer la llum. L’Ajuntament, governat per Àngel Ros, va decidir suspendre el concert del raper.

ALS CAMPS ELISIS DE LLEIDA apareixia com un messies DJ Paquirrín. Cel i terra remogut. El seu èxit Así soy yo desafiava un Freud que va patir un col·lapse cardíac al quadrant nord-est del parnàs. Pels trossos els caragols lleidatans derrapaven. Caragol treu banya, caragol treu el bisturí. La xarxa gasteròpode es va organitzar i de seguida va néixer a Facebook el grup: “ No queremos a Kiko Rivera-Paquirrín en Lleida ”. Matèria de psicoanàlisi d’aixada. Seieu al divan. No és només que el concert de Hasél quedés suspès i DJ Paquirrín s’elevés com un James Dean amb cos de RD2 i sense circuits. No. Com denuncia la pàgina “ No lo queremos entre nosotros con los 9800 euros que le van a pagar se podria contratar a mejores dj y de lleida! ”, Kiko Rivera fracturava la societat.

TAMBÉ DINS del paquirrinisme es va començar a dubtar. Havien sigut de Paquirrín de tota la vida: encadenats a un no me olvides ; tunejant el cotxe amb pell de llangardaix de secà: vivint en adossades en forma de xandall... Kiko Rivera DJ cobrant una morterada i molts d’ells sense feina, sense un ral, i amb mil i un maldecaps. Què tenia Paquirrín que no tinguessin ells? Per què ell sí? ¿No hauria sigut més just dur Doraemon, o Homer Simpson, a punxar galetes màgiques o llaunes de cervesa? Tot va passar.

PERÒ KIKO RIVERA tornava a fracturar la societat. Havia d’actuar el 6 de setembre a Medina del Campo (Valladolid). El mateix dia que punxava a Lleida el poble es va indignar. Diuen que cobrarà 11.000 euros. I el pressupost de l’Ajuntament per a les famílies sense recursos era de 6.000 euros. Més de set mil signatures en contra de Paquirrín en una ciutat de 21.000 persones governada pel PP. Es va suspendre. Silenciosament, Kiko Rivera, feia temps que estava dividint Espanya. El 2012 a Alcantarilla (Múrcia) passa el mateix: 9.900 euros per actuar i tot el poble -governat pel PP- dividit. Des del 4 de gener fins al 13 de setembre del 2014 porta 39 actuacions com a DJ. I una fractura a la Península tipus Guerra de Successió: paquirrins i antipaquirrins. Fins a aquest dimecres. Paquirrín va despertar de la migdiada de 1714. Va obrir aquells ulls clavats per un martell i va piular a Twitter: “No me gusta meterme en estas cosas... pero esto me parece muy fuerte! Solo decir... Que un mojon pa ti guardiola! ” I va continuar: “ Y a cagar al campo todo el que no este acuerdo! Viva españa! ” Va descobrir que, fa uns mesos, Pep Guardiola, a la televisió alemanya, deia: “Catalunya és la meva pàtria i Catalunya no és Espanya”. Paquirrín desperta el mateix dia que el ministre Margallo diu que el govern espanyol està disposat a suspendre l’autonomia de Catalunya. ¿Es coordinen Paquirrín i Margallo? El paquirrinisme ja està suspenent cerebralment Espanya. Sobretot quan la fractura social és aquest PIB Paquirrín: la indústria del no res. Els famosos de cap cosa. La productivitat del fum. La socialització del nihilisme. El veritable desafiament que té Espanya és entre ser Paquirrín i no Paquirrín. El duets Kiko Rivera i Margallo ja ho canten a la gira: “ Así soy yo ”, “ ya no puedo cambiar ”. Ah! I diuen que és una cançó d’amor.

stats