Història d’una somera
No recordo com es deia la somera. És una llàstima perquè ella i el meu rebesavi eren socis. Tenien una empresa de R+D en suor. La somera arrossegava l’arada i el meu rebesavi la menava. Un negoci rodó: es mataven a treballar. Exemple d’un neoliberalisme salvatge, sobretot si t’atacava un porc senglar. Però quan repassaven els comptes a l’ordinador full de paper alguna cosa no quadrava aquell 1888.
EL MEU REBESAVI creia que tot ho feia bé. Igual que el seu pare, el seu avi... era català. La somera també perquè vivia i treballava a Catalunya. A més parlava català amb un perfecte ihà-ihà i recitava versos amb un ihò-ihò que enamorava les guineus. Però quan tots dos sargien les butxaques i les albardes foradades veien que rodolaven monedes: 4,78 pessetes d’impostos cap a l’estat espanyol. Qualsevol somera o rebesavi de la resta d’Espanya només en pagava 2,08.
EL MEU BESAVI veia l’escena diària en aquella televisió que era el foc a terra. Emprenedor, va muntar un altre negoci amb una altra somera. Joves, bronzejats, esllomats... èxit segur. Però aquell 1914 el meu besavi i la somera es trobaven malament: els sortien els diners per les orelles. Tots anaven en Tren de Gran Velocitat a Madrid. L’estat espanyol recaptava a Catalunya 250 milions de pessetes i només n’hi invertia 19,1. Algú va proposar donar un premi a la generositat al meu besavi i a la somera però el van refusar perquè tenien feina.
EL MEU AVI també va estudiar un màster en someres i explotació humana. Què va muntar? Una empresa amb una altra somera. El sol brillava llunyà aquell 1927. Els raigs de l’estat espanyol xuclaven 347 pessetes de tributs anyals a cada català. La resta només en pagaven 93. El meu avi va arribar a la conclusió que potser el problema era de la somera. I la somera va pensar el mateix. Es van dissoldre equitativament. I el meu avi es va dedicar a construir coses amb les mans.
“SÍ SE PUEDE, SÍ SE PUEDE”, la República ho havia de canviar tot. I, efectivament, els catalans de les pedres en van fer pans, croissants, mandonguilles... El 1932 Catalunya aportava un 20% dels ingressos de l’Estat. Uns 307,7 milions de pessetes. L’Estat només n’hi invertia 82. Un català pagava 123 pessetes i la resta només 60. El meu avi va començar a parlar en ihà-ihà. El miracle català d’humans que s’anaven transformant en someres atreia gent de fora i abans de la Festa Major del 1936 es calculava que una Catalunya independent seria el cinquè país en renda per càpita: 2.211 dòlars per habitant (Espanya, 1.289). Ihò-Ihò mortal.
LA GUERRA I LA DICTADURA ho van millorar tot i vam tornar a anar en somera descapotable. La gent suava sense platja. El meu pare adolescent es rostia com un pollastre a l’ast treballant. Mentrestant, veu que el pollastre gira però no avança. Era el 1964. De Catalunya en surt el 25% de la recaptació de l’Estat i pagat tot només rep un 45% del que aporta. Dèficit pollastre. I la somera arrossegant les alforges. El 1967 ja acumula uns anys de realisme màgic: 15.000 milions de pessetes de dèficit fiscal.
QUAN VA MORIR Franco vaig néixer jo. Mamava un biberó al qual Catalunya contribuïa amb un 22,1% dels ingressos i del qual rebia el 13,1% de les despeses i inversions. Vaig créixer i se’m van allargar les orelles. El 1989 feia de somera collint fruita: el dèficit fiscal era de 110.000 pessetes per català. Per cada 100 pessetes que es pagaven a l’Estat se’n retornen 70 i els espanyols per cada 100 pagades... 115! Avui, quan penso a tornar a llaurar un tros amb el meu gat, perquè ja he mutat a somera, el dèficit fiscal està per sobre dels 16.000 milions d’euros cada any.
SENTO QUE S’OBRE el cel. I Teresa Forcades diu que s’ha de fer la independència sense CiU perquè és neoliberal. Sento que les esquerres espanyoles ens alliberaran del jou centralista. M’ho diuen a mi? Una somera genètica! Tan llestos i no han vist mai una somera. Si tots som someres a Catalunya! I ara ens han d’alliberar els que van amb clucales que no hi veuen de cap ull? Camarades, respecte i solidaritat amb les someres -que sí que hi veuen- espoliades per l’estat espanyol.
