L’home que espera la signatura a la pancarta
Barcelona“Pas endavant”, “Posicions”, “Govern definitiu”, “Reunió amb la CUP”... Les paraules d’Artur Mas zigzaguegen per l’hemicicle, la sala de premsa, la de comissions, els televisors... Paraules en un laberint que busca sortida. Fora del Parlament les senten per la ràdio: “Estem passant de l’autonomia a la constitució d’un estat”. A la vora, Manel Cascales encara no s’ha espolsat els nervis. No ha arribat a temps. “Ai, ai, ai...”, es lamenta. No ha pogut acabar la pancarta nova.
“Miri, miri. Ho veu? Tots aquests m’han signat”, assenyala amb el dit Cascales. Martín Rodríguez, el corresponsal del diari argentí La Nación, apunta a la llibreta. És la pancarta de tots aquests anys que ara semblen oceans de temps. Penjada a les tanques de davant del Parlament. Fotos i signatures d’Artur Mas, Carme Forcadel, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Muriel Casals, Marta Rovira, Josep Rull... I també imatges de Paco Candel, Miguel Hernández... Els altres catalans. Cascales va néixer a Orihuela (Alacant) el 1941. I la seva pancarta parla: “Vull un nou estat català dintre d’Europa. Transparent i sense corrupció”. “Què creu que passarà si no investeixen avui Mas?”, pregunta el periodista argentí. La fesomia de Cascales es converteix en una immensa Patagònia de nervis: “Ha de sortir investit pròximament, si no, és l’enfonsament”.
“No tranquil”, “L’objectiu és comú”, “El tenim a tocar”, “Tot el temps”... Les paraules d’Antonio Baños (CUP) zigzaguegen per l’hemicicle, la cafeteria, les ràdios de despatxos, les pantalles dels mòbils... Paraules en un altre laberint que busca sortida. Fora del Parlament continuen per la ràdio: “La CUP té el cos, el cor, el cap i el pit per continuar amb el procés”. El sol és de torrada. Però l’airet a vegades fa caure glaçons tobogan per la pell: “No podem tancar portes, finestres i xemeneies perquè ens gelaríem dins de casa”, diu Cascales. I es mou amb calfreds.
Encara hi ha temps
S’acaba el laberint de temps. Cap secret a la votació sense sortida. Silenci. A fora només parlen ocells fent plans de cap de setmana. Fulles que fan la migdiada i ronquen quan les mou l’aire. El Parc de la Ciutadella és una llar de foc que crema lenta. I zas! Cascales s’agafa fort a una paraula caçada a l’aire: “El temps. Tant Mas com Baños han dit que hi ha temps, el temps és limitat, però hi ha temps”. I espera també que hi hagi temps perquè Antonio Baños i Anna Gabriel li signin la pancarta. Hi ha la seva foto, però hi falta la seva signatura. Temps per acabar la nova pancarta i dur-la el pròxim dia: el nou dia.
