Micos i cunyats entre Hendaia i Gibraltar

PeriodistaNo s’han fet enquestes però totes les fonts animals, vegetals i minerals diuen que el 99% dels micos de Gibraltar volen continuar sent britànics. L’1% no estan en condicions d’opinar perquè estan amorrats a una ampolla d’Anís del Mono. Salut! Ho sabem: en aquest món de mones hi ha més bèsties que persones. Per això diuen que mentre hi hagi els famosos i omnipresents micos, Gibraltar continuarà sent britànic. I és que la cosa va de simis en aquesta pedra a la sabata de l’estat espanyol. Uh-uh-ah-ah..., va dir ell.

Ell. Per entendre la mona, la trompa, la pítima de Gibraltar cal llegir les memòries de Ramón Serrano Suñer: Entre Hendaya y Gibraltar. En Ramón va ser un paio fenomenal. Dels que fan època. Com a bon espanyol va escombrar els seus orígens catalans (família paterna de Tivissa i materna de Gandesa) i va fer el que cal fer per ser d’una raça superior: ser cunyat de Franco. Conegut com “ el cuñadísimo ”, ara entenen com aquesta figura de criatura pesada, plom, estufa de ferro de sobretaula de postguerra que et cau a sobre, arriba fins a l’imaginari del segle XXI: Espanya és una Constitució de cunyats. Però bé, en Ramón també va ser ministre de Governació i Exteriors. Un cunyat ideològic que pareix la primera Espanya franquista. Serrano és l’home mico que s’abraça a Mussolini i Hitler. Serrano és el simi polític que copia. Imita. Plagia. Que inventin els altres. I calca una Espanya feixista-nazi. Ell és el tècnic de fotocòpies que crea la trobada Franco-Hitler a Hendaia el 1940. Aquí es parla de socialitzar l’imperi del mal i també... d’envair Gibraltar. I els micos tremolen i s’amorren a l’ampolla.

Després de beure els micos s’asserenen. Saben que Gibraltar és la brasa que crema quan vol agafar-la la dictadura i tot imperi o estat espanyol s’autoanomeni democràtic, ectoplasmàtic, asmàtic, acrobàtic o magmàtic. Per això el franquisme tanca la verja entre 1969 i 1982. Així vol pressionar. Convertint Gibraltar en una presó. Empresonant els d’una banda i una altra. És la coneguda diplomàcia espanyola: Alcatraz. Sempre és “ ¡A por ellos! ” No importa el que diguis: tu ets un mico i jo un animal superior. No importa el que escriu el 1977 Guy Canessa a mitjans espanyols i que és l’opinió majoritària dels gibraltarenys: “Moltíssima gent ignora la veritat pel que fa al problema de Gibraltar, ja que se li ha ocultat durant els quaranta anys que va haver-hi dictadura a Espanya. Tots els espanyols creuen cegament que Gibraltar ha de ser d’Espanya, perquè així ho ha inculcat i recalcat el règim franquista”. A Espanya no li importa la veritat. Només vol que li donin la raó. És un fet biològic: passa del franquisme al govern socialista de Pedro Sánchez. Gibraltar és el Matrix de la raça espanyola de laboratori d’alteració genètica. Gibraltar és per a Espanya sexe virtual. Suen perquè els hi sua el que pensin els gibraltarenys, els éssers humans, els micos o els enciams. Els hi sua tot: només volen posseir la irrealitat per desposseir la realitat. Els hi sua que en un dels diversos referèndums que s’han fet a Gibraltar, per exemple, el 1967, el 96,8% dels gibraltarenys (12.138) volien continuar sent britànics. Només 44 habitants volien ser espanyols. Les xifres continuen igual. Però Espanya repeteix que aquests resultats no compleixen garanties democràtiques i no se’ls creu. L’Estat que no deixa votar tampoc es creu el resultat quan es vota. I si suen tant és perquè Gibraltar certifica que Espanya és una ficció, un estat de postveritat i fake news fundacional.

Gibraltar és del Regne Unit des de 1704. Dies de Guerra de Successió. Aquella expedició austriacista que conquereix Gibraltar. Aquell batalló de 350 catalans que desembarquen i defensen la plaça contra els borbònics. Així es coneix el lloc: Catalan Bay. La badia dels catalans. La platja de la llibertat. Gibraltar i Catalunya: simètricament asimètrics. Quedar-se fora d’Espanya; marxar d’Espanya. Tots dos proven que són la kryptonita de l’Estat. La prova que demostra que ni els micos volen ser espanyols. Potser perquè han llegit Nietzsche: “Els micos són massa bons perquè l’home pugui descendir d’ells”. Especialment al zoo presó de cunyats que hi ha entre Hendaia i Gibraltar.