FLIST-FLAST

No és la immersió lingüística: és l’aniquilació

Hi ha criatures que no es mosseguen la llengua. Traieu-la. Ara digueu: aaaaa... Heus aquí el problema. Ho veu de seguida el Dr. Patiño. Arriba aquí el 1716 i quan els catalans obren la boca... “ solamente hablan en su lengua materna, y ningún Común hasta ahora escribía si no es en catalán, sin practicarse el uso de la lengua Española; bien que esta comúnmente se entiende por las personas que han seguido los Estudios de Letras, pero en nada de la Gente rústica ”. José Patiño, el superministre sanitari de Felip V. L’ideòleg cirurgià del Decret de Nova Planta. El Dr. Mort. El científic que diagnostica la pandèmia de Catalunya: un país habitat per criatures escopint virus per la boca. Som conills zombis empestats. Espelleu. Esquartereu. Enterreu. Què va passar? Fem una el·lipsi rotllo pel·lícula 2001: una odissea de l’espai. Un homínid agafa un os en forma de llengua i el llança a l’espai sideral. Un salt de tres segles.

Som al futur. Els humans procreen amb androides virtuals. Tothom és feliç bevent la seva dosi diària de licor de tornavís. La lluna està farcida d’urbanitzacions de taüts immortals. El món gira però no avança. És la involució de la humanitat. I la llengua? Què va passar amb aquella malaltia infecciosa, letal i catalana del segle XVIII? No s’ho creuran però encara està viva. Ni la ciència ni la fe tenen explicació possible. Per això ara apareix un manifest futurista que no té pels a la llengua. Juny del 2005. Un grup d’intel·lectuals (Albert Boadella, Félix de Azúa, Francesc de Carreras, Arcadi Espada...) preocupats pel demà presenten el “ Primer manifiesto. Por un nuevo partido político en Cataluña ”. Llegim: “ La táctica desplegada durante más de dos décadas por el nacionalismo pujolista ” de “ propiciar el conflicto permanente entre las instituciones políticas catalanas y españolas e, incluso, entre los catalanes y el resto de los españoles ”; “ dos décadas en las que el poder político, además, ha renunciado a aprovechar el importantísimo valor cultural y económico que supone la lengua castellana, negando su carácter de lengua propia de muchos catalanes ”. És el que té el futur. De l’espermatozou liofilitzat i passat de generació en generació en surt Ciutadans. Aquest partit de laboratori de modificació genètica per fer un món feliç. Aquest partit que vol governar Espanya però, per a això, primer ha de destruir Catalunya. Són els Patiño externalitzats, subcontractats del segle XXI competint amb l’altra empresa: el PP-PSOE. Tots treballant per al gran Felip V - Patiño SA Estat Espanyol. Per això el problema no és la immersió lingüística.

Potser hi ha gent que no ho sap. Potser hi ha gent que no ho vol saber. Però ho repetirem els cops que calgui. L’any passat l’estat espanyol va tornar a pitjar el botó per destruir Catalunya. Lent i constant. Peça a peça. Columna a columna. I sí, és la llengua, estúpids, és la llengua. Aquesta llengua que no és del tot nostra. Som l’únic país del món on canviem de llengua. Un que parla català es troba amb un que parla castellà (i entén el català), i qui canvia la llengua? Per què només canvien els catalanoparlants? Aquí teniu el gen de tot. Dimitim de la llengua: dimitim de la vida. Ens neguem. Ens neguem i així s’acabarà l’amor. Ens deixarem d’estimar i “si hi ha un acte d’amor, aquest és la memòria”, deia Montserrat Roig. Perquè, com continua l’escriptora, “una antropòloga nord-americana cita la frase d’una dona apatxe dels nostres dies: «Si perdem la nostra llengua, perdrem el nostre alè, i aleshores morirem i serem arrossegats com les fulles pel vent»”. Surto volant. Tinc feina. Corro a dir-li un “T’estimo” natural a la meva filla. Abans que entri per la porta la brigada de l’odi i m’obligui a dir-li un “ Te quiero ” per llei. Com ja van fer amb els seus avantpassats del segle XVIII que no els deixaven ni morir en català: per llei estava prohibit escriure l’epitafi en català. I avui ens continuaran dient que tot això és per amor: fins i tot quan et dessagnes.

Etiquetes