Procés articles numerats
Per Nadal, pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per any nou, pas de bou. Per Reis, ase és qui no ho coneix. Per Sant Julià (dia 7), cent passes de marrà... I així, cada dia, minut, picosegon, desfilen pollets, llúdrigues, musaranyes... amb un cronòmetre al nas. Tot s’allarga. El temps passa que és una animalada. Ningú pot controlar la granja. Hi va haver un home que ho va intentar. És una història trista. De crosta sense molla. Mireu, farà cent anys d’això.
VA SER UN DIMECRES 6 d’octubre de 1915. Entre 7 i 8 del vespre. Un català va transformar els seus dits en calculadora. Ostres! Funciona! Josep Cardona Olivé tot ho comptava. A tot li posava un número. El planeta xifrat. Els cordons de les sabates eren un 7, les lligacames un 27, un cafè amb llet un 8, els croissants sucats al cafè amb llet un 17... Cardona es va inventar un sistema de numeració universal. Els objectes, les persones... tenien un número. En deia Articles Numerats.
TOT CIÈNCIA DE LA BONA. De la de rostar el plat, perdó, vull dir, 56. Segons ell, articles era sinònim de gramàtica i numerats d’ aritmètica. Tot quadra. Oli en un llum (78). Ell feia de computador humà. Com una mena de HAL a 2001: una odissea de l’espai amb servei a domicili.
RONDAVA PELS CARRERS amb una gorra de plat on hi posava: “Articles Numerats 6-10-1915”. El nom de la seva teoria, i la data del naixement del registre numèric mundial. Carregava una motxilla plena d’objectes per vendre (110). Si entraves en contacte amb ell et converties en xifra: en un “client numerat”. Tenia numerats des de Santiago Rusiñol fins a Antoni Rovira i Virgili, passant per un entrepà de mortadel·la, o un plataner de la Rambla que donava mandarines. Tot calculat. Perquè esclar, imagina’t que et toca existir com a 234.567.896. Què? Resposta: “Tinc establertes les numeracions tipus per professions amb subnumeracions per als individus que les exerceixen. El públic no comprèn els enormes avantatges que comportaria la implantació del meu sistema. Ens coneixeríem més, es facilitaria la relació social, es multiplicarien les transaccions comercials, hi hauria més germanor entre els homes”. Tot molt clar. Pensem-hi: “Vols casar-te amb mi, 38, de la terminació 3, de la subdivisió 5, del quadrant 89? Podem celebrar la boda a la secció 89 i al convit farem 789 de primer, 456 de segon i 47 per a tots! Et 8 molt!”
EL SENYOR CARDONA va ser superfamós. Un tocat del bolet de campionat. Tothom es reia d’ell, però mira, el franquisme va adaptar, en certa manera, el seu sistema i a partir de 1951 va crear el DNI... fins ara. Anem rient. Per celebrar el centenari d’Articles Numerats nosaltres hem organitzat una tómbola popular que ni Marisol a cavall d’una somereta ludòpata. Ara mateix el procés és una calculadora d’Artículos Numerados. No sabem si estem comptant persones, un país o cabeces d’alls. Ningú entén res. O potser sí que s’entén. Potser som un 5 transvestit de 6, o bé un 124 lil·liputenc dins un geganter 57. ¿Sabem quin número té la llista paraigua? ¿I la llista impermeable? I les katiuskes? Uns diuen 35, d’altres 68, però i si és 234? I si el que sembla un 42 és un 90 perquè resulta que el 12 li va dir al 567 que millor així, perquè si no semblaria un 456? Al final l’única matemàtica és la mortal. Ja ho va dir el Senyor Articles Numerats al darrer nanosegon: “Moro en la misèria, només per l’afany de fer-me popular i per no voler cap retribució ni propina de ningú. Sóc un home fracassat en la meva manera de numerar les coses”. Sí, al darrer microsegon va recuperar la raó. Perquè el temps passa. Per Sant Pau (dia 15) creix el dia un pas de gripau inhalant cacau. Però el refranyer ens l’inventem nosaltres. Fins i tot si cal baixar del burro, i ajudem el gener a comptar, amb pas humà.
