Publicitat
Publicitat

Salsa Wert

Compte amb la vaixella. Que no se us trenqui res. Mireu el darrer sopar. L’última copa. Jesucrist beu. Després el crucifiquen. I Josep d’Arimatea recull la seva sang a la copa. L’embolic és còsmic. Som davant del Sant Grial: la copa més desitjada i buscada de la història. Segles d’abstinència. Fins que arriba el professional. Està protegint la cerveseria de Munic on el 1923 Adolf Hitler fa un cop d’estat enlairat per l’escuma. Per això el 23 d’octubre del 1940 va a Montserrat: Heinrich Himmler, cap de les SS; gestor dels camps de concentració i extermini nazis i obsessionat de la copa. Busca el Sant Grial i es troba els Aromes de Montserrat.

HIMMLER AMB CARA d’alcoholímetre. Ho vol tastar tot. Està acostumat a la barra lliure i ensopega amb el nostre Indiana Jones: el Pare Ripol. Parla alemany. Mentre caminen pel museu del monestir ensuma una sepultura ibèrica d’un home alt, llargarut. Himmler bufa: “Mireu, aquest és ari, els catalans són aris”. I el pare Ripol fueteja: “Els catalans no som de cap raça, som una barreja de races” (ho explica el pare Hilari Raguer). Buscava el Grial i troba el Gresol: la samfaina catalana. Deduïm que Himmler tampoc va voler provar la nostra tradicional cuina: l’all i oli; el sofregit, el romesco, la picada... No som una nació: som una salsa.

LA HISTÒRIA DE l’alliberament de les salses del món és per sucar-hi pa: la beixamel, el curri, el chimichurri, el pesto, el wasabi, el quetxup... Suquem, ergo som. Jo i el meu poti-poti. La vida és un potatge ondulant. És quan suco que hi veig clar. És materialment inqüestionable la contribució de les salses al xup-xup de la vida. És moralment indiscutible el dret de tota criatura animal, vegetal, mineral, o de sidral, a una alimentació variada. Per això cap estómac pot entendre que un partit com Ciutadans vulgui prohibir la samfaina catalana de l’11 de setembre. ¿Estan en contra d’una manifestació salsa? ¿Neguen la barreja, la mescla, l’amanida, l’olla natural dels éssers humans? Desconeixem si tenen proves científiques que desaconsellen el consum d’allioli. No ens consta que l’Organització Mundial de la Salut hagi declarat el sofregit un virus letal per a la humanitat. Vigileu el plat. Que no us donin gat per samfaina.

SOM DAVANT D’UN INTENT de canvi d’hàbits alimentaris socials. El ministre d’escultura José Ignacio Wert vol escurar la base de la salsa catalana: la immersió lingüística. On hi ha ametlles, pinyons, safrà, oli, julivert... per a tothom, vol que es reescriguiel menú i que un garbanzo vehicular ho canviï tot. Salsa Wert: incolora, inodora, insípida. És entendre la nutrició com un pastís estampat a la boca. La recepta, però, té segles. Així l’han servit gent que fins i tot sap llegir i escriure: com l’escriptor Leopoldo Alas ( Clarín ), que confiava que les onades migratòries vingudes per l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 acabarien amb el català. Enric Prat de la Riba li ensenya la vinagreta: “Nacionalitat i raça no són una mateixa cosa. I gent d’estirp castellana poden ser i arriben a ser tan catalans de caràcter, aficions i sentiments com els que venim d’una família catalana de segles”. Bon profit. Vigileu si us diuen que rebentar de chimichurri, wasabi, quetxup.... és salut, però que la samfaina, la gran aportació catalana a l’alimentació social, és l’única salsa dolenta i provoca malalties incurables. Un invent del dimoni enforquillat que ens farà cremar el ventre.

JA LI SERVEIX CALENT el pare Andreu Ripol a Himmler. L’alemany es nega a besar i saludara la Moreneta, com és tradició. Diu que quan ells manin s’acabaran aquestes supersticions. Ripol Indiana Jones li contesta: “Fa molt temps que hom ho intenta i encara no ho han aconseguit”. Com la llengua, com el país. Perquè no volen trobar el Sant Grial: volen posseir el Sant Gresol català. Per això salivegen rostant el plat que ens fa viure.

Riure, malgrat tot