HISTÒRIA

Sempre podem fer-nos toreros

En un lloc de la Manxa... Hi va anar a petar un català. Obrer, revolucionari, catalanista. El Quixot barretina volia regenerar els manxecs: volia transformar Castella. Aquell català sí que va veure molins... El català de la Manxa (1914) és la novel·la del sacerdot del Modernisme: Santiago Rusiñol. Ficció molt real. El conte l’explica Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana, per fer veure la Catalunya de principis de segle XX que creia que podia modernitzar Espanya. Quixot i Sancho. Cara a cara. Són les interaccions Catalunya-Espanya. Els diàlegs Passat-Present que organitza la revista d’història L’Avenç al Born Centre Cultural.

Els dies dels catalans Quixots era “ el problema catalán ”. Un segle després s’ha engreixat a “ el desafío catalán ”, segons Joan B. Culla. Classe velocitat de la llum de l’historiador. Primera lliçó: el malentès de la Transició. El catalanisme creia que aquelles “ nacionalidades ” de la Constitució passarien a nacions. Espanya creia que amb les “ nacionalidades ” se solucionava el problema català. Fe, esperança, caritat i garró... La Loapa, el pacte de la vella política (UCD) i nova política (PSOE) confirma que Espanya sempre vol ser una. Lliçó dos: la dècada de les decepcions. Primer el centredreta del catalanisme (CiU). Creien que amb la dreta d’Aznar igual podien anar més lluny. Decepció. El centreesquerra catalanista (PSC, ICV, ERC) diu: amb els nostres, sí. Arriba el PSOE, Zapatero, el ribot de Guerra i l’Estatut al corredor de la mort. Decepció.

Ara decepcions, però abans més decepcions. Desconnectem. “Des d’un punt de vista literari la desconnexió es produeix amb el Modernisme”, diu Casacuberta. Neix un camp literari en català (modern, europeu...) i un altre en espanyol. L’Imperi Espanyol es dessagna el 1898. Els intel·lectuals progressistes com Miguel de Unamuno fustiguen l’Espanya morta però no entenen que els escriptors catalans escriguin... en català. No entenen la vida catalana. Culla treu la bàscula d’un segle: s’han multiplicat els països, ha canviat la medicina, la física, el treball... “Però hi ha una cosa que no ha canviat, que és la percepció de les elits polítiques, periodístiques, espanyoles, de la realitat de Catalunya”. Mireu, el 1906, quan el catalanisme s’uneix per fer la Solidaritat Catalana, la premsa de Madrid diu que la llengua castellana està perseguida. Com ara. Aleshores els polítics catalans eren “ cuatro locos ” i se’ls havia de posar “ la camisa de fuerza ”. Com ara. I Culla fa veure que avui hi ha periodistes que escriuen llibres com El manicomio catalán. Per cert, el fill del protagonista de la novel·la de Rusiñol es fa torero i s’enamora d’una folklòrica. Ah! I gairebé un segle després, Albert Pla cantava: “Papa, jo vull ser torero”. Espanya gira fent ¡Olé!, però no avança.