FLISTFLAST

Superar el rosisme, guanyar l’ilergetisme

Fulls mecanografiats amb taques. Pàgines dins de sobres. Arribaran en mà, en bústies, en portes que es mig obriran. Són les xarxes socials catalanes durant el franquisme. Són articles, informacions... Són els posts, els tuits invisibles. Clandestins. Són la veritat, la realitat, encriptada amb pany de confiança. El país virtual, el paraestat. Catalunya a les estovalles de porticons endins. Quan els carrers van deixar de ser nostres. Quan tot s’havia enfonsat. Quan les coses importants no es veuen. Quan la baioneta del 1938 treballa com un martell hidràulic autàrquic obrint rases. Quan alguns d’aquells papers ja avisen a la postguerra: “L’abandó en què foren deixades algunes de les terres catalanes”. Traduït: s’està perdent Lleida, la Terra Ferma (i Tortosa). La frontera es dessagna. Zas!

El franquisme és una carnisseria. Agafa el ganivet i decapita el pollastre català: el cap (Barcelona) per una banda i el cos (comarques) per una altra. Desconnexió. Autisme. Desmemòria. Lobotomia. Reprogramació. I venda a trossos de cossos sense ànima. Ho van intentar: separar Lleida de Catalunya i annexionar-la a la regió fictícia i mortífera d’“El Valle del Ebro”. I la centrifugadora de propaganda repetint: “ Lérida no es catalana, es leridana ”. El leridanismo, un software maligne, un virus per destruir Catalunya. ¿Ara enteneu millor les microfàbriques d’inseminació artificial de Tabàrnia? ¿Ara enteneu els bacteris de laboratori que volen fecundar balcanització, ulsterització? ¿Ara enteneu la carnisseria? Ara enteneu que tot entra per Ponent. Que abans del 1714 barceloní hi ha el 1707 lleidatà. Que abans del 1939 dels franquistes entrant a la capital hi ha un 1938 envaint Catalunya per Ponent. Que el 2017 el 155 desembarca plàsticament a Catalunya per Lleida: enduent-se les obres de Sixena del Museu. Que aquest és també el llegat de l’exalcalde Àngel Ros: allunyar Lleida de Catalunya.

Ros, l’increïble home minvant: s’ha anat fent petit, petit... Ell que volia ser gran, gegant, ha acabat d’ambaixador d’Andorra, un dels països més petits del planeta. Ell és el primer que inocula l’espermatozou del futur carnisseria pactant amb Ciutadans. Operació de reprogramació i desesperació. Ell, el de la legitimació i justificació del 155. Ell, el que va veure normalitat mentre atonyinaven els lleidatans l’1 d’octubre. Ell, que ha omplert Lleida de ciment però li ha tret el pensament. Ell, que hauria pogut ser un bon alcalde i s’ha convertit en un ET sense amor. Ell, ell... es va oblidar del nosaltres. Es va oblidar de Lleida, Catalunya, la galàxia. Però ell ja no hi és, lleidatans. Perquè Lleida no és Àngel Ros. Lleida no és el rosisme. Ara us toca a vosaltres. Us volen veure la cara. Sortiu de sota terra. Obriu els porticons. Que es vegin aquests lleidatans que no es veuen des del 1938. Deixeu de ser la Ciutat Llunyana per ser la Ciutat Propera. Sou els ilergets del segle XXI. Aquest és el vostre espermatozou real. Poble iber, poble coca de recapte. Poble que es va enfrontar a Roma i a Cartago. Ilergets, valents, lluitadors. Ilergets, sempre heu estat herois morals: sempre heu merescut guanyar, però sempre perdeu. Ilergets, ara és l’hora de passar d’herois morals a herois normals. Si no guanyeu Lleida per al país és que ens mereixem perdre. Perquè com deien els papers clandestins durant el franquisme: “Si un dia Barcelona perdés Lleida, Tortosa, Girona, Igualada, Tremp, tot cauria en quatre dies”. Ilergets, parleu de tu a tu: “Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida”, deia Ramon Muntaner al segle XIV. Perquè Lleida és capital de l’Univers: “Contra clos geogràfic. No com un imperatiu voluntarista, sinó com una necessitat vital. No Lleida-Barcelona sinó cosmos, però, dins del cosmos: Lleida-Barcelona”, deia el 1933 Enric Crous. Un lleidatà que va ajudar el barceloní Josep Gudiol a salvar les pintures de Sixena el 1936. Ilergets, sou això: la salvació. Lleidatans, barcelonins, catalans: no hi ha distàncies físiques; només hi ha distàncies mentals. Per això Lleida és el futur: perquè està per descobrir. Comença la revolta de l’oest... català.

Etiquetes