16/03/2016

‘Titanic’ de Azúa

3 min

El món s’acaba. Per ser precisos ja fa temps que s’està acabant. Bé, deixem-nos d’imprecisions: el planeta ja no existeix. La seva vida ja no és la d’abans. Ara vostè surt de casa i saluda un mol·lusc que escombra el terra. Un mero li explica que ahir va lligar amb una garota. El capità Nemo és multimilionari gràcies a la xarxa de concessionaris Nautilus. Bob Esponja té una empresa que absorbeix tota la brutícia a domicili... Vostè està submergit. Enfonsat. Viu al món submarí. Li falta aire? Amorri’s una medusa d’oxigen i ho veurà diferent. Ja el van avisar que el món s’enfonsava. Ho va fer Félix de Azúa el 1982 quan va escriure l’article «Barcelona es el ‘Titanic’».

L’ESCRIPTOR VA PREDIR la cartografia cap a l’abisme. Ja era mal senyal que durant el trajecte Leonardo DiCaprio i Kate Winslet es morregessin menjant carquinyolis a la proa. De Azúa és l’únic que veu que la política cultural de Catalunya “está en manos de unos ferósticos embarretinados”. Això és el Titanic. Ell va sobreviure a la tragèdia. Snif... Tallem un moment per posar unes llàgrimes de PVC. Anys més tard (2014) ho recordava des d’una illa deserta. Sanglots. Mai perdonarà a Convergència “que haya convertido una ciudad europea como Barcelona en una capital de provincias”. Calia, entre cocos, preservar la memòria del naufragi.

HOME DE VIDA heroica. Va fer la revolució amb l’exèrcit de la Gauche Divine. Un grup d’escollits per la mare natura que van canviar el món amb una arma de destrucció massiva: el gintònic. Va ser un jove “muy malo”. Però les conquestes, els cavalls alats i les nimfes de duralex no són res comparats amb la gesta de sobreviure al Titanic. Amb el reduït grup de nàufrags que sabien el que realment va passar, va escriure la crònica del desastre. Capítols per a l’edat de plexiglàs de la literatura mundial. Com els manifestos del Foro Babel (1997) o el Manifiesto por la lengua común (2008). El català, l’escolarització en català, era un dels elements que van fer canviar el Titanic de ruta. S’hauria pogut evitar la tragèdia. El record del Titanic no el deixava dormir. No era l’únic. Podem construir un altre vaixell?

EL 2005 AZÚA signa el manifest fundacional d’un nou partit polític: Ciutadans - Partit de la Ciutadania. A les drassanes van tornar a ressonar els canons de gintònic. I Azúa es llançava a alta mar. Emigrava com un indià a la recerca de l’illa del tresor: “Me he ido de Cataluña para que mi hija no sea escolarizada en el odio a los españoles”. Fugia de la misèria: “Hay muchos colegios muy talibanes, en unos colegios algunos profesores hacen de comisarios y están en el patio evitando que los niños hablen en castellano en el recreo. La presión totalitaria es fuertísima”. Sortosament a Madrid va trobar una civilització superior. Va fer fortuna i va escriure la història del Titanic en volums des del Pleistocè mitjà: “Es que los catalanes están convencidos de que hay que pagarles la vida. Han vivido siempre del privilegio. La industria textil, que es su orgullo, está erigida con la sangre de los españoles. Se convirtieron en lo que son gracias a Franco. Y además son xenófobos hasta la médula”.

ARA AZÚA HA INGRESSAT a la Real Academia Española. Amb un discurs sobre el Titanic : “La educación en Catalunya está en manos de talibanes. Consiste en enseñar odio a España y a lo español”. A tota màquina. El 2001, a Barcelona, l’expresident nord-americà Bill Clinton va dir: “El futur serà català, o talibà”. Azúa no se’n va assabentar perquè estava sota l’aigua. Però el Titanic no es va enfonsar el 1982. Ho va fer en dies com ara, un 15 de març de 1939. Quan el franquisme assassinava l’escriptor Carles Rahola per català, per escriure en català, per voler arribar a terra. Ens enfonsava a tots, també a Azúa, que encara viu submergit, abraçat als pops, des d’aleshores.

stats