29/04/2015

Els caçafantasmes

3 min
Els caçafantasmes

Si veieu al vostre poble un Cadillac Ambulance de 1959, calma. No és un cotxe de morts. Si veieu que en baixen uns paios amb una granota com d’anar a donar pinso a la granja, tranquil·litat. Si veieu que porten a les mans una mena de maquineta de cobrar amb targeta, serenitat. És un mesurador PKE per detectar la radiació d’ectoplasma. Si veieu que es treuen de la motxilla d’ensulfatar una mànega i en surten protons de color blaugrana, respireu. Han trobat un fantasma. Són els caçafantasmes. Són al vostre poble per investigar algun dels fenòmens democràticament paranormals que han aparegut els darrers dies: les llistes fantasma del PP i el PSC.

GAIREBÉ TRES-CENTES llistes plenes d’espectres que ningú ha vist mai i que es presentaran a les eleccions municipals. Assossegueu-vos. És bonic conèixer gent nova. Feu-los entrar i convideu-los a carquinyolis liofilitzats. De fet, som davant de l’aparició d’allò que el PSC i el PP repeteixen tantes vegades: la Catalunya real. Un exèrcit de llençols us faran la feina de casa: donaran capitombes a la rentadora. S’estendran ballant twist amb pinces. Es planxaran fent surf. Nets i polits. La bugada s’ha de fer així. Pel bé de tots. És molt millor no existir, que existir. La mortalitat és la malaltia dels febles.

IMAGINEU-VOS QUE fóssiu alguns dels milers de catalans reals que l’altre dia van anar a l’acte de l’ANC a Montjuïc. Ara us trobaríeu que Ciutadans us veu com criatures atiant un aquelarre antidemocràtic i crida la Fiscalia perquè us piqui la closca letal. Si fóssiu fantasmes, això no us passaria. Tampoc se us acudeixi estar de cos present a la manifestació de l’Onze de Setembre. Ja us ha recordat Societat Civil Catalana que si el 1939 uns van entrar per la Diagonal, ara altres intenten entrar per la Meridiana. ¿No voldreu pas ser un exèrcit d’ocupació de la vostra pròpia casa, oi? ¿No voldreu ser l’encarnació del mal amb la vostra perversa mortalitat presencial? No us mogueu de taula.

TANQUEU PORTES, finestres i la padrina al congelador. Enceneu una espelma tímida. Deixeu que us mossegui l’entrepà de foscor. Ja sentiu el tam-tam? Ja pugen. Treuen el cap. Tot es mou. Els cossos tremolen. Arriba l’esperit malèfic i es posa a ballar un rock. Les persones mengen bocins de vidres, agulles, criden... El rock espasmòdic se’l va inventar Verdaguer. Jacint Verdaguer, a més de nom de carrer, capellà, poeta, també feia exorcismes. Ja li va dir el dimoni a Verdaguer: “Lo veure la veritat fa ordinari, fa grosser”. Però quan el poeta contestava “Aneu a l’infern”, el diable replicava “Ja no n’hi ha, de dimonis, a l’infern; tots som a la terra. L’infern està per llogar: sempre hi enviem estadants”. Amén.

CATALUNYA ÉS LA HISTÒRIA d’un exorcisme. No acabem de treure mai el que portem dins. Ara les llistes fantasma i aquests caçadors de recompenses que busquen el cap de qualsevol cosa que faci pudor d’all sobiranista, necessiten la resposta d’un exorcisme democràtic. Parleu amb el vostre esperit. Com feia el moviment espiritista català des de mitjans del segle XIX. A diferència de l’espiritisme espanyol, es va estendre entre les classes populars. No hi ha esperits aristocràtics. Esperits societat del benestar. Els espiritistes catalans van ser clau en moviments renovadors com el cooperativisme o l’escola lliure. L’esperit com una força de transformació. Pregunteu als esperits pel futur. Piqueu. Potser sentireu la paraula cíborg.

AQUESTA SETMANA Neil Harbisson, el primer cíborg reconegut al món (de naixement només pot distingir el blanc i el negre i porta implantada una antena que li permet percebre les freqüències que emeten els colors i transformar-les en impulsos audibles), ha fet un acte d’espiritisme públic. Ha agafat el seu passaport britànic i a la signatura ha escrit: “Sóc català”. Amb aquell traç de quan aprens a escriure. De quan et surt l’esperit. És la manera de caçar els fantasmes que tots portem dins.

stats