Misc 22/03/2015

El misteri de Santa Maria de Twin Peaks

Darrere el verd de Santa Maria d’Oló hi ha la dualitat de la consulta comarcal i universal

i
Francesc Canosa
3 min
DIA DECISIU  El 47% dels veïns del Moianès amb dret a vot van dipositar la seva papereta a les urnes.

Santa Maria D’olóEl verd et fa petit. És una abraçada sense paraules. Ning-nang; ning-nang... Crida la campana. Un mort. “Era una votant del sí”, diu un veí. Aquest és el misteri del Twin Peaks català. Com la sèrie de televisió que fixa els ulls de mig món en un poble abraçat per una verdor que ho amaga tot, aquí el misteri és descobrir el sí o el no. Flash-back. A partir del 2003 els municipis del Moianès ratifiquen la demanda per la creació de la comarca, però... Santa Maria d’Oló, en una consulta popular, decideix continuar al Bages. Silenci, es roda el final de la sèrie.

A l’aula del Col·legi Sesmon hi ha una càmera que descobreix misteris. La realitzadora Eva Vila i el seu equip estan gravant. “Les pel·lis s’han de fer quan hi ha un misteri, quan hi ha una dualitat, d’alguna cosa que estimes i rebutges a la vegada, això són els orígens”, diu. Davant de la càmera apareix la dualitat humana: els veïns que voten. No és un documental centrat en la consulta del Moianès. Desvela com un poble de mil habitants pot explicar el xoc d’un món que està ajagut al divan hamletià de la identitat.

Els veïns segueixen el guió del costumisme natural. Tothom se saluda. Tothom parla. Jem Cabanes dóna les gràcies i xoca la mà a cadascun dels votants. És el guardià de l’urna. Cabanes és un dels grans actors de la pel·lícula de la cultura catalana. Corrector de català: Arreu, Oriflama, Avui, TVE Catalunya, El Temps, Vilaweb... Traduccions de l’anglès, francès, llatí, grec, suec, noruec, neerlandès... Ara viu aquí. I no para de sentir veus. “Fins i tot quan dormo estic sentint-hi”, diu. Sent sempre com parla la gent. I tots dos som sentits pel micròfon del rodatge. Sentim. “No estic informat”, diu Jofre Melons tot just arribar a l’aula. La gent diu coses. Diuen que si són comarca hauran d’anar a Moià a fer-ho tot. Santa Maria d’Oló va a l’hospital a Manresa. Al CAP i a l’institut, a Artés.

Gir de guió. La C-25. La carretera l’obre al món el Twin Peaks català. Repassa el guió Ramon Vilar, l’alcalde, que rebutja que els rumors formin part de la pel·li d’una futura comarca. I Eva Vila escriu: “Això és la deep Catalonia ”, que ara emergeix. Un poble de realisme màgic. Masies que existeixen des del 956. El film d’una proto-Catalunya que el gran públic desconeix. I el film de futur. Un bosc màgic ple de possibilitats econòmiques. El benestar de 16 habitants per quilòmetre quadrat. Unes 150 persones de colors que també són verds: Bolívia, l’Equador, Romania, els Estats Units, el Regne Unit, Suïssa...

Olonismes

Un país d’avui on també se sent l’ahir: eixabuirar, pegatera, estimberri, punyir, torraina... Són els olonismes (n’han recollit 210), paraules a l’aire molt pròpies del poble. Olonisme a la terra, cívic: pares i nens plantant arbres a l’escola i fent pícnics a la catalana. Un poble d’arrels i de fruits. Amb uptown i downtown. Puja i baixa. Misteris de porticons endins i secrets a veus de banc de plaça... Silenci, es grava.

Apareix Carme Tarter. Blau eixorivida. A punt de 97 anys. Ensenya aquell DNI d’un blau d’un món que se’n va. I Eva Vila grava les paraules de vida de la seva àvia. Vota. I bota. Aquesta és també la història d’uns orígens familiars, que són els de tots, per reconèixer-nos, perquè “en el fet de reconèixer-nos hi ha la dualitat, aquest fet universal. Ara es fa visible alguna cosa que sempre ha sigut invisible”, diu l’Eva. I finalment es descobreix un misteri. Santa Maria d’Oló diu a la comarca (326, sí; 266; no; 11, blanc; 8, altres). Res acaba. Tot comença. Continuarà la sèrie universal: Els olonencs.

stats