Publicitat
Publicitat

FLISTFLAST

El problema de Catalunya és ‘Joc de trons’

Es diu poc però el principal problema de Catalunya és Joc de trons. Sí, els llibres, la sèrie de televisió, que sedueixen, narcotitzen molts terrícoles i extraterrestres. Guerres de regnes, lluites dinàstiques, cavallers, ponis, princeses, nans alcoholitzats, criatures amb ales de rata, nassos d’elefant i potes de musaranya, espases quilomètriques... Un món màgic, fantàstic, que remet a l’Edat Mitjana. Joc de trons és un producte nord-americà. País que no en té ni idea de l’Edat Mitjana ni fart d’anís de panís. Senzillament perquè no n’ha tingut. Els Estats Units només tenen una mica més de dos segles de vida però, ara, l’Edat Mitjana mundial, sideral, és Joc de trons. En canvi, Catalunya, amb una Edat Mitjana realment planetària i galàctica, no es veu enlloc. Ningú té idea de res. Aquest és el problema de Catalunya: ella sí que és realment Joc de trons però tothom creu que és PVC.

La diferència entre la majoria de criatures, animals i minerals catalans i nord-americans és que aquests darrers coneixen naturalment l’origen del seu país. La història nord-americana és una pluja diària, invisible, eterna: és en un bitllet, al cogombre d’una hamburguesa, en un abocador de residus o a la festa del ball de tardor de la castanya que sedueix una aranya. Fins i tot si ets un analfabet tens inoculades expressions com llibertat, nosaltres, el poble, o el deliciós licor de cactus parsimoniós de Yorba Linda. Aquí si féssim tests neuronals poca gent sabria que Carles Puigdemont és el 130è president de la Generalitat de Catalunya. Des del XIV. Què coi us creieu que fan 130 presidents aquí? Jugar a cuit i amagar? Què creieu que vam fer, abans, el 1162 quan va néixer la Corona Catalanoaragonesa? Confederació d’estats. Estats independents. I què coi us creieu que passava abans quan els comtats catalans naixien com espermatozous lliures independitzant-se dels francs? Tenim més de mil anys. Respecte, maleducats. Respecte, ignorants. Respecte. Respecte perquè existim abans de la Constitució, de Felip V, de Joc de trons i de totes les mentides, lleis i porres que ens volen matar. Aquest és el problema: que existim.

Existim, fins i tot, malgrat alguns catalans. Inquieta veure altres catalans que ens diuen bon dia amb somriure de síndria i els hi sua, se’n riuen, legitimen que ens atonyinin i ens eliminin. Viuen entre nosaltres. Potser ara surten de l’armari, però hi han sigut sempre. Hòsties i mentides amb somriure. Què farà la setmana vinent l’expresident de la Generalitat José Montilla al Senat? ¿Votarà a favor de la liquidació de Catalunya i els catalans? Ell, que va arribar a ser la màxima autoritat del país. Com Arrimadas, cap de l’oposició amb pocs anys vivint aquí? En quin país funciona així l’ascensor social sideral? Ells van poder venir lliurement a Catalunya i ells no ens deixen lliurement marxar. I tots els Àngel Ros? Potser ros, però fos. Ja no coneixeu els vostres veïns, la vostra terra. Sou un eclipsi prefabricat pel país. Sou l’estrella de la mort. Com podeu justificar tot això?

Sempre, sempre hem lluitat per la llibertat. Hi va lluitar el primer president de la Generalitat (1359-1362), el gironí Berenguer de Cruïlles. Va lluitar en aquesta guerra permanent contra la pell de frau mentidera i violenta. Sempre és el mateix. La guerra dels dos Peres (1356-1369): la Catalunya-Aragó del rei Pere el Cerimoniós i la Castella de Pedro el Cruel. Us fixeu en els nicknames? Cerimoniós vs. Cruel. Pau vs. guerra: com ara. Doncs el primer president, el molt honorable Berenguer, fa una crida a les Corts (18-4-1360) perquè el rei (fins i tot la monarquia ens han fotut) necessita homes i diners per a la guerra. Això diu: “De contribuir ab éls en dons fets al seynor rey o de per deffensió de la cosa pública de Cathalunya fora imposicions”. Com ara. Com sempre. Estem sols. Només ens tenim a nosaltres: els catalans. No som Joc de trons : som reals i podem morir. Lluitar és l’única manera de vèncer, finalment, la ficció. Som el futur perquè estem per descobrir al planeta, a la galàxia.

Etiquetes