NEGOCIACIÓ SOBIRANISTA

Un resultat Sant Joan, apòstol i evangelista

Bufet lliure. Hi ha el sector que opta pel menú oficial (entrepà, beguda i peça de fruita). Aquí ja comencen les divisions. Hi ha la facció cervesa. El segment coca-cola. Pots beure cervesa però ser de pera. O de poma. I ser de coca-cola i de poma. O de pera. I l’entrepà, doncs... Bé, triem. Perquè també hi ha el Front de l’Entrepà Dut de Casa. Aquí els entrepans i les begudes són fórmules matemàtiques de l’infinit subdividit. Però, esclar, també hi ha el Grup d’Alliberament de la Carmanyola. I dins... de tot.

Bé, avancem. Perquè veiem caminant cap a l’horitzó el Front Mengem en un Bar. En quin? Bona pregunta. Tic-tac. Bé... Escollim. Però ara... Com mengem? N’hi ha que mengen dins. D’altres, fora. Alguns a punt de ser endrapats pel maleter del cotxe. Molts asseguts a terra en fogueres humanes. N’hi ha solidaritzant-se amb parets, arbres o fanals. També els que mosseguen xino-xano. Els muts accelerats. Els xerraires zigzaguejant. Els que pensen en la festa de Cap d’Any. Els que volen marxar a casa. Els que no volen tornar-hi... Ah! Si vols pots menjar al sol. O a l’ombra. Fins i tot en zones de conciliació acordada meteorològicament de sol i ombra. A l’assemblea de la CUP tot és possible.

Pots començar el dia amb una pintada artística. Paret lateral de la Pista Coberta d’Atletisme de Sabadell: “Fins mai Mas”. De color lliurement lila. Amb la seva falç, el seu martell. El seu símbol femení. La seva estelada. I al cap d’una estona... Xas! La pintada tapada lliurement per una pancarta groga oficial que diu: “Capgirem la història”. Ah! Pots votar. I que guanyi el no, però el sí també sembla que guanya. Pots sortir. I sents: “Passeu los nervis”. I també: “Tranquils”. Pots veure cares de vinagre acabat de fer. I morrets de felicitat instantània de melindro i xocolata desfeta. Pots sentir com centenars de corals fraccionades canten: “Només per uns vots”. I no saps si són vots del no, del sí, o del potser. Pots sentir aplaudiments. I ni un aplaudímetre de darrera generació hertziana d’ovacions podria detectar si la balança sonora es decanta cap a una banda o cap a l’altra. I tornar a votar. I tornar a sortir a fora. I veure un messies endiumenjat daurat: un home amb trompeta. Vestit amb barretina, armilla i llacet. Toca Els segadors. I crida: “Visca els arbres de Catalunya! I les serres! I els rius! I les muntanyes!” I de tot es pot fer un visca, visca. Visca, tornem a votar.

Pots veure seients de colors: groc, blau, taronja, vermell... I nens jugant amb una pilota xafant el seu nasset als vidres dient: “Jo no puc aguantar això”. I un jubilat amb cara de fred de futur: “¿Però quant temps porten així?” I dins, a la peixera, al terrari, tots els militants formiguejant per totes les bandes de la gravitació terrenal i sideral. I torna a sortir. I a la paradeta de marxandatge infinit pots comprar una bandera cubana o una estelada. I la pintada lila del matí, tapada després, torna a estar lliure de cap opressió. I tornem a dins. I el no torna a guanyar, però el sí sembla que també podria guanyar. Bé, sí, o no, o vés a saber.

Tot és possible pel CUP Nadal. La sala de premsa és al Centre Cívic Sant Oleguer. Amén. I a la porta d’entrada un pessebre tipus Camp Nou. Amb molsa reglamentària. Una alineació d’estrelles. Camells drets i asseguts. Pastors caminant i descansant. Hi ha de tot. I esclar, Jesús. Al·leluia. Un miracle? Bé, no. Avui ell no és el protagonista. No comptàvem que el 27 de desembre és... Sant Joan. Sí, un dels fraccionats Sant Joans. Uns el coneixen per Sant Joan, l’evangelista. I d’altres per Sant Joan, l’apòstol. Tradicionalment, es creu que és la mateixa persona. D’altres pensen que no. El consens espiritual va resoldre un empat per anomenar-lo “Sant Joan, apòstol i evangelista”. El cel i la fe et permeten empatar. Però, a la terra, el Déu de la realitat decidirà per tots: o apòstol o evangelista.