FESTES DE LA MERCÈ
Misc 19/09/2015

Una teràpia sentimental anomenada ‘tango’

"Durant les Festes de la Mercè els guanyadors, perdedors, empatats de la vida travessen l’Arc de Triomf i es poden purificar amb etanol català: la Mostra de Vins i Caves de Catalunya"

i
Francesc Canosa
3 min
01. El Parc de la Ciutadella va ballar ahir a ritme de tango. L’activitat era un homenatge a Buenos Aires, la ciutat convidada aquest any a les Festes de la Mercè. 02. Dues nenes intentant seguir els passos.

BarcelonaEls romans es purificaven construint. Cada arc de triomf és el triomf en una batalla. Segles després els barcelonins es van purificar construint l’Arc de Triomf. Símbol de l’èxit de l’Exposició Universal (1888). Porta d’entrada al recinte i a una altra victòria socialitzadora: el Parc de la Ciutadella, que la ciutat guanya a l’exèrcit. Ara tothom pot guanyar. Durant les Festes de la Mercè els guanyadors, perdedors, empatats de la vida travessen l’Arc de Triomf i es poden purificar amb etanol català: la Mostra de Vins i Caves de Catalunya. És com una boda a l’aire lliure. Un aixovar de felicitat líquida. Caminen amb les copes com a GPS. Fins a la Ciutadella. Superpícnic humà. Un micro Central Park novaiorquès. Molts dits de cristall zigzaguegen com espelmes. Van molt lluny: fins a Buenos Aires.

Sona: “ Después de mucho... mucho tiempo, recién ahora vuelvo a hablarte. ¡Qué sensación al escucharte, parece que fue ayer! Ya ves, estoy mucho más viejo y vos igual a aquellos días que tanto me querías. Ya nada queda. ¡Todo se fue! ” Un noi i una noia miren la parella que dóna tombs com una baldufa nostàlgica. També veuen que la copa es buida. Tot marxa. “ El tango es un sentimiento triste que se baila ”, diu Jonathan Saavedra. Al costat, riallera, la seva parella: Clarisa Aragón. Campions de “Tango Buenos Aires Festival”. I Buenos Aires és la ciutat convidada a la Mercè. Hi ha circ, música, artistes... I tango en vena. En Jonathan i la Clarisa ensenyen a ballar a qui vulgui. La Ciutadella és un tangòmetre.

Tothom es posa com un exèrcit. “1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8”, troten sobre ells mateixos. Solitaris. Com si s’acomiadessin de la persona estimada. En marxa: “ Izquierda, derecha... ” Passes amb sentiment. “ El tango es pasional, es romántico y triste a la vez ”, crida en Jonathan. I ara el retrobament. A buscar la parella. “ Complicado, hay muchas mujeres! ”, diu la Clarisa. Primera lliçó sentimental de la teràpia balladora: n’hi ha que es queden sense parella. Cares de tango. Superem-ho. I algun busca la copa oblidada.

Aparellats. Ordre: abraceu-vos. “ El abrazo tanguero es un sentimiento. Pensar en la novia que no veo en cinco años y hay una explosión ”, remena ell. “ Es un abrazo de verdad ”, belluga ella. Tothom s’abraça mode Teletubbies. “Abraça’m!”, diu una noia a la seva parella. I ell no sap com fer-ho. “Abraça’m!” i el noi es posa en mode braços bumerang. I ballen. Amb un ball que es una guerra de sexes. Galta contra galta. Mirades perdudes. Genolls que disparen coces imaginàries. Cames com àncores que busquen un port compartit. Una Ciutadella de baldufes emocionals que s’allunyen i s’apropen. Però sempre “lindos ”. Sempre com ocells flamencs. Altius. Elegants. Gestionant la tristesa, l’amor, l’adéu, el retrobament a cada pas.

El tango és teràpia sentimental. Hi ha parelles que fan les paus a les galtes. D’altres que es redescobreixen a les cames. Unes busquen entendre’s amb les mans. N’hi ha que persegueixen una oportunitat fent un nou pas. Alguns volen provar la teràpia. “Va, ballem?”, diu una noia al seu nòvio. “No, no...”, fa amb el cap ell. “Per què?”, s’enfada ella. Minuts d’exili de cares. I ell torna a mirar-la: sí. Es retroben a la pista. Mentre arriba el fum de graellada de carn argentina d’un lloc de menjars a l’aire lliure. Mentre fum i aire ballen confosos: “ Son cosas olvidadas, esos viejos amores y al evocar tiempos mejores se van nublando nuestras miradas ”.

stats