Opinió 26/02/2014

Consignes contra raons (tornem-hi amb el TIL)

i
Francesc Florit Nin
3 min

No hi ha cap estudi que avali la implantació del TIL. En canvi, n’hi ha que el desaconsellen. Per exemple, l’informe Evaluación de un programa de educación bilingüe en España: el impacto más allá del aprendizaje del idioma extranjero, disponible a Internet, elaborat per la Universidad Carlos III de Madrid, en el qual es conclou que “hay un efecto negativo claro, cuantitativamente sustancial, sobre el aprendizaje de la asignatura enseñada en inglés”. Però la Conselleria no té en compte aquest informe i d’altres estudis sobre la qüestió perquè estan prou entretinguts en la traducció barroera de l’informe Trepitja. He llegit molts articles i estudis amb arguments prou concloents en contra del TIL. No n’he llegit ni un a favor. La Conselleria no ha estat capaç d’anar més enlà de la pura consigna. Però la prova irrefutable del desastre és el que comprovam a les aules cada dia els que hi ensenyam. El PP ha tenyit d’ideologia la qüestió de la llengua per treure’n beneficis electorals tal com ja va fer i fa al País Valencià. És una estratègia calcada i immoral.

La imposició del TIL ha creat un conflicte que, juntament amb altres decisions del Govern, provoca un malestar com mai no havíem conegut. La consellera ha traspassat tots els límits. En qualsevol altre país, n’hauria provocat la immediata dimissió o la destitució fulminant. Passarà a la història com la pitjor, i n’hem tingut de molt flacs. El TIL, a més de crear confusió i disgust, amaga altres realitats. El desastre del TIL tapa altres desastres que han quedat sepultats. És el cas del 20% de retallades en els pressupostos, on tenim els índexs més baixos en inversió educativa durant anys i anys, que ens ha menat de la pobresa a la misèria. És el cas també de l’eliminació de programes d’ajuda escolar amb una reducció del 74%. És el cas de la supressió de prop de mil places de mestres i professors, cosa que s’ha fet a còpia d’augmentar les ràtios i la càrrega lectiva dels docents. Per tant, s’han massificat les aules i s’ha desatès sobretot l’alumnat amb necessitats per manca de professorat i per la supressió de programes específics de suport. A totes aquestes desgràcies hi hem de sumar la manca de places escolars, que ha fet que molts joves, sense feina i sense estudis, no hagin trobat un lloc on poder fer un mòdul formatiu. La llista de greuges és molt més llarga. Les autopistes de l’educació eren una estafa.

Però la conseqüència més terrible és la desconfiança i l’atac als docents. El desprestigi a què són sotmesos és un símptoma de podriment. El model econòmic de les Illes no ha concebut l’educació com una eina de millora social i de progrés econòmic i, per tant, no l’ha tinguda com una prioritat política (d’aquí els resultats PISA, els índexs d’abandonament, els percentatges baixos de formació, els pocs universitaris...). Afegim-hi un govern ignorant en la matèria amb una consellera inepta i tindrem el quadre acabat.

A més, el TIL s’ha constituït sobre un falcat de mentides. Han dit que el català ja estava normalitzat (ni en broma). Han repetit que la immersió lingüística era la causa del fracàs escolar (absolutament fals). Han afirmat que hi ha alumnes que no saben bé el castellà (les proves de l’IASQSE ho desmenteixen). Han esbombat que els professors estam en contra de la millora de l’anglès (molts centres ja feien programes de millora a còpia de dedicació i esforç). També diuen que els mestres no ens volem reciclar (devem ser dels funcionaris amb més afany d’actualització, fora del nostre horari laboral i amb ben pocs incentius). I han tingut la barra de dir que estam contra el castellà. No entendran mai que estar a favor de la llengua pròpia, el català, no vol dir anar en contra de la llengua de prop de la meitat dels nostres alumnes, el castellà. Ens han difamat dient que no volem el castellà com a llengua vehicular. Simplement és una mentida perquè el castellà ja és llengua vehicular, però açò no ha de desplaçar la llengua catalana com la llengua de l’escola, com fa qualsevol altre país amb la seva llengua.

És trist constatar que una agent immobiliària, la consellera Juana Mari Camps, hagi implantat la política de l’amenaça i de la por amb expedients, advertències i amenaces, limitant la llibertat d’expressió i reduint la capacitat de participació al cos més valuós de què disposa un poble: l’escola. És trist i preocupant desconfiar de qui educa els teus fills i desacreditar-lo. Tot un signe dels temps foscos que vivim.

stats