Sense ganes de governar

La vida és una paradoxa. Té sentit, però és plena de contradiccions, aparents o flagrants. Una d’aquestes contradiccions em causa tribulacions: per què ens governa una gent que no creu en el govern? La ideologia neoliberal imperant al país (posau-li l’adjectiu escaient) es caracteritza per desconfiar de la gestió pública i té tendència a privatitzar tot allò que ha estat mancomunat pels ciutadans en èpoques més glorioses. Si la política és l’art de conduir la vida pública, aleshores per què dimonis el PP es presenta a les eleccions? Per què vol governar un partit si no creu en la política? Em direu, és clar, que el PP vol governar precisament per fer minvar l’àmbit d’actuació de la política. Hi té tot el dret. Però no em direu que no és contradictori i sospitós.

En unes passades eleccions, el PP presentava als programes electorals una idea central: volien dur el nostre ajuntament com es du un negoci i, per tant, apel·laven a l’eficiència econòmica, a l’emprenedoria, a l’estalvi de recursos, a l’administració ràpida, a la direcció enèrgica i totes aquelles altres “virtuts” que serveixen per fer doblers, doblers privats. Van aconseguir la majoria absoluta. Era l’era Matas. Al meu ajuntament de Ciutadella també tenim imputats encara per resoldre fa un munt d’anys i també tenim condemnats, un a la presó i altres amb multes. Al meu poble tothom diu que encara se n’han sortit bé. Van gestionar l’ajuntament com un negoci, certament. Mai no van dir que el negoci era per a ells i no per als ciutadans. Va ser una legislatura d’abusos, de corrupcions i de mala gestió pública fins al fàstic. I tanmateix el PP al meu poble va tornar a guanyar les eleccions (sense majoria absoluta). I encara governa. Contradiccions de la vida.

Al meu poble, per exemple, governa el PP però no vol governar. Han renunciat a fer res. El motiu que donen és el mateix, la crisi, o sigui l’estafa. No hi ha doblers, diuen. No poden donar la culpa a l’herència perquè l’herència ve d’ells. Al meu poble, per exemple, governa una gent que ha demostrat per davant i per darrere que és un desastre per a la simple gestió. Són, diguem-ho d’una manera clara, uns trastos. Se’ls convida a un acte i el regidor del ram no sap què dir. Què hi fa allà?, dic jo. I no són percepcions d’un esquerranot com jo. Us en posaré uns exemples.

Al meu poble, per exemple, no es pot iniciar el curs de l’escola d’art perquè l’Ajuntament no ha fet els tràmits per al concurs d’adjudicació del servei. Fa més de set anys que tenim un observatori astronòmic que es fa malbé perquè l’Ajuntament no s’ha dignat a signar un conveni. Al meu poble, per exemple, tenim un edifici preciós, Can Saura, que va costar uns 5 milions d’euros i el tenen tancat mentre els ciutadans reclamen que s’obri per a activitats culturals, la seva finalitat. Per exemple, al meu poble la gent es torra al sol no a la platja, sinó esperant els autobusos, perquè no tenim ni una mínima estació que fa dècades que es reclama. Al meu poble, per exemple, pagam el doble pel servei de grua perquè l’Ajuntament no va fer la mínima feina d’elaborar un contracte amb el concessionari. També tenim un flicot gros amb la piscina municipal a causa sobretot de la deixadesa de la gestió i han abundat les desavinences amb l’empresa. Per exemple, enguany no s’ha celebrat la diada de la cultura que feia dos anys s’organitzava un dia d’agost, només un dia, perquè la funcionària que ho duia estava de baixa. Per exemple, un dels carrers més transitats del poble, el c/ Mallorca, és una cursa de clots i bonys, no en parlem dels carrers de la perifèria. El meu Ajuntament, per exemple, té els camins rurals ben abandonats, amb molts enderrossals, herbes sense eixarmar i més clots. Al meu poble, les terrasses dels bars poden posar-se ben enmig del carrer a fi i efecte que la gent no pugui passar perquè els informes diuen que així ho permet la normativa. Tenim també un port nou que dóna més maldecaps que no solucions i per acabar-ho d’adobar l’antiga terminal portuària es mor d’oi esperant nous usos. També havíem de revertir a usos municipals una antiga bateria militar, Son Olivaret, i allà és que es podreix. M’atur perquè no tenc més paper, però la llista és tan llarga que fa empegueir. Ja no demanam grans iniciatives creatives, sinó una mica de feina.

Totes aquestes coseues queden camuflades per sota d’una informació esbiaixada al servei del seu amo. La gent ho veu, és clar, però ja comença a ser natural aquest desastre municipal. I és que governen sense ganes de governar, no creuen en l’administració pública. Passa igual al teu poble?