Democràcia, esquizofrènia i el cas d'Egipte
Egipte viu dies de caos. Els Germans Musulmans, la principal força de l'oposició, exigeix al president Mubàrak que convoqui eleccions. Però, és possible una democràcia a Egipte? Eixamplo la qüestió. És possible una democràcia amb partits religiosos? I encara més. Hauria estat possible la democràcia en una Europa medieval? Aparco la pregunta i em fixo en nosaltres, sotmesos a l'alternança de governs i vinc a sostenir que la democràcia només pot durar si arrela en la psicologia de l'individu, i això només és possible en aquelles persones que som, en un grau considerable, esquizofrèniques. Coherència i democràcia són, doncs, en darrera instància, incompatibles. M'explico.
Com ens entenem a nosaltres mateixos és un factor clau per entendre realitats polítiques. La història del pensament (i de la religió) ens ha aportat dos dibuixos principals. Són dues estructures bàsiques, una vertical i l'altra horitzontal, una de platònica i l'altra d'aristotèlica. Començo per aquesta última, la que entén el món i l'individu com una lluita d'oposats, l'equilibri entre interessos contraris. Montesquieu i la formulació de l'estat modern amb la separació d'uns poders que contrapesen és la concreció política d'aquesta manera horitzontal d'entendre'ns. Som, cadascú de nosaltres és, el resultat d'una suma de forces. L'alternança política entre la dreta i l'esquerra, doncs, és acceptable perquè ja tenim un jo escindit que defensa interessos diversos. Tots tenim butxaca i tenim cor, som egoistes i compassius, som conservadors i progressistes. I l'alternança democràtica és tolerable perquè, guanyi qui guanyi, sempre guanya una part de nosaltres.
Anem ara a Plató, una visió de la nostra psicologia no pas com un punt d'equilibri sinó com una ascensió, com l'aspiració a uns ideals únics i inqüestionables. Aquest és el model psicològic que dibuixa la religió, la nostra i la dels islamistes. Des d'aquesta percepció i concepció de la psicologia humana, la política no pot ser altra cosa que un procés unidireccional envers un estadi superior, ideal, utòpic. I aquest procés que implica la purificació, l'amputació de la part de nosaltres mateixos que ens llastra. I crec que una societat constituïda per individus que avancen plegats envers un model perfecte no pot ser democràtica, ni a Egipte ni a Rússia.
