Regala't un fill, home

Deixar-ho escrit en un article no és la manera de dir aquestes coses, de dir a qualsevol que llegeixi el diari que, si encara no en té, que faci el pas de tenir un fill. Avui, vigília de Reis, és un bon dia per decidir-ho, per fer-se aquest regal. Pel que sé, un no pot fer-se un regal millor.

Potser tu, jove lector, ja n'has parlat amb la parella de la manera indirecta com solem abordar els temes gruixuts, sense concloure res. En dies com avui recordo quan vaig decidir buscar algú per fer una família. Feia temps que em fixava en la gent que en tenia. Pros i contres s'acumulaven i no hi havia manera de fer un pas més enllà. Era una qüestió que no podia resoldre sol i vaig parlar amb algú d'una altra generació. Sense embuts li vaig demanar si valia o no la pena tenir fills. Em va dir que sí, amb convicció, i hi va afegir la frase tòpica que era el millor que es podia fer a la vida. Hi ha aquest clixé i també aquell altre: donaria la vida pel meu fill. És difícil explicar aquestes frases cursis a algú que no és pare. Com també costa explicar a algú de vint anys que arribarà un dia en què, al matí, quan surti al carrer, serà feliç només pel fet de notar el sol a la cara.

Quan som joves el pensament governa la nostra vida. Vivim en un món d'idees i l'ambició ens guia. Viatgem en el vehicle supersònic que és el nostre jo, que deixa enrere totes les veus i tots els consells. Fins que un dia decidim aturar el vehicle i baixar a estirar les cames. Avui pot ser aquest dia, vigília de Reis, quan tu, home jove, t'adones que no has de comprar joguines. O que en compres només per a fills dels altres. Tu avui no ets cap Rei. Avui estàs sol perquè només tens una vida. Però, amb una mica de sort, un dia no serà així i, creu-me, sentiràs el plaer de veure que al teu costat, en un altre vehicle, viatja una altra vida, la del teu fill.