09/02/2012

Tàpies i Estapé, l'un tant i l'altre res

2 min

Amb pocs dies de diferència han mort dos catalans il·lustres: Fabián Estapé i Antoni Tàpies, un economista influent i un pintor extraordinari, i costa imaginar dues personalitats més diverses en la seva projecció pública. Tàpies va ser sempre un personatge críptic. Qui sap si per timidesa, escepticisme, prudència, humilitat, mandra, esnobisme o legítima misantropia, però sembla clar que mai no es va sentir còmode sent el centre d'atenció. No jutjo la seva simpatia. Estapé tampoc no solia ser simpàtic i més aviat actuava amb la impertinència condescendent de qui té la certesa de saber-ho tot. Era el seu personatge i era un plaer escoltar-lo.

L'economia és sovint una disciplina incomprensible i avorrida, però Estapé parlava pels descosits. A més, havia col·laborat amb el règim franquista i, malgrat que la prudència li hauria pogut aconsellar callar, no es va estar d'explicar batalletes. Per contra, l'artista que va dedicar la vida a cercar noves dimensions de l'experiència humana va ser poc comunicatiu. L'un es va voler exhibir i l'altre no. Esclar que no és obligatori posar-se davant d'una càmera, però quan una persona preeminent inhibeix la seva dimensió pública, actua amb poca generositat. Deixa un espai buit. No acudeix a una cita.

Direu que un artista ja dialoga amb el món a través de la seva obra, etcètera. Però no parlo d'això. Tàpies no ha estat un personatge públic com sí que ho han estat d'altres. Ara que la seva veu s'ha extingit trobo que és una llàstima no haver tingut gaires ocasions d'accedir al seu món, explicat per ell mateix. Hi ha alguna cosa de la persona que només es transmet amb la mirada, l'humor i la conversa. Aquest és un país petit i no hi neixen tants genis per tenir-los desats. Què hi farem? Ha mort un gran pintor de l'informalisme. Ara, com a persona, sospito que Tàpies no podia ser més formal.

stats