T'has de preguntar si ets un bon treballador
La llei ha canviat i tots els assalariats fan càlculs i mediten com els afecta la cosa. I és que la reforma laboral està feta pensant més en la gent ocupada que no en els aturats. La seva prioritat no és crear llocs de treball, sinó fer més productius els que ja existeixen. Aquesta és la realitat. La discussió sobre si la nova llei crearà o destruirà ocupació és absurda, perquè justament en crearà destruint-ne. La seva finalitat és fer que les empreses substitueixin els mals treballadors per altres de bons. És criticable? A qui perjudica que un mal treballador sigui acomiadat? Perjudica el mal treballador, esclar. I a qui beneficia? Beneficia l'empresa, als altres treballadors de la mateixa empresa i també a algú que és a l'atur i que vol demostrar que és un bon treballador.
A tothom li agrada escollir. Quan anem al supermercat triem les marques que ens satisfan i, quan ens ve de gust, en provem d'altres. Ningú no deixa de consumir una bona marca i tampoc cap empresari assenyat deixarà marxar un treballador veterà si la seva actitud continua sent constructiva. Em direu que divideixo el món entre bons i dolents i és evident que ho faig. Però que tu avui siguis aquí un mal treballador no vol dir que no ho puguis fer millor en un altre lloc. Cal provar. Canviar de feina és estimulant, com ho és canviar de casa. Fins ara la legislació laboral lligava a perpetuïtat el treballador al seu lloc de treball. Era raonable això?
Vivim lligats a una empresa perquè vivim lligats a un banc. I vivim lligats a una hipoteca perquè altres lleis ens han fet creure que hem de treballar per poder ser propietaris d'uns metres cúbics d'espai buit. Que baixin els sous, que baixin els lloguers i que ningú no es cansi de buscar una feina que el faci feliç. I que els sindicats deixin de fer sermons apocalíptics. Visca la promiscuïtat laboral.
