Del 27-S al procés constituent espanyol

El resultat de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre a Catalunya serà decisiu per configurar el seu futur nacional i social. D’una banda, es decidirà si els catalans opten per esdevenir un nou estat europeu independent o bé per seguir formant part de l’estat espanyol; de l’altra, es definirà el perfil social que desitja la societat catalana.

En cas que al Parlament de Catalunya hi hagi una majoria de diputats sobiranistes, segons el full de ruta previst, s’iniciaria el debat sobre el contingut d’una Constitució catalana que, en tot cas, se sotmetria a referèndum. En paral·lel, es negociarien amb l’estat espanyol els termes de la separació. El procés s’hauria de resoldre en un màxim de 18 mesos.

Si el resultat de les eleccions no dóna una majoria de diputats partidaris de la independència, es crearà una situació molt confusa, ja que els partits que s’hi oposen (tant en la qüestió nacional com en la social) tenen visions divergents o antagòniques. Pensem en la diversitat de propostes que hi ha entre el PSC, el PP, UDC, Ciutadans, ICV-EUiA i Podem, fins i tot si els dos darrers s’agrupen en la plataforma Catalunya Sí que es Pot. Es podria donar un Parlament català amb majoria d’esquerres, però l’encaix de Catalunya dins d’Espanya generaria tensions constantment, ja que per transformar la societat i fer polítiques socials es necessiten recursos i infraestructures que l’estat espanyol nega.

A finals d’any, a Espanya hi haurà eleccions generals. El primer gran debat girarà al voltant de la imperiosa necessitat de canviar l’actual Constitució, del 1978. Uns defensaran reformar-la, i d’altres voldran anar més enllà i convocar un procés constituent. La decisió final dependrà de la relació de forces que s’hagi configurat al Parlament espanyol.

Tenint en compte l’amplitud dels problemes socials existents, el malestar ciutadà i el descrèdit de les institucions, el debat serà dur i intens. Serà inevitable encarar qüestions de gran importància, entre les quals destaquen la qüestió de si Espanya ha de ser una monarquia o una república, la urgència de regenerar la política, els criteris per a un nou model econòmic i social, o com s’ha d’articular el modificat article 135 de la Constitució (que fixa com a prioritat absoluta el pagament del deute públic espanyol abans que qualsevol necessitat social, com per exemple les pensions).

Una majoria independentista el 27-S marcaria profundament el debat constitucional espanyol i provocaria una gran irritació i controvèrsia. No cal dir que tant el PP com Ciutadans (i la major part del PSOE i Podem) es resistiran tant com puguin a reconèixer i traduir en fets les demandes catalanes. Les resistències i amenaces estaran a l’ordre del dia. Actualment, en aquests partits hi ha un ressorgiment del jacobinisme i una pugna per demostrar qui és més patriota espanyol, i això comporta que els sentiments i l’enfrontament prevalguin sobre la lògica i la raó. Malgrat tot, al final hi haurà un intent a corre-cuita d’oferir als catalans una tercera via amb una certa amplitud.

La representació catalana que sorgeixi de les eleccions generals de finals d’any tindrà una gran responsabilitat davant dels electors catalans. Si es forma un “Bloc català per la independència” i resulta majoritari a Catalunya, podrà influir en el nou text constitucional espanyol i forçar un acord per a una separació de la manera més amistosa possible.

Si els partits unionistes obtenen la majoria, atesa la dispersió de les seves propostes i la dependència de molts d’aquests partits de les direccions centrals espanyoles, més enllà d’algunes concessions retòriques, acabaran mantenint la visió uniformitzadora d’Espanya, i Catalunya esdevindrà una regió espanyola més.

A partir del 27-S s’entrarà en un període crucial per a Espanya i Catalunya. El debat a les Corts espanyoles sobre la nova Constitució podria coincidir amb el debat a Catalunya sobre el procés de transició a la independència. Tots dos processos són d’una gran complexitat, ja que hi intervenen ideologies i interessos polítics, econòmics i de poder, així com sentiments i conveniències personals.

Per sortir del marasme actual, Espanya necessita un fort sacseig. Les eleccions del 27-S expressaran la voluntat dels catalans pel que fa a la seva relació amb Espanya. Les eleccions espanyoles oferiran a la societat espanyola, amb Catalunya o sense, l’oportunitat històrica de sortir d’una situació d’injustícia, de desmoralització, d’impassos i de bloqueig, que resulta insostenible. Només si s’accepta la nova realitat es podran posar les bases d’una Espanya econòmicament i socialment avançada, que alliberi les potencialitats i energies ara frenades per convertir-la en un estat democràtic de progrés adequat al segle XXI.