image-alt

FRANCESC SERÉS

La independència comença aquí (i III)

Hem volgut amagar, perquè és incòmode acceptar-ho, que una de les principals raons de l’independentisme és el malestar cultural, que ha estat provocat per la força i la potència d’un estat i d’unes...

La independència comença aquí (II)

El debat sobre el supremacisme cultural i social ha seguit el mateix guió que tantes altres sentències, deixes o escorcolls. És tinta de calamar que comença amb una allau mediàtica, un tsunami que sembla...

La independència comença aquí

Acostumem-nos-hi: mentre el marc i les regles de les relacions entre Catalunya i Espanya tinguin encara tants problemes sense resoldre, conceptes com supremacisme o racisme cultural apareixeran i...

La degradació

Fa una setmana que Albert Rivera va publicar les fotografies dels mestres de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. L’acció ha provocat el rebuig d’una gran part de la població de Catalunya, no...

Diferència i repetició

Adolescents que venen roses per al viatge de final de curs, entitats amb parades, la llibreria Drac, que estrena una part del passeig que encara està en obres... Penso en les particularitats que podria...

‘Non plus ultra’ (i III)

La presència de símbols inquietants s’ha multiplicat durant els darrers mesos. Els símbols culturals es mantenen si no canvia la cultura que els ha creat. Actuen com a claus de subjecció del passat, com a...

‘Non plus ultra’ (II)

El millor de tot aquest temps que vivim és que la quotidianitat ens està ajudant a entendre la història. Potser els esdeveniments, que passen ràpids, no ens deixen comprendre el curt termini, però ens donen...

Non plus ultra

Molt aviat no quedaran vàlvules de seguretat a Espanya. Han anat petant l’una rere l’altra mentre avançaven la crisi econòmica i la crisi d’estat que ha provocat l’independentisme. El lloc on tot això s’ha...

Mamelles i orelles

Vaig conèixer una parella que eren germans. Van viure gairebé set anys junts, dels vint-i-nou als trenta-sis d’ella, prèvia adolescència i separació d’estudis, dues etapes traumàtiques durant les quals no...

Encara n’hem d’aprendre molt

L’Ignasi Aragay em truca al vespre per demanar-me aquest article sobre la vaga feminista i jo li dic que no puc, que soc a París. De vegades faig servir qualsevol excusa per no escriure, però aquesta vegada...

Quaranta anys de ficció

Durant les darreres setmanes no em trec de sobre dues sensacions, estranyes i sòlides a la vegada. La primera té a veure amb la discrecionalitat, amb la gràcia, amb el reconeixement. És com si hagués...

Vèncer sense convèncer

No hi ha res més estúpid que mantenir-se en la posició errònia per por de reconèixer que abans s’estava equivocat. Quan algú que en sap més que tu et rectifica, tens dues opcions: o et defenses o admets que...

Els ases dels cops

Una vegada, a Liverpool, vaig veure una senyora que escridassava un xinès que fugia perquè hi havia brossa al carrer. La brossa escampada era d’un pub, el propietari del qual tenia molt mala llet. La...

Torres més altes han caigut

Vaig dedicar el meu segon article d’opinió a El País, ara ja fa més de set anys, al cas Millet. Es titulava Ojos vagos. Després de les obres de remodelació del Palau de la Música, l’arquitecte que les va...

L’amo del diccionari

No ve de nou: cada grup de poder defineix les paraules per adequar-les als seus interessos. Ho fa amb les imatges, amb les metàfores i amb els marcs de discussió. Cada afirmació compta perquè ens en servim...

El 21-D i la fi dels mites polítics

Fa mesos que l’Estat no té discurs perquè no està programat per gestionar un repte com el Procés. El règim del 78 ha ocupat tot l’espai possible, sense espais per a res més que no sigui ell mateix. Espanya...

La frontissa trencada

Les primeres escapades en moto les vaig fer pels Monegres a finals dels vuitanta, un desert prou gran per perdre-s’hi, prou petit per saber tornar a casa. Un dels meus llocs preferits era Sixena. Quan vaig...

Les cabres pels seus pecats

Hem tingut dues convocatòries electorals violentes, una rere l’altra, separades per dos mesos i vint-i-un dies plens de tensió. No podrem pair mai el que va passar l’1-O i crec que tampoc no oblidarem el...

Dos minuts d’Iceta

Ja no queden polítics com Miquel Iceta. Cinquanta-sis anys, gairebé quaranta al PSC i més de trenta a la direcció del partit. Ha viscut els anys del poder absolut i absolutista del socialisme espanyol i...

La guerra cultural

El dia dels atemptats a Madrid, l’11-M, un amic escriptor mallorquí va rebre una trucada d’un altre escriptor i traductor. El meu amic, a més de ser escriptor, ha donat suport a totes les causes encara no...

Homes d’ordre

Durant els darrers anys m’he preguntat sovint per la imatge dels catalans que s’ha projectat a Espanya. És una pregunta que no es pot formular sense tenir en compte la història prèvia. Tampoc sense obviar...

Els límits del carrer

Costa recuperar expressions d’altres moments històrics, i costa pensar en el “Som i serem” sense la utilització interessada que se n’ha fet, però és difícil trobar una altra expressió que resumeixi la...

Quin desastre! Que malament!

De tots els fenòmens polítics dels darrers anys, la modulació del llenguatge és un dels més interessants perquè cada força ha intentat crear el seu. L’independentisme, per exemple, va fer-se acompanyar...

Vaga nacional

AOlot, les vagues fan nosa, siguem sincers. Aquí es treballa molt i es treballa bé. Fa molts anys que l’economia de la comarca s’endreça a través de les fàbriques i de les exportacions. Gosaria dir que fins...

La força de la raó

Els dies històrics L’independentisme tasta el poder amarg el 6 i 7 de setembre Estem més acostumats a llegir la història que a viure-la. Ens arriba neta i endreçada. Els historiadors intenten donar...

La festa i el vertigen

La festa és d’una intensitat altíssima. Recull l’energia de les darreres Diades i dels centenars de trobades que s’han fet arreu del país en defensa d’institucions, de les dels darrers dies, en record i...

Francoland

No vaig saber que l’expressió existia fins que l’escriptor Antonio Muñoz Molina no la va fer servir per encapçalar el seu darrer article, “En Francoland”. He d’admetre que vaig fer un bot a la cadira quan...

El realisme no és màgic

Al passeig de Lluís Companys tot de gent que sembla que ens coneguem. Passem els dits per les pantalles com qui frega una llàntia màgica, els uns per mirar de saber alguna cosa, els altres com si volguessin...

Nosaltres no som d'eixe món

Són les onze i els manifestants van des de Pelai cap a Urquinaona sense fer esment del monument a Macià. Ni tan sols saben qui és. Hi ha una colla de nens que es reparteixen les bosses amb les banderes. Se...

La violència de la por

Els moments de veritat solen ser dolorosos, previsiblement dolorosos. La violència va arribar seguint la seqüència pactada per l’Estat amb els seus poders. Cadenes de televisió, emissores i diaris havien...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >