NECROLÒGICA

Mor Josep Maria Rovira Belloso, teòleg català de referència

Sorneguer i enciclopèdic, va escriure per a creients i no creients

La mort als 92 anys del doctor Josep Maria Rovira Belloso (1926-2018) ens ha deixat a tots una mica més orfes. La seva vida ha sigut un mosaic harmònic. Hi ha hagut, d’una banda, l’acadèmic, que ha dedicat més de la meitat de la seva vida a ensenyar a la Facultat de Teologia de Catalunya i ha publicat assaigs i articles acadèmics en revistes especialitzades. La seva obra ha sigut nodriment per a moltes generacions de preveres, de teòlegs i de bisbes, tant a Catalunya com en el conjunt del món. Ha excel·lit, especialment, en el tractat de Déu u i tri, en l’eclesiologia i en la teologia dels sagraments. Entre els seus títols més estudiats, cal assenyalar Revelació de Déu, salvació de l’home i El misteri de Déu.

Hi ha, d’altra banda, l’analista cultural. Mossèn Rovira, com se’l coneixia en els ambients eclesials barcelonins, ha sigut sempre molt hàbil a l’hora de copsar el Zeitgeist o allò que el filòsof coreà Byung-Chul Han anomena l’aroma del temps. S’ha capbussat a fons en la cultura moderna i postmoderna i ha tractat d’entreveure’n les llums i ombres i, a la vegada, ha edificat ponts per a la inculturació de la fe.

Josep Maria Rovira Belloso ha destacat per la seva sornegueria i per la seva cultura enciclopèdica, per la senzillesa en el tracte i pel respecte a qualsevol interlocutor intel·lectual. Aquest interès per totes les manifestacions de la cultura moderna i postmoderna, des del nervi filosòfic fins a les seves manifestacions artístiques, literàries, musicals i cinematogràfiques, l’han fet especialment idoni per articular una teologia intel·ligible per al lector actual, una teologia que no tem baixar a l’arena de la cultura moderna per establir-hi un diàleg obert i franc.

Encara hi ha una altra dimensió de la vida de mossèn Rovira que no sempre es coneix: la seva entrega pastoral, la seva vocació especialment atenta als més vulnerables. Al llarg de la seva vida ha acompanyat moltes persones en situacions dramàtiques, ha escoltat molts homes i dones que s’han atansat a ell a cercar escalf i consol, alguna paraula de serenitat i d’esperança. Aquesta dimensió no lluu en el seu currículum acadèmic, però és tan rellevant com les altres dues i és justament la que li ha donat auctoritas.

La saviesa de tota una vida

En la darrera estació de la seva vida, mossèn Rovira ens ha regalat textos curts que condensen la fecunditat d’una vida d’estudi, pregària i entrega com ara Déu és feliç donant-se. Ha conreat la teologia espiritual i ha elaborat frases simples, gairebé màximes, que resumeixen, en poc espai, la saviesa que ha escampat al llarg d’una vida a través del seu magisteri oral i escrit.

Quan va morir el teòleg i jesuïta Karl Rahner (1904-1984), un dels seus referents indiscutibles, Josep Maria Rovira Belloso va escriure que el teòleg alemany escrivia per “als homes que reflexionen sobre la seva pròpia fe, sobre l’estatut d’aquesta fe en el món de la cultura i sobre el seu valor raonable” (El País, 2 d’abril de 1984).

El mateix podem dir del sentit i del significat de la seva obra. Josep Maria Rovira Belloso ha escrit un obra pensant en els seus coetanis i no tan sols en els teòlegs; ha ordit un corpus pensant en els creients, però també en els no creients; en els que volen aprofundir en la seva fe, però també en els que dubten i cerquen.