Què voten els verds?

Fa uns dies el politòleg Sergi Castañé va fer circular per Twitter uns gràfics molt interessants en què encreuava dades del baròmetre del CEO del gener. Analitzava la intenció de vot declarada segons l’autodefinició ideològica (conservador, socialista, independentista...). Tots els encreuaments tenen suc, però a mi em va inspirar especialment la distribució del vot que declaraven els que es defineixen com a “ecologistes”. Ja sigui per deformació professional, per la prudència amb què sempre cal prendre’s el que apareix a les xarxes socials o per totes dues qüestions, he anat a la font. Ha estat una sorpresa agradable. El baròmetre del CEO ofereix un banc de dades online que permet fer tractaments bàsics de les dades i que, amb rapidesa, ofereix els resultats.

Sense esperit demoscòpic ni precisió acadèmica, aquestes són algunes de les dades del CEO que m’apareixen: un 3,5% dels enquestats s’autodefineixen com a “ecologistes” en primera instància (per fer-se’n una idea, en primera opció hi ha: 18,5% independentistes; 13% socialistes; 10% apolítics; 10% progressistes; 7,6% liberals; 3,2% democratacristians...). Primera constatació: els verds verds són pocs.

Ara bé, amb l’eina del CEO he pogut anar un pèl més enllà. L’enquesta del baròmetre oferia la possibilitat d’una segona opció d’autodefinició ideològica. Els que es defineixen com a ecologistes en segona instància sumen un 8,8% més en el total d’enquestats, el percentatge més alt després dels que se senten satisfets només amb una sola definició, sigui la que sigui (29%). Així, es defineixen com a ecologistes de segona opció un 27% dels progressistes, un 22% dels comunistes, un 12,5% dels socialistes, un 10% dels independentistes i un 9% dels liberals. Dues constatacions més: els catalans interessats en l’ecologia i els reptes ambientals ja no són tan pocs (12,3%), i estan ideològicament repartits.

Per veure a qui voten, he replicat una variant de l’exercici que feia Castañé, sumant els vots declarats dels ecologistes de primera opció i els de segona. Sobre la suma, a gener del 2015, els ecologistes declaren que votarien al Parlament: un 20% les CUP; 16%, Podemos; 13%, ERC; 11%, ICV-EUiA; 6%, C’s; 5%, CiU; 1%, el PSC; 1%, el PPC, i un 18% no ho sap o no contesta. La resta no votaria, votaria altres partits, votaria en blanc, no podria votar...

De les dades estadístiques, i més quan es tracta d’una enquesta d’opinió, cadascú en farà la lectura que li sembli convenient. Sobretot en temps de mudances i incerteses, en ple any electoral. A més, és una dada puntual i, per tant, conjuntural.

Algunes reflexions per part meva. 1) Els reptes socioambientals del país mereixen l’atenció d’un nombre creixent de ciutadans. Aquest 12,3% ja és una minoria forta i -crec i espero- serà creixent. 2) L’ecologisme com a descriptor ideològic a Catalunya és, ara per ara, majoritàriament d’esquerres (CUP, Podem -segons els seus líders, no són ni de dretes ni d’esquerres, però ja m’entenen-, ERC i ICV-EUiA, ara per ara, són els partits preferits pels que es declaren “ecologistes”). Enguany anirem tres vegades a les urnes. Hem de decidir com seran els nostres pobles i ciutats i com serà el nostre país. Seria bo que aquests partits aprofundissin la seva agenda ecològica. Hi ha demanda.

Altrament, també seria bo que CiU, el PSC, C’s i el PP reflexionessin sobre els seus programes electorals i les seves accions de govern. O bé renuncien definitivament a plantejar alternatives socioambientals conservadores, liberals i socialdemòcrates (que n’hi ha), o bé renuncien a abordar-les (que també és una opció política). I si consideren que ja ho fan, hauran de treballar per fer més visibles les seves posicions.

Tenim, posem per cas, una llei de canvi climàtic tècnicament a punt i pendent d’aprovació per un Govern i un Parlament amb una àmplia majoria que la duia als programes respectius. Tenim un repte amb l’eficiència energètica, les renovables i l’autoconsum. Tenim una alerta de professionals i experts sobre les inversions en la conservació de la biodiversitat. Tenim un problema molt rellevant de contaminació de l’aire metropolità, tenim una oportunitat per impulsar l’economia verda, tenim una cita internacional sobre el canvi climàtic al desembre... Els reptes socioambientals del nostre país -i els globals- són de primera magnitud, això ja ho sabem. Sembla que, a més, tot i la crisi econòmica, social i democràtica, cada cop interessen a més gent, i m’atreviria a dir, fins i tot, als que no es declaren “ecologistes”. Tant per als votants com per als candidats, és l’hora de la política. És hora de preguntar-se seriosament: què voten els verds? I, sobretot, és hora d’oferir respostes.