El cost ambiental de Barcelona-Pirineu 2022

Estem d'enhorabona. El grup de treball impulsat pel Govern ha arribat a la conclusió que el cost (ambiental) del fracking a Catalunya és significativament més alt que el benefici (energètic). El grup recomana, en conseqüència, no desenvolupar aquesta tecnologia al nostre país. L'honorable conseller Felip Puig ha llegit l'informe i afirma públicament que farà tot el que estigui a les seves mans per establir el marc legal que faci efectiva aquesta conclusió. L'informe també diu que les competències del govern de Catalunya són gairebé inexistents en aquest àmbit, però això ja són figues d'un altre paner.

Estem d'enhorabona perquè no és gaire comú que es faci una anàlisi cost-benefici, que aquesta anàlisi es faci pública i, encara menys, que aquesta anàlisi desencadeni polítiques. Només cal recordar, per exemple, el projecte Eurovegas al delta del Llobregat. L'informe sobre els beneficis va córrer ràpidament: inversió, llocs de treball… L'anàlisi de costos -i els impactes ambientals i socials- els van posar sobre la taula, a posteriori, entitats locals, col·legis professionals i entitats ecologistes, no pas els promotors i impulsors.

El cas del fracking hauria de ser la norma, no l'excepció. Passa sovint amb l'avaluació ambiental. Primer es pren una decisió sense l'anàlisi ponderada de pros i contres, i després se n'analitza l'impacte. És llavors quan, interessadament, els promotors d'un projecte que no han analitzat els seus costos i impactes (o que ho han fet i resulta que aquell projecte no era tan brillant com semblava) apunten l'avaluació ambiental com una mena d'exercici deleteri per impedir el progrés, i avall que fa baixada. Doncs no. L'avaluació ambiental té aquest objectiu: abans de decidir fer segons què i segons on, analitzem també quins impactes i quins efectes socioambientals generaria, i valorem si cal canviar el què, l'on o totes dues coses. Quan les decisions es prenen sense aquestes consideracions prèvies tenim servit el conflicte, o la disfunció, o el cost que supera el benefici en forma de diners si s'internalitzen els costos o en forma de disfunció ambiental que afecta a llarg termini la qualitat de vida si les solucions no les aborda ningú.

Per tant, és desitjable que aquesta anàlisi cost-benefici es faci sempre al principi, ben feta (si és interessada, com sovint passa, no serveix) i que generi decisions polítiques i de disseny. És especialment necessari per valorar la conveniència -i l'execució- dels grans projectes d'inversió. Uns Jocs Olímpics, per exemple.

Es podria convenir que els Jocs Olímpics de Barcelona 92 van esdevenir un model reconegut de regeneració d'un espai urbà central de la ciutat amb un pla post-Jocs. Però va ser als Jocs d'Hivern de Lillehammer 94 on es va introduir amb fermesa el disseny ambiental i la contenció dels impactes. Els noruecs van incorporar un intens programa de reciclatge de residus i d'utilització de materials locals; van prohibir la circulació de cotxes a 60 quilòmetres per hora durant el dia, van promoure el transport públic a través de busos llançadora des d'Oslo i van reforçar els accessos ferroviaris; el disseny i la ubicació de les instal·lacions i la publicitat exterior van tenir en compte l'impacte paisatgístic i la contaminació visual, amb restriccions sonades a patrocinadors com Coca-cola; algunes instal·lacions es van canviar de lloc per protegir la biodiversitat...

Els Jocs de Sydney 2000 van fer bandera de la perspectiva i el disseny sostenibilistes. Van incorporar un grup de Greenpeace Austràlia a l'equip. El balanç posterior no els va satisfer del tot, però l'esforç va ser reconegut. Altres grans esdeveniments esportius, com ara els Mundials de futbol de Sud-àfrica, han comptat també amb un ambiciós pla ambiental. És lògic, ja que més enllà de les conseqüències puntuals durant la celebració de l'esdeveniment, els impactes romanen, com romanen també els efectes positius si les coses es fan bé.

A Innsbruck 64, a Nagano 98 i a Vancouver 2010 hi va faltar la neu. Les imatges dels camions canadencs transportant neu cap a Cypress Mountain van fer la volta al món. Tots els Jocs Olímpics d'Hivern han de disposar d'un pla de contingència, perquè la meteorologia no es pot controlar. Ara, també convé saber quines implicacions ambientals tindria, més enllà de la trista imatge pública.

Seria desitjable que la decisió dels Jocs Olímpics Barcelona-Pirineu es prengui a partir d'un bon balanç cost-benefici. I que, si finalment s'opta per una consulta pública, la informació per a la ciutadania es faci a partir d'un plantejament honest en aquest sentit.