Decidir... què?

L'actual moment d'efervescència ciutadana a Catalunya a favor del dret a decidir ens convida a reflexionar sobre el projecte de país. Decidir, per fer què? Per anar cap a on? Amb quina finalitat? En un marc de llibertat i maduresa democràtica, l'adscripció a una col·lectivitat és sempre una decisió individual i voluntària, de manera que resulta ineludible una deliberació a fons sobre alguns aspectes del projecte de país que volem construir.

En aquest sentit, l'Institut Cerdà, amb una vocació radicalment innovadora, fa gairebé 30 anys que impulsa projectes per al desenvolupament territorial. L'Institut és una fundació privada independent, creada l'any 1984 per un grup de persones actives i compromeses de la societat civil, encapçalades per Pere Duran Farell. La missió de l'Institut consisteix a assessorar i facilitar la presa de decisions estratègiques (és a dir: amb un elevat impacte sobre el territori, la societat i l'economia), ja sigui per part dels agents públics o privats, sempre a través de la innovació. Durant les darreres tres dècades l'Institut ha impulsat projectes pioners en els terrenys de l'energia, les infraestructures de transport, el medi ambient i el canvi climàtic, la distribució comercial, etc. I, més recentment, ha consolidat tres grans línies d'actuació multidisciplinàries: innovació i emprenedoria; sostenibilitat, RSC i integració en el territori, i gestió de crisis i riscos. És precisament aquest darrer aspecte el que voldria posar en relleu en aquest article.

En línia amb els països capdavanters a escala mundial, l'Institut va endegar l'any 2009 el Servei de Gestió de Crisis, una iniciativa pionera amb la finalitat de minimitzar l'impacte de les crisis (bàsicament naturals, tecnològiques o, fins i tot, socials) sobre la població i l'activitat econòmica. Es tracta d'aprofundir en els mecanismes de coordinació, comunicació i intercanvi d'experiències entre un conjunt d'empreses de serveis i subministraments bàsics (electricitat, gas, aigua, transport de passatgers, infraestructures de transport, telecomunicacions, distribució alimentària, etc.), les institucions de govern (Generalitat i administracions locals) i el conjunt de la ciutadania, amb la finalitat de prevenir i minimitzar l'impacte de les crisis, tant a Catalunya com al conjunt de l'Estat. Alguns dels fenòmens als quals ens referim són, per exemple, la nevada del març del 2010, l'incendi forestal de l'Empordà del 2012 o les fortes riuades que va patir la Vall d'Aran el juliol passat. I, si mirem més enllà, els huracans Katrina (2005) i Sandy (2012), als EUA; el vessament de cru de BP al golf de Mèxic, el 2010, o bé el gravíssim terratrèmol i el posterior accident nuclear de Fukushima, al Japó, l'any 2011, són altres exemples de crisis d'impacte mundial.

Resulta impossible estar completament preparat per fer front a totes les emergències, ja que són, per definició, incertes i imprevisibles. Del que es tracta és de perfeccionar al màxim les capacitats de resposta, tècniques i humanes, del conjunt de la societat. D'una banda, les empreses de serveis i subministraments bàsics (aigua, llum, gas) juguen un rol clau, en especial pel que fa a les afectacions creuades que inevitablement tota crisi comporta. I, de l'altra, el mateix podem dir en relació al grau de col·laboració entre aquestes empreses i els principals cossos del departament d'Interior: protecció civil, policia, bombers i servei de trànsit.

Afortunadament, cada cop són més les empreses conscients de la responsabilitat que comporta prestar un servei bàsic a la societat. I cada cop són més, també, els governs i les administracions públiques amb autèntica vocació de servei, i que reconeixen la importància de comptar amb la complicitat del teixit empresarial. Cal aconseguir la màxima col·laboració possible entre els àmbits empresarial, governamental i ciutadà. En definitiva, es tracta de ser proactius, d'anticipar-se, de preparar-se i de millorar la capacitat de resposta, davant les crisis, per reduir al mínim els danys i les disfuncions en la vida de les persones i l'activitat de les empreses.

Un país únicament esdevé resilient, és a dir: capaç de superar les catàstrofes i sortir-ne relativament il·lès, quan compta amb unes empreses responsables i compromeses, unes institucions ben governades i una ciutadania conscient i participativa. Aquests són els països que ofereixen més qualitat de vida als seus ciutadans i fan que se'n puguin sentir orgullosos. El dia que el poble català pugui decidir el seu futur, és molt probable que bona part de la ciutadania acabi prenent una decisió o altra, precisament, en funció del projecte de país que se li ofereixi.