El transport aeri, cada cop pitjor

Es pot comprovar perfectament aquest hivern. Lluny de les promeses electorals del PP, la nostra connectivitat aèria i les tarifes dels vols són cada cop més inassumibles. Els preus, contínuament a l'alça, afecten la mobilitat de residents i visitants, i la viabilitat de moltíssimes empreses. La discriminació que pateix Balears en matèria de transports (inversions, connectivitat, infraestructures...) és insostenible.

Si una cosa es pot constatar de la política de transports espanyola és que el problema històric que arrossega la nostra comunitat mai no s'arreglarà a partir de la voluntat del PP o del PSOE estatals. Tendran enfocaments diferents, però els uneix una inamovible concepció centralista del model aeroportuari. La polèmica privatització d'AENA ens ho torna a demostrar, perquè si bé el govern Rajoy la planteja a nivell global, Zapatero ja la va projectar als aeroports més importants (Barajas, el Prat...)

El nou impuls de privatització sembla més insistent que mai. Moltes veus denuncien la seva acceleració davant el procés d'autodeterminació de Catalunya i la possibilitat de no tenir majoria absoluta a les properes eleccions. Una privatització d'aquest calat no es pot abordar sense una àmplia majoria absoluta. El Consell Consultiu de Privatitzacions ha avalat la venda del 60% de l'empresa pública, amb un nucli de 4-5 "grans accionistes" que controlarien el 30%, i la resta, adjudicada a minoritaris. Convé ressaltar que AENA té un deute acumulat de 13.000 milions d'euros i gestiona 47 aeroports a Espanya (18 a Amèrica Llatina i la polèmica adquisició de Luton a Londres). Dels aeroports espanyols, únicament 7-9 tenen resultats positius (els darrers anys), i entre aquests sempre hi ha l'aeroport de Palma (un benefici de 73 milions el 2012).

Doncs bé, si a la privatització hi afegim el fet que aquí, a Balears, gaudim d'un govern extremadament "obedient" amb Madrid, hauríem de reconèixer un greu motiu de preocupació. De fet, el govern ja ha fet declaracions sobre el tema. Al president Bauzá li agradaria una gestió similar a l'Autoritat Portuària, segons ha manifestat, i el seu partit parla fins i tot de cogestió aeroportuària. Però ara mateix la cogestió aeroportuària en boca del PP, si em permeteu el paral·lelisme, sembla més allò del PSC reclamant el federalisme a Catalunya quan el debat independentista als carrers ja vessa pertot arreu.

Tanmateix, el problema del transport aeri, es vulgui acceptar o no, té tres dimensions diferents: el tipus de gestió aeroportuària (pública o privada), la qüestió de la participació de les institucions i el model global a tot l'estat (gestió individualitzada o en xarxa centralitzada).

La gestió pública dels nostres aeroports sembla ser la fórmula més intel·ligent, atès que són infraestructures absolutament estratègiques per als interessos econòmics i socials. La nostra insularitat i l'economia turística obliguen a considerar el transport aeri com un servei públic que anteposa la qualitat i suficiència del transport a la rendibilitat econòmica d'un gestor privat. D'altra banda, la presencia i màxima participació de les institucions de les Illes Balears i dels agents econòmics i socials és essencial en el model de gestió.

No obstant això, cap canvi en el marc d'aquests eixos podrà millorar substancialment el transport aeri si no es planteja capgirar el singular model aeroportuari espanyol, absolutament centralitzat, rígid i atípic a tot Europa.

La descentralització i la individualització del nostre sistema aeroportuari és una necessitat imperiosa, sobretot amb l'escenari que ens està dibuixant Madrid. Un model individualitzat permet millorar la competitivitat i alinear l'estratègia de la gestió aeroportuària amb les necessitats de l'economia i el transport de cada àmbit insular i del conjunt de les Illes Balears. És l'única manera de desplegar estratègies aeroportuàries diferenciades: les decisions operatives, la planificació, les inversions, la incentivació de rutes i mercats, la política tarifària pròpia i les decisions comercials tenen una incidència cabdal per a l'economia i la competitivitat de les Illes.

No obstant això, el Govern continua instal·lat en el conformisme i l'escassa reivindicació política i social no aconsegueix centrar-se en aquesta darrera dimensió, la que realment condiciona les altres. Mentrestant, continuarem sense poder decidir en els nostres propis aeroports, continuaran estant governats per Madrid, tot i que ara, pel que sembla, de manera privada. No és hora de preocupar-se?