image-alt

RACONS (BALAGUER)

GENÍS SINCA

El pare

El dia que l’ésser humà visqui cent cinquanta anys, o dos-cents, podrem tenir una perspectiva més àmplia de la nostra existència, dels nostres personatges, de la vida, en general, però, sobretot, veurem com...

Gaudí enamorat

Els catalans ens pensem que dominem totalment les circumstàncies, la vida, la biografia dels genis, dels grans personatges que han forjat la nostra història. El subconscient popular, sense anar més lluny,...

No n’han de fer res

Un dels detalls més interessants i curiosos de Sort és que algunes cases conserven encara els noms que antigament havien portat. N’hi ha alguns de fantàstics, que segurament deuen existir en altres...

El pregó

Tinc un bon problema. L’alcalde de Castellnou de Bages, Francesc Martínez Vilaseca, m’ha demanat que faci el pregó de la festa major del poble, però no hi he estat mai. Sé poca cosa de Castellnou, però...

Un conill a la pica

Els Oliveras vivien a pagès, eren un matrimoni gran, de Gósol, i això devia passar l’estiu del 1977. A la casa hi tenien animals: hi havia conills, gallines i potser també algun porc, cosa que, per a un nen...

La netedat

Afirmar de manera categòrica que Prullans és un dels pobles amb més encant de Catalunya no és arriscat. Estic segur que molts lectors hi estaran d’acord i que hauran provat la sensació etèria de passejar...

El mestre

Sóc davant d’un monument, l’estàtua de l’home a qui tothom anomenava el mestre, alt, ferm, plantat al jardí de l’Escola Municipal de Música de Puigcerdà. Es tracta de Josep Lluís Ortega Monasterio...

El rellotge suís

M’he trobat gent de Manresa a tot arreu del món. És un tret distintiu dels manresans. En general, ens agrada voltar. M’imagino que l’extrapolació es pot fer amb gent de qualsevol punt del país. Les altres...

El nostre avi

He anat reunint material al voltant de la figura insigne de Rafael Patxot i Jubert (Sant Feliu de Guíxols, 1872 - Ginebra, 1964), i tot el que s’ha anat escrivint arran de la celebració del 50è centenari de...

Els pares

Vaig conèixer Miquel de Palol quan li vaig demanar el pròleg per a les Memòries del Dr. Biodramina, de Joan Uriach, el conegut farmacèutic, que forma part de la mitologia familiar del poeta. Mercè...

Magí Maquinetes

Em pregunto si algun lector/a té la sort de tenir alguna ampolla de Licor Calisay. En tot cas, que sàpiga que té a les mans història viva d’Arenys de Mar, i que la meva enveja és profunda i sincera. Que...

L’amor a l’arròs

Des de la terrassa del restaurant Casa Nuri, assajo el meu arròs negre; contemplo les barquetes que van i vénen per aquest tram de l’Ebre i penso que no es pot demanar res més. És el moment àlgid de...

image-alt

El Josep Maria

El meu millor amic és valencià. És un ésser humà excepcional, diferent. Posseeix una intel·ligència atenta, clara, sempre parla amb ironia i la seva fantasia és desbordant, com si el cervell estigués sempre...

image-alt

Patapam, Fuster!

Un amic de la Facultat de Ciències de la Informació, el periodista Francesc Viadel, em va incitar a llegir Nosaltres, els valencians, el llibre més famós de Joan Fuster. No tenia ni idea de qui era aquell...

L’herència

Anem a Olot per a una causa concreta: fer un viatge en el temps i visitar un artista humil, silenciós, que al llarg dels anys s’ha convertit, sense soroll, en referent de la bibliofília catalana. Ens rep a...

image-alt

Una mirada bíblica

Pertanyo a la generació del 70 i quan érem petits encara vam anar a catequesi. M’hi avorria com una ostra, i recordo que no recordava res del que m’hi explicaven. Ni tan sols sé qui era el/la catequista....

image-alt

Els éssers humans i els peixos

En una de les parades de Sant Jordi, a la rambla de Catalunya de Barcelona, Mario Conde signa el seu llibre. Té una cua que espanta. Al seu costat, Tortell Poltrona signa el seu, Animal de circ, publicat...

image-alt

Mare de Déu!

No sóc gaire religiós, però m’agraden els campanars, les esglésies, entrar-hi, fer-hi un tomb, seure en un banc i contemplar relíquies, algun sepulcre, imatges de sants... Allò que se’n diu passar l’estona...

“Sóc paleta, sap?”

Som de viatge amb els pares, en un Seat 124 blau marí, cap a finals del setanta començament dels vuitanta. La meva germana i jo sempre demanem el mateix casset, una vegada i una altra. La destinació, el...

‘Pardalar’

Tinc una llista de deures pendents, i n’hi ha un que té a veure directament amb l’Alguer: sempre tinc previst anar-hi, però, per una cosa o per l’altra, mai acabo de materialitzar el viatge. Com que la cosa...

Qüestió de prestigi

Si et passeges una mica per Perpinyà, de cop i volta pots tenir una revelació, començant per la visió constant i la presència sorprenent de banderes catalanes per tot arreu. Que en els darrers anys la...

La política

Cal estudiar el mapa per adonar-nos de la peculiar situació geogràfica i política de Llívia. És veritat que tothom coneix aquesta petita vila cerdana, entre altres coses, per la Farmàcia Esteve, una de les...

image-alt

Bodes i comunions

Divuit de setembre del 1714, castell de Cardona; Barcelona ha caigut l’onze, fa set dies, però Cardona ha aguantat una setmana més. L’embat de les tropes borbòniques, que s’han acarnissat amb la Ciutat...

Crònica d’un segrest

“La Llibreria Serret celebra 30 anys i has de venir”. Ras i curt, un tal Octavi Serret, matarranyenc propietari de la llibreria homònima, m’escrivia el missatge via Twitter i algú ja m’havia advertit que...

El temps i les coses

No fa gaire em va succeir un fet dramàtic, del qual encara no m’he recuperat i, quan hi penso, de manera invariable torno a recordar Tarragona. Guardava una sèrie de vídeos i fotografies de petits,...

image-alt

“Vull ser escriptor”

No he estat mai a Balaguer. Tanmateix, podria dir que, a la meva manera, me la conec. Per a un servidor, tot comença en aquesta població i en lloc de carrers i cases m’hi imagino llibres i prestatgeries......

Escoltem aquesta tomba

Cap al tard, des del coll d’Arbolí, tornant d’una llarga excursió, se’ls va aparèixer Siurana, il·luminada per un cel daurat. Semblava de somni, un grup de cases reunides al capdamunt d’un queixal de...

image-alt

“Xeic!”

L’any 2000 vivia a Roma. Era corresponsal per a l’Avui a Itàlia i m’ho passava d’allò més bé. Malgrat tot, de vegades, trobava a faltar casa meva i en una època en què l’enyorança premia més fort, vaig...

image-alt

“Sóc de poble”

Me’n vaig a YouTube: m’han recomanat que miri i escolti un pregó de festa major, el de Roquetes, que va llegir Begonya Ferré Borràs, directora de la biblioteca d’aquest poble ebrenc. Conec la Begonya Ferré,...

image-alt

L’escola

Al final m’he decidit. He llogat una habitació a l’Hostal del Racó d’en Joan, a Andorra la Vella. La mateixa estança, encarada a les muntanyes, on fa dues dècades vaig viure durant un període de dos anys....

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | Següent >