Cigrons Simpson

Sonarà una mica estrany, però jo a Llafranc hi vaig per menjar cigrons; cigrons amb espardenyes: els cigrons amb espardenyes del Simpson, un restaurant que hi ha al passeig, a primera línia de mar. Però a mi el que m’interessen són els cigrons; la platja, les illes Formigues, les espardenyes, el mar, perden consistència en comparació amb aquests cigrons i la seva història particular. Els amants del cigró ho entendran. També els agradarà observar que, a vegades, més sovint del que sembla, els accidents culinaris, els petits errors que es poden cometre a la cuina, poden tenir final feliç; fins i tot, recompensa moral.

Em va fer descobrir el Simpson de Llafranc un amic, el Dr. Joan Uriach (Dr. Biodramina), que em va demanar un desig pel meu aniversari. Acostumo a respondre sempre el mateix: porti’m a menjar cigrons i sóc feliç. De primer moment, no vaig acabar d’entendre per què ens en havíem d’anar fins a Llafranc, però en tastar els cigrons amb espardenyes del Simpson ho vaig entendre tot. El lector ha de saber que no sóc de grans restaurants. No tinc un duro a la butxaca i més aviat parteixo d’un bon pa amb tomàquet, amb un bon pa i un bon tomàquet, esclar. Fins i tot copa de cava, però ja està. Els cigrons són un extra, i el cava potser també. Però un dia és un dia, i aquests cigrons del Simpson tenien un no sé què especial, havien estat cuits d’una manera que, per inculte i ruc que sigui el cigronaire, un cop trencat l’ou dels cigrons amb espardenyes d’aquest lloc, veiés de seguida que alguna cosa allí era diferent. Realment memorable! Valia la pena visitar Llafranc només per tastar aquest plat.

Mai hauria pensat que darrere d’aquests cigrons s’hi amagués una història especial i curiosa. Vaig demanar pel senyor que porta el restaurant, en Fèlix, i vaig fer menció del que m’havia passat amb aquell cigró. “Ah! -va contestar-, això és la meva dona”. Quan va acabar l’hora de dinar, la Maribel finalment va sortir de la cuina. “Aquests cigrons -va explicar- són producte d’un error meu a la cuina, d’un descuit”. La Maribel ens va dir que, en general, a la nit, abans d’anar-se’n a dormir, prepara bona part de la feina per l’endemà. La cocció lenta dels cigrons forma part d’aquest ritual, però aquell dia, una jornada en especial dura i cansada, se n’havia anat a dormir sense pensar que els cigrons encara coïen. L’endemà, quan va entrar a la cuina per esmorzar, l’esperit dels cigrons cobria l’estança amb la boira olorosa del descuit. Havien cuit tota la nit, a foc lent, un total de deu hores seguides. “Simplement, em vaig deixar l’olla al foc”. Quan els va tastar, eren diferents. A part que gairebé es desfeien a la boca, feia l’efecte que el gust del cigró s’havia redoblat.

La cuina, que llavors era de gas, li havia permès coure’ls a foc lent, realment baix, molt alentit, al límit del no res, sense que acabés d’arrencar el bull, fet crucial que li va permetre descobrir la fórmula simpsoniana de fer cigrons de manera inusual, a l’antiga, sense presses immediates ni clients afamats. Des d’aleshores, la Maribel cada nit se’n va a dormir amb els cigrons al foc. “Jo aquell dia ho vaig fer amb butà -explica-; allò s’hauria pogut quedar sense aigua, però havia posat l’olla al foc i allí es va quedar tota la nit. L’endemà -continua dient- bullia molt a poc a poc. Espectacular -remata-: els cigrons no s’havien cremat”. La cuina que la Maribel té ara és d’inducció, una circumstància que li permet afrontar una cocció encara més lenta i controlada.

També ens explica que els cigrons els hi porta el seu gendre de Vic (que a la vegada vénen de Manlleu), i que sovint se’n van a dinar a un restaurant que hi ha al Collet de Sant Agustí de Lluçanès, El Collet, on assegura que hi fan “els millors cigrons del món”. Al Collet, en efecte, sembla que encara treballen amb cuina econòmica, directament amb foc de llenya. Per als més cigronaires, informem que a El Collet els cigrons se serveixen bullits, amb un tall de rosta (cansalada). Insisteixo: els del Simpson tenen aquest no sé què de petit tresor quotidià, d’accident culinari, que me’ls fa especialment gustosos i divertits.