RACONS: SANT JOAN DE VILATORRADA
Efímers 07/08/2014

Mare de Déu!

Al país hi ha llocs on la gent fa les coses molt ben fetes. I també d’una determinada manera

i
Genís Sinca
3 min
Mare de Déu!

No sóc gaire religiós, però m’agraden els campanars, les esglésies, entrar-hi, fer-hi un tomb, seure en un banc i contemplar relíquies, algun sepulcre, imatges de sants... Allò que se’n diu passar l’estona i badar. Però avui he descobert un racó de pelegrinatge obligat, amb una història que deixarà parat qualsevol que ho vulgui comprovar. Una colla d’amics de diferents punts del Bages com Manresa, Sant Martí de Torroella, Santpedor, Sant Joan de Vilatorrada, etcètera, que es fan dir Els Amics de Joncadella, apassionats i devots d’aquest santuari d’història mil·lenària i de la Mare de Déu de Joncadella, el 2010 van culminar una fita inaudita que m’ha deixat de pedra. Aprofitant que el santuari necessitava reformes urgents, van decidir fer-ho ben fet i decorar l’interior de l’església de la millor manera possible: van encarregar al pintor manresà Miquel Esparbé (un clàssic!) una obra mural per embellir el presbiteri de l’altar major. I ho van fer! Mare de Déu! Quan ho veus caus d’esquena. No tan sols pels quinze metres d’amplada de pintura, típicament Esparbé, amb els seus jocs de daurats, sinó pels treballs de fusteria que s’hi han hagut de fer per adaptar les teles al rodó de paret. Quan esbrines com ho han fet...

L’ànima indiscutible del fenomen Joncadella és el senyor Albert Puigdellívol, conegut a Manresa perquè regentava el popular Frankfurt Albert, “el frankfurt que no necessita propaganda”, que molta gent visita encara per la salsa de tomàquet casolana, absolutament llegendària. Quan es va jubilar, el Sr. Puigdellívol va abocar-se de ple al santuari de Joncadella i llavors va néixer la idea. Els Amics de Joncadella van fer una crida per tirar endavant el projecte i, entre les donacions dels socis i d’algunes empreses i entitats, van posar fil a l’agulla. Tot plegat recorda el Renaixement italià, quan els encàrrecs d’obra religiosa als artistes eren el pa de cada dia. Esparbé s’hi va posar de ple, amb gran entusiasme, i amb fusters per doblegar les fustes, operaris per col·locar els marcs i fins i tot una encarregada de daurats, Gemma Rossell. Resultat: cent cinquanta metres quadrats d’Esparbé encerclant l’altar major de Joncadella. A Mn. Josep Capdevila li deu fer l’efecte que viu a prop del Vaticà.

El que passa és que, en realitat, al país hi ha llocs on la gent fa les coses molt ben fetes. I també d’una determinada manera. Només ens hem de fixar en el que fa cada dia l’Albert Puigdellívol, que és el president d’Els Amics de Joncadella, em sembla que no ho he dit. Cada matí se’n va cap a Joncadella, escombra el santuari, s’encarrega del manteniment, vigila, revisa el jardí -l’entorn natural és excepcional- i l’endemà sant tornem-hi. Cada dia. Al país hi ha gent així. De vegades penso que tot s’aguanta per aquest tipus d’actuacions desinteressades. L’abnegació absoluta del Sr. Albert, que conec des de petit, i per la quantitat de salsitxes de frankfurt que ha arribat a preparar, em fa pensar en un altre personatge remarcable: la Sra. Maria Joncadella Bruguera, secretària d’Els Amics de Joncadella. També la conec. Aquesta senyora, d’edat venerable, deu el nom de Maria Joncadella -crec que és un nom únic- a la passió que a casa seva ja tenien pel santuari de la Mare de Déu de Joncadella, patrona del Pla de Bages, per cert. La Maria Joncadella realitza els ornaments de roba de l’església, tot fet amb ganxet: val la pena veure els de l’altar major. Un dia la Sra. Maria es va fixar que a TV3 sortien imatges d’una altra església -podria ser Ripoll- amb una bandera catalana onejant a dalt. Va afanyar-se a parlar amb el Sr. Albert, que, gairebé de seguida, va pujar al terrat del santuari per veure on podrien col·locar-hi la seva. Esverat, es va adonar que hi havia algunes teules malmeses. A part d’hissar la senyera ho van aprofitar per refer la teulada. Quina gent, mare de Déu! A mi, Els Amics de Joncadella m’han fet pensar molt. Pel valor artístic de tot el que estan fent, però igualment perquè t’adones que hi ha persones al país que s’organitzen, engeguen obres i les acaben, gent honrada i dedicada als altres. És veritat que no sóc religiós, però a mi aquest racó fantàstic m’emociona i em fa sentir orgullós.

stats