RACONS: PERPINYÀ
Efímers 04/08/2014

Qüestió de prestigi

i
Genís Sinca
3 min

Si et passeges una mica per Perpinyà, de cop i volta pots tenir una revelació, començant per la visió constant i la presència sorprenent de banderes catalanes per tot arreu. Que en els darrers anys la capital de la Catalunya Nord s’hagi convertit en Perpignan la Catalane encara és més sorprenent. Si ensopegues amb un catalanoparlant de la tercera edat, t’explicarà que de petit tenia prohibit parlar el català, que estava mal vist i que només el parlava per telèfon amb els seus familiars. El que va passar aquí amb la nostra llengua va ser terrible, i enormement efectiu. L’estat francès difonia a tort i a dret un lema potent, incontrovertible: parlar català era parlar patuès. Per contra de l’estat espanyol, que tradicionalment aplica solucions més policials i grises, el francès basava la seva força, la grandeur, en mètodes més astuts i intel·ligents: l’educació i la cultura.

A meitat del segle XX van aconseguir que mig món parlés francès. Abans, qui no parlava la llengua de Rabelais no era ningú. Ara has de parlar anglès i, molt aviat, segurament, qui no sàpiga alemany ho tindrà pelut. Per aquest perpinyanès de certa edat, encara és més impactant que l’any 2010 el ple municipal de la seva ciutat aprovés, per unanimitat, establir el català com a llengua oficial de Perpinyà, juntament amb el francès. Per ell, i per tota la generació del patuès, és un miracle. Tanmateix, per aquest avi perpinyanenc, encara resulta més sorprenent l’èxit de l’escola La Bressola, que va néixer el 1976 a Perpinyà com a associació cultural, un grupet d’entusiastes amb l’objectiu de crear una xarxa escolar que practiqués la immersió lingüística en català a les comarques de la Catalunya Nord. Per a aquesta persona gran és evident que La Bressola és un fet excepcional, però que ressalta aspectes encara més importants i sobretot una qüestió que ell i els d’aquesta generació castigada van patir a la pròpia pell: la qüestió del prestigi, del prestigi perdut.

La gent de l’escola La Bressola està començant a constatar que, més enllà de la importància que té per a algunes famílies que els nens aprenguin català, n’hi comença a haver d’altres, de parla francesa exclusivament, que hi apunten els seus fills pel tipus d’ensenyament que s’hi ofereix, per la pedagogia que utilitzen i perquè, simplement, els agrada la manera d’ensenyar de La Bressola. Vindria a ser com aquell que a Barcelona decideix apuntar els nens a l’escola alemanya, a la suïssa o a la italiana pel fet que s’hi ofereix un tipus d’ensenyament que el convenç. La gent de Perpinyà que tenien prohibit parlar en català constaten que algun factor està canviant i que ara el que queda modern no és, com abans, parlar en francès, sinó començar a apuntar les criatures a l’escola catalana. No perden de vista que la situació dels catalanoparlants segueix sent dramàtica i minoritària, però Perpinyà no deixa de transmetre un cert optimisme.

Hi ha un mapa, més o menys amagat, que confirma obvietats i que diu que Perpinyà i tot el que conforma la seva extensa rodalia suposen una àrea metropolitana de mig milió de persones, això és, una de les concentracions demogràfiques amb catalanoparlants més grans després de Barcelona i València. Són comparacions un pèl forçades, ja ho sé, però és interessant de comentar. També és curiós que, a Perpinyà, el seixanta-cinc per cent de la població entén el català, que no està gens malament, encara que només el quatre per cent el parlen habitualment.

Tornem a l’avi de Perpinyà. Afirma, amb estupor, que se’n fa creus de tot plegat. “Però que si ho penses bé -reflexiona-, on es podria haver desenvolupat de manera tan efectiva el fenomen de La Bressola si no és en un país com França, on per tradició la cultura i l’educació ho són tot?” El més interessant és constatar que aquestes famílies franceses que apunten els fills a l’escola catalana no tenen res a veure ni amb Catalunya ni amb el català, i que és ben bé de llibre que després de tres-cents anys de menyspreu ara en només tres decennis de qualitat i mètode s’aixequi i es recuperi a través d’una escola com La Bressola, per una qüestió de prestigi.

stats