RACONS: SANTA PAU

La fageda d’en Jordà

Un lloc excepcional que s'assenta damunt la colada de lava del Croscat

Dissabte 16 de maig. Són les quatre de la tarda. Deixem el cotxe a l’aparcament que hi ha a tocar del Càmping La Fageda, a la carretera d’Olot a Sant Pau, km 3,8. Caminem fins al càmping i, un cop passat, s’obre davant nostre l’esplanada de gespa, d’un verd joanmaragallià “com d’aigua endins, profond i clar”, on té lloc la sortida de la 6a edició de la cursa Corre pel Cor de la Fageda, cita anual obligada per a molts corredors, caminadors i amants de la natura. En particular, però, es triï la modalitat que es triï, la cursa és l’excusa perfecta per passar pel bell mig de la fageda d’en Jordà, paratge únic a Catalunya, per l’espectacle d’un dels boscos més impactants i exclusius.

Quan vas a la fageda d’en Jordà, en realitat mates dos pardals d’un tret; la fageda es troba dins del mar de lava d’un dels dos volcans més coneguts del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un altre espectacle exuberant, únic, que representa el millor exponent de paisatge volcànic de la península Ibèrica, d’un valor natural excepcional. És d’aquells racons que s’han d’haver vist un cop a la vida. Nosaltres hem escollit la cursa de 13,5 quilòmetres, amb pujada al volcà de Santa Margarida, un dels indrets més significatius de la zona. La de 29 quilòmetres és més dura, però té dos avantatges substancials: que s’enfila fins al volcà del Croscat, amb unes vistes al paisatge encara més elevades, i que passa per la vila de Santa Pau, un municipi de bellesa especial per la presència, sobretot, d’una plaça porticada que és bastant peculiar.

S’ha de recordar que poc després de Sant Antoni en aquest municipi s’hi celebra la Festa dels Fesols de Santa Pau, i és més que recomanable comprar-se’n un saquet abans de marxar. Aquestes mongetes són un llegum més petit que la coneguda mongeta del ganxet; tenen una forma arronyonada, que se’n diu, i són de pell molt prima. Un cop cuita és molt saborosa, amb una textura també finíssima, que no es fa gens farinosa; de fet, el fesol de Santa Pau té l’avantatge que es desfà a la boca. Però tornem a la cursa, que també en celebra diverses per a nens i fins i tot una altra per a discapacitats, emocionant i corprenedora.

La fageda d’en Jordà és un lloc excepcional per dos fets principals: la primera, per la visió fantasiosa, de presó vegetal oberta, que ofereix el bosc de faigs, excepcional perquè creix en un terreny planer, gens difícil, que s’assenta damunt del que s’anomena la colada de lava procedent del Croscat, que només és un dels vint-i-un volcans que hi ha a la comarca de la Garrotxa. L’altre fet excepcional són les instal·lacions de la cooperativa La Fageda, una empresa sense ànim de lucre que es dedica a l’elaboració d’uns iogurts boníssims, entre altres productes làctics, amb la peculiaritat que el seixanta per cent de treballadors són persones amb alguna discapacitat. És podria dir que aquesta cursa, doncs, ho té tot; deixant a part que passa literalment pel mig de la cooperativa (un moment de càrrega emocional afegida), s’hi percep una sensibilitat, una conscienciació ecològica extra de la gent que hi corre i que, a parer meu, la fa especial.

A l’arribada he vist un corredor que em sonava: era algú conegut i, sens dubte, a més a més, es tracta d’un rostre especial: era l’Ivan Tibau, el secretari general de l’Esport, en calça curta, que ha corregut la cursa. Pel que veig, hi ha anat amb el seu fill. Quan ha arribat, en Tibau s’ha hagut d’afanyar per dutxar-se i vestir-se a corre-cuita perquè havia d’entregar els trofeus. M’ha agradat veure tot un secretari general de l’Esport, amb tota la càrrega simbòlica que reporta el càrrec, per la significança que l’esport té sempre en aquest país, suant la samarreta i acte seguit repartint els premis. M’ha semblat un detall ple de significat, i també carregat de lògica, fins i tot de dignitat i respecte. Al cap d’un moment m’ha acabat fent l’efecte que en Tibau, aquell dia, no podia ser enlloc més que allí, suant la cansalada. M’ha vingut al cap el poema de Maragall. “Saps on és la fageda d’en Jordà? Si vas pels vols d’Olot, amunt del pla, trobaràs un indret verd i profond com mai més n’hagis trobat...”