La figuera

Bigues i Riells conforma una realitat administrativa estranya, o, almenys, atípica, ho hem d’admetre. És com un 2x1 en versió poble. Per començar, el terme de Bigues i Riells queda situat -fóra més adient dir partit- a banda i banda del riu Tenes, que divideix el municipi, que també es podria qualificar de bicefàlic. La capitalitat actualment l’exerceix Bigues, és cert, però al segle XIX requeia -com a capital de municipi unificat, vull dir- en Riells del Fai; malgrat tot, a causa potser d’aquesta realitat geogràficament també tan atípica, com per una mena d’encastellament històric i pel fet d’estar físicament separat de Bigues, Riells ha mantingut la seva personalitat pròpia, amb un sentit de territori diferenciat i voluntàriament persistent, molt riellenc. De manera que els de Riells són de Riells i els de Bigues són de Bigues.

Vist des de fora, fa la impressió que el municipi no acaba d’estar del tot unit sense que mai, però, es pugui dir que està del tot separat. També és veritat que la història ens explica que, abans de mitjans del XIX, els dos pobles havien tingut ajuntaments diferents.

De bisbats diferents

Des del punt de vista eclesiàstic, també conformen unitats diferents. La parròquia de Sant Pere de Bigues pertany al bisbat de Barcelona (actualment de Terrassa), però la de Sant Vicenç de Riells pertany al de Vic. Vist des de fora és ben curiós i, amb tota probabilitat, respon a una història de pertinences complicada.

Però els llocs atípics són els millors. Amaguen una bellesa estranya. Bigues i Riells fa el cas per un tret sorprenent i... bíblic, que el significa i molt. Es tracta d’una figuera que, fa unes quantes dècades, no se sap ben bé quan, va aparèixer al campanar de l’església de Riells (Sant Vicenç de Riells del Fai), una edificació interessant, documentada com a basílica consagrada a Sant Vicenç l’any 971. La construcció on ha crescut la popular figuera, que sorgeix ben bé d’una esquerda del campanar, també és atípica: es tracta d’un campanar de torre, que se’n diu, de 25 metres d’alçada, conformat amb peces de diferents èpoques, com en el joc dels cubicles irregulars del Tetris, en què al final les peces no tenen més remei que encaixar de manera visiblement desigual. Però el més peculiar del campanar és la figuera, que sembla que ja existia a mitjans del segle XIX, segons una tradició oral que ha passat de pares a fills.

Jo penso que aquesta figuera donaria per a un congrés sociològic, com a mínim, al voltant de la bicefàlia municipal del poble. Només caldria decidir qui és l’home i qui és la dona, si Bigues o Riells, més que res perquè la figuera és el primer arbre que apareix a la Bíblia: les seves fulles van servir per tapar els cossos d’Adam i Eva quan es van avergonyir de la seva nova situació, un cop van tastar el fruit prohibit. “Llavors conegueren que anaven nus i cosiren fulles de figuera per cobrir-se a la cintura” (Gn 3:6). Veient que la figuera de Riells està seca, algú també ho aprofitaria per citar un altre passatge bíblic famós: “De bon matí, mentre tornava a la ciutat tenia gana. Veient una Figuera vora el camí, hi anà, però no hi va trobar res, sinó fulles solament; i li digué: «Que no surti mai més fruit de tu». I a l’instant la Figuera es va assecar” (Mt 21: 18-20).

Definitiu

Però el passatge bíblic estrella és el que permet reflexionar específicament sobre Bigues i Riells, i que és aquell que diu: “Cadascú s’asseurà a l’ombra de la seva parra o de la seva figuera, sense por de ningú. Ha parlat el Senyor de l’univers” (Mi 4: 4); i ho és més que res per allò tan català de cadascú a casa seva i s’ha acabat. El que pot donar de si una figuera.