Efímers 09/08/2014

Una mirada bíblica

A Vic, la Pilarín Bayés treballa en un edifici annex a casa seva, d'una sola planta, un lloc que invita a la creació i, sobretot, al tipus de connexió que tot artista mira d'aconseguir amb el públic

i
Genís Sinca
3 min
Una mirada bíblica

Pertanyo a la generació del 70 i quan érem petits encara vam anar a catequesi. M’hi avorria com una ostra, i recordo que no recordava res del que m’hi explicaven. Ni tan sols sé qui era el/la catequista. Tanmateix, sóc una apassionat de la Bíblia i de les pel·lícules que s’hi expliquen, per un fet molt particular que em va passar a Roma... amb una romana. M’ho ha fet recordar La Bíblia de tots, un llibre il·lustrat que m’ha enviat la famosa ninotaire vigatana Pilarín Bayés, a qui agraeixo l’enviament des d’aquí. Què hauria passat si jo hagués tingut aquest llibre de petit? Potser m’hauria estalviat algun maldecap. A Vic, la Pilarín treballa en un edifici annex a casa seva, d’una sola planta, un lloc que invita a la creació i, sobretot, al tipus de connexió que tot artista mira d’aconseguir amb el públic. Un llibre, un dibuix, una cançó, pot canviar la vida d’una persona. El poder de l’art és incomparable.

Mentre estava fullejant La Bíblia de tots, m’he aturat a la pàgina 147, en el capítol titulat: Qui és el més important al Regne del Cel? La Pilarín escenifica el conegut passatge en què Jesús diu que el més important són els nens i acaba dient allò de... “deixeu que els infants vinguin a mi”. A l’extrem inferior dret, hi descobreixo una noia, vestida de color violeta, amb el cap cobert i una glassa rosada, que sosté un bebè. És un dibuix típicament Pilarín, però em recorda, és clavada!, a una noia que vaig conèixer a Roma. Es deia Maria Elena. Si jo hagués tingut més vista, el nom m’aportava pistes. La Maria Elena era romana de cap a peus; des que ens havíem conegut, em feia gràcia que sempre anés amb sandàlies. Potser és per això que el dibuix de la pàgina 147 també me l’ha recordat. L’Elena era cultíssima. Físicament no era cap bomba, però se’m va fer atractiva a l’instant; sandàlies a part, parlava grec clàssic, donava classes de grec modern, i ho sabia tot sobre la Bíblia. Jo vivia a Roma i havia d’escriure sobre el Vaticà, així que parlar amb l’Elena em fascinava. Vam començar a sortir.

Ara que fullejo La Bíblia de tots de la ninotaire vigatana, torno a reviure els Inicis del poble d’Israel, amb Abraham, Jacob, o el capítol Josep i l’estranya venjança, tal com m’ho explicava la meva amiga romana. L’Elena també em parlava del Nou Testament, amb l’anunci del naixement de Jesús, la visita de Maria a Elisabet... I sí, entre nosaltres hi havia tensió sexual. Molta. I encara que tot plegat anava a poc a poc, el dia en què l’Elena va arribar a la destrucció de Jerusalem i l’expansió del cristianisme, allò no s’aguantava per enlloc; li vaig dir, a cau d’orella: “ Lo sai tutto, Elena ” (Ho saps tot, Elena). Se’m va quedar mirant, amb els ulls extasiats, com de mirada bíblica, d’il·luminada, que jo ara associo amb Vic i el dibuix al·legòric de la Pilarín. “Fa tres mesos -em va dir l’Elena- que vaig penjar els hàbits”. Imagineu com em vaig quedar. “Fa tres mesos -va rematar-, jo era monja”. Em va explicar que al convent s’hi ofegava i que, quan n’havia sortit, m’havia conegut a mi, i que necessitava viure. “Conèixer un home -va dir-, casar-me, formar una família...” La tensió sexual va desaparèixer. Li vaig dir que no li volia fer mal i que no estava enamorat d’ella... L’exmonja va insistir, em demanava que li ensenyés tot. Davant del rebuig, la Maria Elena va perdre una mica els papers, i jo em vaig acollonir. Ho havia d’haver vist venir. Li vaig repetir que no sentia el mateix, però ni cas. Quan un diumenge em va convidar a casa seva, “ per assagiare il ragú di mamma ”, dues paraules sagrades per a qualsevol romà - ragú i mamma -, ho vaig tallar en sec. No m’hi vaig presentar i, per fi, l’exmonja va desaparèixer. Em va quedar la fascinació per la història bíblica, tot allò que a catequesi no m’havien sabut explicar. Ara, alguns nens s’hi aproximaran gràcies a La Bíblia de tots de la Pilarín. La cultura general sempre va bé. Si jo de petit hagués tingut aquest llibre, qui sap si hauria vist venir la noia de les sandàlies i m’hauria estalviat un bon maldecap.

stats