Cadaqués«Miri, vostè ha de fer un article sobre aquesta visita, perquè això que farem ara és summament important. Hem vingut a Portlligat per veure les caixes de grills que jo li portava a en Dalí. Sí, sí, tal com l’hi dic, un servidor de vostè, el pintor Jordi Curós, era l’amic que li portava els grills a en Dalí. Que com m’ho feia? Amb unes gàbies petites, després l’hi ensenyaré. Cregui’m, quan jo venia d’Olot amb els grills, ell ho deixava tot per escoltar-los. Com cantaven els grills! Dalí tenia obsessió per les mosques, les formigues i els grills. Deia que les mosques de Cadaqués eren les més netes de totes, perquè només anaven per les oliveres. Deia que eren mosques de Christian Dior. Es posava mel a la punta del bigoti perquè hi anessin les mosques.
»Però el més important són els grills, molt més del que vostè es pensa, no rigui, no. Per presentar-me, diu? Pot dir alguna cosa així: Jordi Curós i Ventura, nascut a Olot el 1930, aquell de qui algú va dir un dia que era l’artista que no va heretar cap dels tòpics de la pintura olotina, i que va fer una entrada remarcable en l’ambient pictòric barceloní amb la seva primera exposició, el 1950, a la sala El Jardín... Esclar que algú altre també ha dit que jo era un pintor de raça i que amb el seu dibuix enèrgic, realista i ple de caràcter, li va obrir... Esclar que últimament sóc el pintor que va farcir de quadres l’empresari Muñoz Ramonet. A la meva dona i a mi ens va anar molt bé tot allò. Però anem al que anem.
»Miri, ja arribem, vagi amb compte amb les pedres. Com ha canviat Portlligat. Quantes barques! Ara anirem a la Casa-Museu Dalí. Senyoreta, que pugem un moment a veure les gàbies dels grills, no li importa, oi? Ah, ja em coneix, sóc el pintor que li portava els grills a en Dalí. I vostè fixi’s en això: s’accedeix al pati a través d’aquests passadissos estrets. La casa es va construir a la roca i les parets estan emblanquinades amb calç. Miri, vagi amb compte que és molt vertical, però miri, aquí a la paret, aquestes caixetes són les gàbies de grills famoses, però no uns grills qualsevol, sinó els de collar groc d’Olot. Jo cada any el venia a veure i n’hi portava una bona colla. I com cantaven! Miri, són aquestes, aquestes gàbies les hi vaig portar jo. Dalí deia que li interessaven els grills perquè en el seu codi genètic hi ha el cant molt abans que neixin. Però, on són els grills!? Senyoreta, com és que no hi ha grills en aquestes gàbies?
»Com ha canviat tot això! Miri, vingui cap aquí, a l’esquerra, fixi’s, sense sortir del passadís hi ha aquest petit menjador d’estiu i aquí hi ha la taula original de pissarra, en forma de ferradura, amb les banyes de moltó allà i el ciri. És una estança una mica monàstica i petita, se n’adona? Miri allà, el cap de rinoceront a la paret. I en aquest prestatge hi ha més gàbies. Aquestes també són meves. Però no hi ha grills. N’hi haurien de posar, perquè si no aquests estrangers que corren per aquí no entendran res. Els visitants haurien de sentir el que sentia Dalí. I com cantaven els grills!
»En aquesta Casa-Museu Dalí s’hi dóna la conjunció mar-casa, no sé si m’entén, però això que li dic es dóna sobretot al pati, vingui, aquí és on la Gala i el Dalí vivien la major part del temps. Juntament amb la piscina, aquest pati era el centre de la seva vida social. Aquest espai, vingui, queda abrigat del vent, ho veu? Conserva la calor del dia molt després de la posta de sol. Ara anirem a dinar a Cadaqués, no té gana, vostè?
»Com ha canviat tot aquí també. Quina gentada! Miri, jo tenia una habitació allà dalt, davant del passeig. Des d’allí jo veia tot Cadaqués i pintava. Quin tip de fer quadres. Miri, dinarem a Es Baluard. Compte amb les escales. Pugi, pugi, que demanarem una taula davant de la finestra. Ah! Miri quina llum des d’aquí. Quina vista, quina llum! Les barquetes, el mar, les cases blanques arrenglerades... A través de la finestra això és un quadre. Segurament el quadre més important del país és aquesta vista, aquesta llum de Cadaqués. Però vostè no es distregui, que ha de fer un article. Tot això s’ha d’explicar, però sobretot no s’oblidi de demanar on són els grills».
