'Little girl in blue' De Janis Joplin (1969)

Seu allà, compta els teus dits.

Què més, què més es pot fer.

Oh, i jo sé com et sents,

sé que et sents acabada.

Seu i compta els teus ditets,

la meva nena infeliç, nena trista.

Senyoreta Winehouse, preferiria no dedicar-li aquesta cançó que la Joplin va adaptar de manera brillant, com també va fer amb Summertime , l'estació en la qual vostè ha marxat per no tornar. No vull fer comparacions, però la carrera discogràfica de Janis també va ser curta, només tres discos d'estudi. Vostè n'ha fet dos i segurament mai no arribaran a l'eternitat dels d'aquella noia de Texas, trista i intensa. Els seus 27 anys, el seu èxit prematur i la seva infelicitat les apropen en aquest final anunciat però indesitjable. Fortes i fràgils alhora, malaguanyades i inoblidables.