País petit busca espai estel·lar

“País petit busca espai estel·lar. Propòsit seriós: vagar-hi fins a l’eternitat”. Podria ser l’anunci per l’economia (i més) en una Catalunya independent. S’haurien de pagar drets d’autor al ministre José Manuel García-Margallo, ja que d’ell és l’afirmació que Espanya és un estat gran, i qui se’n despengi serà petit i condemnat a vagar eternament per l’espai estel·lar [sic]. Incomprès, pel seu posat i to tràgic, el ministre expressa millor que ningú les diferències i oportunitats a l’abast d’una Catalunya independent.

No som tan especials com pensem i tenim problemes semblants als que hi ha a la UE: societats descol·locades per les transformacions i incerteses de la globalització, accentuades per les inseguretats causades per les restriccions a les sobiranies nacionals imposades per la UE. A Europa, alguns estats, amb França al capdavant, han impulsat tancament i protecció, augment de control i reglamentació de la societat per recuperar les seguretats de l’estat clàssic.

Espanya és gran, i aposta des de fa quasi dues dècades pel replegament interior. Com que és gran ho pot provar, per recuperar jerarquia i verticalitat, controls i seguretat. Això li exigeix més rigidesa i centralització, no només territorial. No s’adonen que l’únic espai on s’assoleix un grau alt de seguretat i certesa són els cementiris, on quasi mai passa res.

Però, si en el mapa mental es té un país petit -Catalunya-, el replegament interior no és viable, ja que ho impedeix un problema fonamental de dimensió. Això encara que alguns ho volguessin, perquè d’amants de la verticalitat i el control n’hi ha arreu. Per això, a una Catalunya independent no li quedaria més remei que vagar per l’espai. O sigui, fer com països de dimensió semblant: Suècia, Àustria, Dinamarca, Finlàndia, o altres de més petits com Eslovènia, que fa dècades que saben que són massa petits per tancar-se i fer-se rígids per protegir-se de les incerteses del futur. Han hagut de fer-se flexibles, adaptar-se i canviar, i continuar sent flexibles, adaptar-se...

Per això tenen economies més flexibles i societats més cohesionades que Espanya, i ocupen llocs més alts en l’índex de desenvolupament humà de l’ONU. Així va la cosa: si ets petit has de a ser flexible i adaptatiu per fer front als reptes. Tancar-se no és opció, a diferència d’Espanya, prou gran per fer-ho i no canviar. Ara que, ¿qui és que vol viure en un espai tancat i sotmès a controls i rigideses que el fan irrespirable?