GREGORIO LURI
GREGORIO LURI

Jerusalem i Barcelona

A la tomba de Shlomo Pines (París, 1908 - Jerusalem, 1990) hi ha gravades aquestes paraules: "No hi ha cap pensament més aliè a l'home lliure que el de la mort". Defineixen bé la seva actitud davant la vida...

'The minds they are a-changin'

El New York Times publicava l'1 de novembre un article titulat "La tecnologia està canviant la manera com aprenen els alumnes". Bàsicament recollia l'evident perplexitat docent davant la imparable...

L'efecte Mateu

Si preguntessin quin curs és més important per a un alumne, molt probablement la majoria de les respostes assenyalarien els primers anys d'escolarització o els anys d'orientació professional. Tendim a...

Vísceres políticament sensibles

En aquests moments d'efervescència patriòtica, potser fóra bo tenir molt clar el lloc que li correspon a cada víscera en l'economia de l'acció política, donat que, com que l'entusiasme és l'opi del poble,...

Breu diccionari de llocs comuns

Aula : Entorn d'aprenentatge amb activitat presencial. Autonomia : Sí, però sense rivalitat entre els centres ni publicitat de resultats. Autoritat : Sospitosa. Avaluació : Excloent, sancionadora i...

N'estic fart

Estic fart dels que ja no oposen el que és bo al que és dolent, sinó la innovació a la tradició; dels que asseguren que tot canvia, però ens amaguen el criteri que els permet avaluar el valor dels canvis;...

La piadosa soledat dels xiprers

Aquest mes d'octubre farà 56 anys de la primera gran revolta popular contra una dictadura comunista, l'hongaresa. Fins al 1956 hi havia hagut aldarulls esporàdics als països comunistes, però el que va...

Damnificats de la lliure expressió

L'espontaneïtat acrítica és el pecat capital de l'escola moderna. Practicada sense cap criteri, ha fet molt de mal, perquè llavors és indistingible del desvergonyiment. En cap matèria escolar hi ha més...

La II Jornada de Reflexió Educativa

És evident que les noves tecnologies són unes de les expressions més diàfanes del present. Però no en són la panacea. El que fan és amplificar extraordinàriament les heterogènies potencialitats de l'home,...

image-alt

Catalunya lírica

Quan vaig arribar a Barcelona, a finals de la dècada dels 70, res em va cridar més l'atenció que el surrealisme quotidià. Mai no oblidaré aquell Primer de Maig -encara als temps grisos- en què un grup de...

Escriptura i renovació pedagògica (i II)

Tots els professors de la New Dorp insisteixen, cada dia, a cada classe, en la importància de construir oracions clares i ben connectades mitjançant les locucions conjuntives, amb el propòsit d'ensenyar als...

Escriptura i renovació pedagògica (i II)

Avegades les notícies pedagògiques semblen coincidir en un mateix sentit. Al mateix temps que a Europa el Grup d'Experts sobre Alfabetització de la Comissió Europea ens assegura que el 20% dels nostres...

Poesia i autoconeixement

Gràcies al llenguatge entenem el que sentia una dona de Mitilene que fa 2.700 anys va escriure: "Només et miro i la meva veu emmudeix". Donem forma al que sentim quan ho verbalitzem. Si els que tenim davant...

image-alt

"Irene, divina, treballa d'interina!"

Assumint el risc d'enemistar-me amb una part important de la comunitat educativa, poso una nota alta a Irene Rigau. Valoro molt la implantació de la formació professional dual, els resultats de la...

Esclaus de les bones intencions

Com que la realitat sempre és més complexa que les nostres bones intencions, sovint descobrim que el lloc on ens ha portat la nostra bondat acrítica és exactament on no volíem anar. En posaré un exemple...

La carmanyola com a índex

Quan Earl Silas Tupper va inventar la moderna carmanyola, el tupperware o tàper, de ben segur que no s'imaginava que el seu invent seria motiu d'un debat pedagògic. Els fets ja els coneixem. Els 150 euros...

Catalunya asimptòtica

En parlar-nos d'Aquil·les i la tortuga, el filòsof Zenó es va oblidar de dir-nos quant temps va poder resistir indemne el sentit de la realitat dels dos participants en aquella prova lògica. És una...

Diferents o diferenciats?

Torben Drewes és un economista de la canadenca Trent University partidari de l'educació diferenciada. Sosté que, ja que s'està ampliant la diferència acadèmica (" the performance gap ") entre nois i noies a...

L'alumne al centre

Aquest eslògan de "L'alumne, al centre" és el més repetit de l'escola moderna. No es refereix a la incorporació de l'alumne al centre a començament de curs, sinó a una a il·lusió pedagògica antiga que va...

La reforma Wert (i V)

Ningú no pot negar a l'administració el seu dret (i fins i tot, el seu deure) de tenir radiografiat permanentment l'estat del sistema educatiu. Ara bé, les radiografies, encara que poden ajudar de manera...

La reforma Wert (IV)

Els pilars de la Lomce (la reforma Wert) són els següents: l'anticipació de l'elecció d'itineraris a l'ESO, el reforçament de les matèries instrumentals, el foment de l'autonomia dels centres, les...

La reforma Wert (III)

En l'avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa impulsada pel ministre Wert, es reconeixen dues coses importants: l'existència de diferències considerables entre les comunitats...

Llibertat d'elecció? Encara no

Recentment una editorial em va demanar d'escriure una guia escolar de Barcelona. No hi ha cap dubte que seria molt útil per als pares, però malauradament és impossible de portar a terme. És més fàcil fer...

La reforma Wert (II)

Dues coses hauríem d'exigir a una nova llei educativa: un estudi seriós dels successius fracassos de les reformes precedents i una concreció de les característiques comunes dels centres educatius...

La reforma Wert (I)

Ens cal una altra reforma educativa? No. Però com que més que les reformes el que de veritat ens entusiasma són les contrareformes, seguirem fidels a la nostra tradició i amb el canvi de partit governant...

Lliçons fineses (IV)

Dèiem dissabte passat que cap sistema pot ser millor que els seus mestres. Al meu parer aquesta és exactament la gran lliçó que cal aprendre de Finlàndia. Bàsicament, els països que ho fan bé educativament...

Lliçons fineses (III)

Els principis del que a l'anterior article es va anomenar Moviment Educatiu Global de Reforma (MEGR) són clars: més competició interna i externa a les escoles, més autonomia escolar; més control dels...

Lliçons fineses (II)

On rau la clau de l'èxit educatiu de Finlàndia? Pasi Sahlberg sembla tenir-ho molt clar. En primer lloc -assegura- els finesos mai no han volgut tenir el millor sistema educatiu del món, sinó les millors...

El genet pàl·lid de Fuentealbilla

"Ningú no ha pogut explicar mai -assegurava el gran Somerset Maugham- per quina raó el temple dòric de Paestum és més bonic que un got de cervesa freda". Sense voler esmenar l'autor de Cakes and Ale ,...

Lliçons fineses (I)

Pasi Sahlberg és un dels responsables del formidable èxit educatiu de Finlàndia. Les seves reflexions educatives es poden trobar en un llibre imprescindible per als interessats en els debats pedagògics...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >